Economia 18/04/2021

El trànsit a les autopistes es dispara en el primer any sense peatges

L’afluència a l’AP-7 creix malgrat la pandèmia entre un 20% i un 40% allà on ja s’han aixecat les barreres

4 min
Peatges

L’aixecament dels peatges té un efecte directe en el trànsit, segons mostren les dades de les autopistes on s’han retirat les barreres després de dècades. L’1 de gener del 2020 es van aixecar diversos trams de peatge i durant el primer any de circulació sense pagament l’afluència de cotxes ha augmentat fins a un 40%, i això malgrat la pandèmia del covid, segons dades del ministeri de Transports obtingudes per l’ARA.

En concret, en el tram València-Alacant l’increment va ser del 40,3%, mentre que en el tram Tarragona-València la pujada va ser del 20,8%. Tot i així, les dades d’aquest segon trajecte no mostren una fotografia completa, ja que no inclouen les dades dels cinc primers mesos de l’any (entre gener i maig). Segons el ministeri, això es deu al fet que fins al juny no es van instal·lar sistemes per comptabilitzar-hi el trànsit.

La forta pujada del trànsit també es va produir amb la fi del peatge de l’AP-1, entre Burgos i Armiñón (Àlaba), a finals del 2018. En el primer any, el pas de cotxes va créixer un 32%. L’única autopista on l’augment no va ser tan important va ser l’AP-4 (que uneix Sevilla amb Cadis i que també va perdre el peatge amb la fi del 2019). En aquell cas l’increment només va ser del 5%.

El que també mostren les dades és que, si la pujada del trànsit va ser molt pronunciada, en el cas del transport pesat (bàsicament, camions) encara ho va ser més. La circulació d’aquests vehicles va créixer prop d’un 29% entre Tarragona i València, un 90% entre València i Alacant i per sobre del 100% en el cas de les altres dues autopistes que han perdut el peatge els últims anys.

Compte enrere

El 31 d’agost d’aquest any s’acaben els peatges de l’AP-7 (entre Tarragona i la Jonquera) i l’AP-2 (entre Barcelona i Saragossa), que són propietat de l’Estat, i també els de la C-32 (en el tram Montgat-Palafolls) i la C-33 (que connecta Barcelona amb Montmeló). A hores d’ara ja és segur que les barreres s’aixecaran: tant el govern espanyol com el català així ho han confirmat. Però és molt probable que es tornin a implantar nous sistemes per l’ús de les carreteres.

Quan el govern espanyol estava en mans del PP, no hi havia debat: l’executiu va repetir fins a la sacietat que el pagament per ús desapareixeria tant sí com no. Però l’arribada del PSOE al poder va canviar les coses. El nou ministre de Transport, José Luis Ábalos, va obrir la porta a mantenir algun sistema de pagament per ús. Des d’aleshores ha anat llançant globus sonda. L’últim va ser al novembre, amb dues propostes: que el pagament ha de ser homogeni per a tot Espanya (i no concentrat en alguns territoris, com ha passat fins ara) i que es podrien introduir exempcions a ciutadans concrets, com per exemple els que utilitzen l’autopista per anar a treballar. 

A més, aquesta mateixa setmana el govern central ha insistit en la idea dins del pla de recuperació que ha enviat a Brussel·les, en el qual s’assegura que es desenvoluparà "un sistema de pagament per ús de la xarxa de vies d’alta capacitat". El ministeri de Transport, però, no vol posar-hi data ni tampoc detalla com es farà.

Seopan, la patronal dels constructors, ha plantejat al govern espanyol que s’implantin uns peatges tous (és a dir, d’imports baixos), atès que les carreteres ja estan construïdes i tan sols cal pagar-ne el manteniment.

En canvi, la Cambra de Concessionaris d’Infraestructures creu que caldria anar una mica més enllà i implantar un sistema de peatges a tot Espanya que permeti no només pagar el manteniment sinó "adaptar les infraestructures al futur", segons explica Francesc Sibina, president d’aquesta institució. "Les carreteres es van dissenyar amb un model de mobilitat determinat i ara necessiten una transformació importantíssima per adaptar-les al cotxe connectat, als cotxes autònoms o als vehicles elèctrics", planteja. "A Europa cada cop hi haurà més cotxes elèctrics, i què farem quan vinguin aquí? Ens trobarem cues quilomètriques per poder-los carregar?", es pregunta.

Sibina aplaudeix que s’implanti un pagament diferenciat en funció de l’ús que es faci de la carretera o de quantes persones vagin dins de cada vehicle, per exemple. I també afirma que no caldria posar barreres de peatge, sinó que amb càmeres ja es podria cobrar, com es fa a molts països. "Tot això és molt fàcil de fer, tecnològicament", afirma. El més difícil, detalla Sibina, és decidir com es fa el cribatge de qui ha de pagar què. Però un cop decidit, la implantació podria ser molt ràpida.

Les propostes per generalitzar els peatges a les carreteres

  • Generalitat de Catalunya. Va ser la primera en posicionar-se: volien una vinyeta a l’estil suís per a tot Catalunya: es fa un únic pagament anual i es pot circular il·limitadament, malgrat que això premia a qui més ús fa de la carretera i penalitza a qui en fa un ús puntual.
  • Govern central. El ministeri de Transport vol implantar el pagament per ús, però no detalla com. Només diu que seria homogeni a tot Espanya i que es podrien introduir exempcions en cas d’anar a la feina, per exemple. 
  • Seopan. La patronal dels constructors defensa uns peatges tous (molt baixos) que serveixin per pagar el manteniment de les vies.
  • Cambra de Concessionaris. Creuen que calen peatges una mica més alts per, a més del manteniment, adaptar les vies a les noves necessitats, com el cotxe elèctric.
stats