Infraestructures
Economia 15/06/2022

926 milions d'euros: el cost d'acabar la línia 9 del metro

La tuneladora reprèn la feina amb l'objectiu que hi circulin trens a partir del 2027

3 min

BarcelonaÉs la línia de metro més llarga d'Europa i, possiblement, la que tardi més anys a acabar-se. És la línia 9 del metro de Barcelona, actualment en servei parcial, en funcionament en els seus dos extrems, però sense servei en el seu tram central, que és el que dona sentit a la seva construcció. Ara s'acaben de reprendre les obres amb la posada en marxa de la tuneladora que ha de construir el tram de túnel entre les estacions de Zona Universitària i Lesseps. Per acabar la línia la Generalitat preveu una inversió de 926 milions d'euros.

Així doncs, el cost total d'aquesta línia de metro, marcada pel retard de més de 14 anys en la seva construcció i els sobrecostos acumulats –segons l'informe que va fer la Sindicatura de Comptes–, haurà sigut de 5.942 milions. És a dir, cal abocar-hi encara el 15,5% de tots els recursos invertits en la línia. Segons el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, aquesta obra lliga amb "el compromís ferm del departament en la descarbonització de la mobilitat", i ha recordat altres obres que estan en marxa, com ara "la unió de les línies d'FGC del Vallès i del Baix Llobregat-Anoia, el tren-tramvia del Camp de Tarragona, les Rodalies de Lleida o el transport a demanda".

Això sí, el sistema de finançament canvia. Els trams anteriors de la línia 9 es van fer en règim de concessió, és a dir, empreses privades els van construir, en tenen l'explotació i cobren un cànon que paga el Govern, mentre que la resta de la línia és farà amb càrrec als pressupostos de la Generalitat , segons ha detallat el director general d'Infraestructures del Govern, David Prat.

L'entrada en funcionament del tram central de la línia 9 es preveu que tingui un fort impacte en la mobilitat a Barcelona, ja que ha de comportar un salt des dels 23 milions de viatges anuals del 2019 fins a 113 milions a partir del 2028. La línia ha de servir per descongestionar altres línies de metro, com la 1 i la 5, però també perquè trajectes que actualment es fan en vehicle privat es facin en transport públic, cosa que trauria dels carrer 8.130 vehicles diaris, segons les estimacions del Govern.

El plans són que la tuneladora vagi avançant a una velocitat de 200 metres per mes, a profunditats d'entre 35 i 70 metres per sota la ciutat en un terreny majoritàriament de granit, però també amb trams de pissarra, per acabar el que falta de túnel a finals del 2024. A partir d'aquest moment, caldrà posar la llosa que divideix el túnel, de 12 metres de diàmetre, en dos pisos perquè hi puguin circular trens en els dos sentits, posar les vies i les instal·lacions. La previsió, segons Prat, és que a partir del 2027 es puguin començar a obrir les noves estacions.

La previsió, segons Prat, és que a partir del 2027 es puguin començar a obrir les noves estacions. Les estacions s’aniran obrint progressivament, però quan ja n’hi hagi alguna en funcionament i s’hagin fet proves, començaran a funcionar trens que facin tota l’extensió de la línia, des de Santa Coloma de Gramenet fins a l’aeroport del Prat. El trajecte total, quan ja estiguin totes les estacions en funcionament, durarà poc més d’una hora a una velocitat comercial de 34 km/h, la més alta de la xarxa de metro de Barcelona perquè la línia està totalment automatitzada.

10 anys d'aturada

Malgrat que les obres estaven aturades, durant tot aquest temps s'han anat produint despeses que s'han inclòs en el cost total. Per exemple, el manteniment de la tuneladora que ara ha reprès els treballs ha costat uns 7,5 milions d'euros durant la dècada que ha estat aturada.

Del tram que falta posar en servei, entre la Sagrera i Zona Universitària, ja té una part del túnel excavada. De fet, ja hi ha túnel entre la Sagrera i Lesseps. El va fer una altra tuneladora que ara és sota terra i que es desmuntarà i s'extraurà pel pou del Guinardó, mentre que la tuneladora que avançava per l'altra banda, i que ara és a l'altura del passeig Manuel Girona amb Marquès de Mulhacén, és la que anirà avançant per acabar tot el túnel. De fet, del tram que encara no està en servei hi ha 5,2 quilòmetres de túnel que ja estan fets i 4,2 quilòmetres encara per excavar.

Els plans són que, un cop excavat el túnel i posades les instal·lacions, de manera progressiva, a partir del 2027, entrin en funcionament les estacions del tram central següents: Camp Nou, Campus Nord, Manuel Girona, Sarrià, Mandri, Putxet, Lesseps, Sanllehy, Guinardó/Hospital de Sant Pau, Maragall i Sagrera TAV.

A més, la línia 9 comparteix un tram de 16 quilòmetres amb la línia 10 on els pròxims anys està previst que entri en funcionament l’estació de Motors i, en un futur i encara sense data, s'allargui el viaducte perquè arribi fins al polígon Pratenc.

Les xifres de les línies 9 i 10 del metro
  • 48 quilòmetres Un cop acabades, les línies 9 i 10 sumaran 48 quilòmetres, 50 estacions i 17 intercanviadors. La línia 9 tindrà 38 quilòmetres i 37 estacions; la 10 26 quilòmetres i 31 estacions; i ambdues línies compartiran 16 quilòmetres.
  • 15 estacions Ara hi ha en servei entre les línies 9 i 10 34,4 quilòmetres de túnel, 3 quilòmetres de viaducte i 35 estacions; hi ha 5,2 quilòmetres de túnel excavats que no estan en servei; i falta excavar 4,2 quilòmetres de túnel, 1,1 quilòmetres de viaducte i construir 15 estacions.
  • 5.942 M€ És la inversió total prevista per aquesta infraestructura. Per fer la part que falta caldrà invertir 926 milions d'euros, que es finançaran a través dels pressupostos de la Generalitat. Tenir aturada la tuneladora durant una dècada a costat 7,5 milion.
  • 113 milions de viatgers Està previst que quan estigui a ple rendiment, a partir del 2028, capti 113 milions de viatgers anuals, enfront del 23 milions que tenia abans de la pandèmia. Això equival a treure dels carrers 8.130 vehicles al dia, amb un estalvi de 8,3 milions d'hores per part dels usuaris, i una reducció d'emissions de 5.100 tones de CO2 anuals.
stats