El Banc d'Espanya: "Catalunya ha perdut el lideratge de creixement respecte de comunitats com Madrid"

MadridEl Banc d'Espanya continua mantenint Catalunya com un dels factors de risc per un "hipotètic repunt" de la incertesa política a Catalunya. Segons el director general d'economia i estadística de l'organisme, Óscar Arce, el que queda clar després de la tardor del 2017 és que Catalunya "ha perdut el lideratge" pel que fa al creixement econòmic a Espanya. Tot i això, matisa el discurs que es va mantenir aleshores, quan s'afirmava que Catalunya creixeria per sota de la mitjana espanyola. Catalunya continua creixent per sobre del 3% (amb dades del segon trimestre) i Arce reconeix que "en global" les xifres són bones. Tot i això, insisteix que "creix per sota de la mitjana de les principals comunitats autònomes, com Madrid". "L'important és que Catalunya creixia a un ritme fort a principis de l'any passat i possiblement ho hauria seguit fent en unes altres circumstàncies", ha insistit el director general d'economia i estadística.

Però, pel que fa al conjunt de l'economia espanyola, es consolida l'alentiment de creixement. El Banc d'Espanya ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement per a aquest any i el vinent. Pronostica que el progrés del PIB es desacceleri fins al 2,6% el 2018, el 2,2% el 2019 i el 2% el 2020. Aquestes xifres suposen una rebaixa d'una, dues i una dècima menys del que es preveia anteriorment per a cada any respectivament. Aquesta frenada del creixement ve donada principalment per causes globals i macroeconòmiques, més que internes. És a dir, s'esgoten els vents de cua. I, per això també, el Banc d'Espanya creu que Espanya pot incomplir fins i tot la revisió del dèficit públic (més generós) que ha aconseguit pactar amb la UE el govern de Pedro Sánchez. "Hem revisat lleugerament a l'alça el dèficit públic del 2,7% al 2,8%, principalment per la desacceleració de l'economia global", ha afirmat el director general d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce.

Reducció més lenta de la taxa d'atur

Aquesta situació també afectarà la creació de feina. Malgrat que els portaveus del Banc d'Espanya asseguren que es continuarà creixent a un ritme intens, l'organisme ha rebaixat també lleugerament el ritme de reducció de la taxa d'atur. Així, tot i que el Banc d'Espanya ratifica les previsions del govern espanyol que es rebaixarà el nivell d'atur per sota del 12% el 2020, aquesta taxa suposa cinc dècimes menys de les anteriors previsions.

Tot plegat se situa sota un context de riscos que s'originen principalment a l'exterior. El Banc d'Espanya creu que pot haver-hi repercussions "a la baixa" per la crisi comercial que s'ha originat per la política econòmica nord-americana. "Una hipotètica escalada de les mesures de proteccionisme comercial i les tensions geopolítiques" és un dels factors que es tenen en compte com a riscos per al creixement econòmic. En l'àmbit intern, en canvi, el Banc d'Espanya considera que la "incertesa" pel que fa al "curs futur de les polítiques econòmiques" suposa un risc sobre la continuïtat del camí que ha de seguir Espanya en compromís amb la Comissió Europea per continuar reduint el dèficit públic i de cara a les "reformes estructurals" que el Banc d'Espanya continua exigint.

La "fragmentació parlamentària"

Segons Arce, la fragmentació parlamentària dificulta que s'assoleixin consensos en "reformes estructurals" necessàries que s'han de "reprendre tan aviat com sigui possible". Quines són aquestes reformes? Com sempre, el Banc d'Espanya no es mulla però assenyala problemes com la dualitat i la temporalitat de mercat de treball, però també les bosses de població en atur de llarga durada, que troben més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball. També han assenyalat assignatures pendents com l'educació per resoldre aquests problemes. Les pensions també són un dels problemes de "magnitud considerable" i que necessiten una reforma. Per això, Arce ha instat el Pacte de Toledo a arribar a consensos per abordar la reforma del sistema de pensions.

El Banc d'Espanya ha posat sobre la taula les dificultats per analitzar que suposa el fet de no comptar amb un projecte de pressupostos generals de l'Estat i no ha tingut en compte cap dels anuncis d'intencions que fins ara ha anat fent el PSOE. Això sí, ha demanat una "anàlisi rigorosa" perquè "a ningú se li escapa que alguns dels impostos tenen efectes distorsionadors".