El Radar
Economia  /  Empresa Catalana 19/06/2022

El govern deixa en via morta la generalització dels peatges a tot Espanya

La ministra de Transports diu que "ara no es donen les bases" per fer-ho

4 min
Cua de vehicles durant el passat cap de setmana a l'autopista AP-7, a l'alçada de Castellbisbal.

BarcelonaLa generalització dels peatges a tot Espanya està en via morta. Ho va admetre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, fa uns dies en unes declaracions que van passar força desapercebudes: “Ara no es donen les bases per facilitar el consens necessari”, va dir l'exalcaldessa de Gavà. “A curt termini difícilment podrem implantar aquesta mesura”. És la mateixa percepció que tenen els especialistes del sector: “La percepció política és que això pot restar vots”, diuen. Ara que, amb les eleccions andaluses d’aquest cap de setmana, s’inicia el cicle electoral a Espanya (en el pròxim any i mig hi haurà eleccions municipals, autonòmiques a moltes comunitats i, finalment, generals), ningú espera que el govern plantegi una qüestió d’elevada sensibilitat social.

Fa poc més d’un any (l'abril del 2021) que el mateix govern espanyol havia adquirit amb la Comissió Europea el compromís d’implantar “un sistema de pagament per ús de la xarxa de vies d’alta capacitat”. Era una de les condicions –junt amb la reforma laboral o la de les pensions, per exemple– que es van pactar amb Brussel·les a canvi que Espanya pogués accedir als fons europeus Next Generation.

La falta de model d’infraestructures es posa en evidència cada setmana a l’AP-7, col·lapsada des de l’aixecament dels peatges l’estiu passat i que ha obligat a recuperar pràctiques gairebé abandonades, com la de sortir a hores intempestives per no trobar caravana. El Corredor Mediterrani, una infraestructura clau per buidar l’AP-7 de camions, acumula dècades de retard injustificat . De fet, a Espanya el 95% del transport de mercaderies es fa per carretera, el cinquè registre més elevat de tot Europa. Fa anys que les administracions saben que l’aixecament de les barreres de peatge comportaria un augment molt important del trànsit, ja que les primeres experiències que hi havia hagut a Espanya així ho demostraven , però no s’ha fet res. 

Mentrestant, també poden sentir-se discriminats aquells que continuen pagant cada cop que usen una autopista de les que conserven el peatge, com els túnels de Vallvidrera, la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell o la C-16 entre Sant Cugat i Manresa, per exemple. Peatges, tots, gens barats, per cert, i amb una tendència a l’alça molt accentuada per la inflació galopant.

La conclusió és que el model fa aigües per tot arreu.

Tarifa plana o pagament per ús?

Per ser justos, la Generalitat sí que s’havia anticipat al problema i havia plantejat que, davant la finalització de grans peatges com l’AP-7 o l’AP-2, s’implantés un peatge amb tarifa plana: és l’anomenada vinyeta (pagues una quantitat fixa i pots circular tot l’any, com es fa en països com Suïssa). Però per fer-ho necessitava la complicitat del govern espanyol, que sempre s'hi va oposar .

Ara bé, quan el govern espanyol va anunciar que implantaria un sistema de pagament a tot Espanya ja va dir que la seva intenció era aplicar una vinyeta a l’estil suís, amb la intenció d’evolucionar uns anys després cap a un model automàtic (amb càmeres i sense les tradicionals barreres) que cobri peatge als cotxes en funció dels quilòmetres que hagin recorregut.

Les empreses concessionàries, de fet, no estan a favor de la vinyeta. Els governs, però, creuen que els ciutadans acceptarien de més bon grat una vinyeta per a tothom que no pas el pagament per ús. De totes maneres, la vinyeta té el defecte de tractar a tothom per igual: es paga el mateix si agafes el cotxe un cop per setmana que si el fas servir cada dia de l’any, i això és poc progressiu i contrari als principis que defensa la Unió Europea, basats en el “qui contamina, paga”.

Protagonistes

1.
La pandèmia, encara excusa per no invertir
Nadia Calviño.

L’endemà que se sabés que l’Estat només havia executat un terç de les infraestructures, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ho va atribuir a la pandèmia . Alguns ho van interpretar com una relliscada. Però el més increïble és que la ministra d’Economia, Nadia Calviño, ho va tornar a dir la setmana passada. Durant una visita a Barcelona, Calviño va culpar la pandèmia dels “problemes importants” dels dos últims anys per executar els pressupostos en obres públiques.

“No és excusa”, va respondre hores després Joaquim Llansó, vicepresident de Foment del Treball i expert en obres públiques: “La pandèmia ha passat a tot Espanya”. És curiós que s’insisteixi en culpar el covid-19 pel baix grau d’execució pressupostària. Què té a veure la pandèmia amb el fet que Catalunya sigui la comunitat on menys es va executar? Si hi va haver fins a quatre comunitats on es va superar el 100% del pressupostat (Madrid, Castella-la Manxa, La Rioja i l’Aragó), per què va ser?

2.
Natàlia Cugueró deixa la direcció d’11Onze
Natàlia Cugueró.

Natàlia Cugueró ja no és la directora general d’11Onze, un peculiar projecte nascut el 2020 sota l’aparença de banc català, tot i que el misteri envolta moltes de les seves accions. En realitat, Cugueró va abandonar el càrrec fa mesos (el passat setembre), però la companyia no ho va fer públic. La mateixa directiva –que també és vicepresidenta de la Cambra de Terrassa– explica a l’ARA que ella es va quedar fins que 11Onze va llançar la seva aplicació per a clients particulars, un cop havia complert la seva etapa.

Tens una pista? Escriu-me a: alexfont@ara.cat

stats