BarcelonaJa fa un any que Catalunya va dir adeu a les grans barreres de peatge, i l'Estat calcula que des del 31 d'agost del 2021 els conductors que han passat pels diferents trams de l'AP-7 i l'AP-2 –que són de la seva competència– s'han estalviat prop de 600 milions d'euros. "En podem fer un balanç positiu. Hi ha hagut uns canvis d’hàbits en la mobilitat i els conductors han pogut reduir el temps dels recorreguts i viatjar més segurs", valoren fonts del ministeri de Transports espanyol, coincidint amb l'aniversari de l'aixecament dels peatges a les autopistes catalanes.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Des del departament que lidera Raquel Sánchez confirmen que en aquest últim any el tràfic de l'AP-7 ha augmentat un 40%, mentre que aquest repunt ha sigut del 80% per a la categoria específica dels vehicles pesants. En el cas de l'AP-2, l'autopista ha vist com es doblava l'afluència total de conductors, que s'ha triplicat en els vehicles de dimensions més grans com els camions. Per exemple, a l'altura de Vila-rodona (Alt Camp) s'ha registrat un increment del trànsit de vehicles pesants del 233%.
En aquests últims 365 dies, l'Estat s'ha dedicat a retirar les cabines dels antics peatges i a posar en marxa les obres corresponents en els accessos de l'AP-7 i l'A-2, alguns dels quals encara són provisionals. "L'objectiu és que [les autopistes] siguin més resilients davant dels accidents, millorar la seva funcionalitat, que comptin amb millor accessibilitat al territori i que siguin més segures", esmenten fonts de Transports. En el programa del ministeri hi ha previst actuar en 42 enllaços i construir-ne de nous per millorar les connexions de la xarxa viària. Per completar aquestes millores s'invertiran 1.050 milions d'euros en els pròxims anys.
Estudi d'alternatives per a l'any vinent
Després de la fi dels peatgers, però, encara no hi ha un pla damunt la taula per definir quina serà la fórmula alternativa que els substituirà com a model de finançament de les infraestructures viàries. De moment el govern espanyol ha endarrerit aquesta decisió, encara que trobar un nou sistema per al 2024 era un dels seus compromisos en el pla enviat a Brussel·les per rebre els fons europeus Next Generation. "No es farà a curt termini. No toca en aquests moments. Amb la situació econòmica actual i la inflació no és el més oportú", insisteixen des del ministeri.
Així doncs, aquestes fonts confirmen que l'any vinent ja estarà a punt l'estudi que l'executiu de Pedro Sánchez ha encarregat a la consultora pública Ineco per estudiar les diferents opcions per a un nou sistema de finançament de les carreteres. No obstant això, la definició del model quedaria per a més enllà del 2024; per tant, ja en la següent legislatura i després de les futures eleccions generals a Espanya. El model de finançament, indiquen des de Transports, podria ser el de vinyeta (pagues una quantitat fixa i pots circular tot l’any, com es fa en països com Suïssa), per ús o d'algun altre tipus. "Totes aquestes alternatives es podran abordar amb aquest estudi, i després es farà la presa de decisions sobre a quin model aspirem", afegeixen.
La Generalitat reclama un model que eviti la "degradació" de les autopistes
En paral·lel, el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha reclamat aquest dimecres un nou model de pagament de les autopistes que eviti la seva "degradació". En aquest sentit, ha defensat el model de la "vinyeta" com una aposta de transició a sistemes més tecnològics basats en el pagament segons "l'ús i la contaminació" dels vehicles. El vicepresident català ha demanat al govern espanyol que s'assegui a negociar un model que s'apliqui a tot l'Estat. "El que no volem és que passi el que passava abans, i és que només pagaven els catalans", ha etzibat.
D'altra banda, Puigneró ha alertat que el calendari exposat pel govern de l'Estat per aplicar aquest model de pagament no coincideix amb la urgència que reclama Europa. "Si el 2024 era la data límit posada per la UE per implementar aquests models de finançament no té cap sentit que surti ara el govern de l'Estat i digui que ho faran el 2025", ha apuntat.
