L’11 de setembre era una data emblemàtica en la història de catalans i xilens, però des del 2001, amb els atemptats als EUA, la data evoca una ferida amb greus conseqüències més enllà de les fronteres on es va produir. Aquest any es compleixen 20 anys d’aquelles imatges en què dos avions comercials xocaven contra les Torres Bessones de Nova York i el món assistia en directe al seu enfonsament. Veure de nou la seqüència d’aquesta caiguda segueix impactant per la brutalitat del fet, pel terror del mal imprevisible. La barbàrie d’aquells fets del terrorisme islamista no pot fer oblidar l’infern que es va desencadenar. Una “guerra contra el terror” que havia, teòricament, d’estendre la democràcia però que va acabar amb la derrota a l’Afganistan i la retirada de les forces internacionals i que ha deixat el país en mans dels fanàtics que suposadament es va anar a combatre.

Si tot va començar amb un avió, també ha acabat amb un avió, l’últim que s’emportava les tropes nord-americanes, o potser aquell que perseguien amb desesperació els afganesos que intentaven pujar-hi a l’aeroport de Kabul. Aquest suplement, coordinat per Mònica Bernabé, vol explicar el que va passar fa 20 anys i també el que tot allò va significar i portar després. Ho fem amb reportatges, anàlisi, testimonis, entrevistes, gràfics, fotografies i cròniques. Expliquem el que va passar al món, però també com ens afecta també a nosaltres aquest altre 11 de setembre que s’ha superposat a l’altra derrota que commemora Catalunya, reconvertida, com sempre, en una reivindicació de la cultura, del país i de la llibertat.

La commoció de l'11-S