ENERGIA

Aval a la retallada a les renovables

El Suprem rebutja les demandes de quatre inversors que volien que els tornessin els diners

La retallada de les ajudes a les energies renovables que va tirar endavant el govern de Mariano Rajoy el 2014 i que ha convertit Espanya en el país del món amb més demandes davant dels tribunals internacionals de protecció de les inversions van ser legals. Com a mínim per a la justícia espanyola. Això és el que es desprèn de la sentència que va fer pública ahir la sala tercera del Tribunal Suprem, que va treure la raó a quatre dels centenars de denunciants per una retallada de 1.700 milions d’euros en aquestes ajudes, ideades per l’anterior govern socialista, i que el ministre popular José Manuel Soria va decidir eliminar perquè les considerava insostenibles.

La sentència del Suprem crea una important jurisprudència. Previsiblement, servirà de patró per a futures decisions judicials, tant el reial decret que va establir la reforma elèctrica com la posterior ordre ministerial que en regulava l’aplicació. El que fa l’alt tribunal és desestimar els recursos de les quatre empreses denunciants, perquè entén que la norma no estableix un règim jurídic que no estigués ja vigent, ja que es limiten a desenvolupar un reial decret del 2013 en el qual es fixen les línies mestres de la reforma energètica. Aquest decret va ser avalat tant pel Congrés com pel Tribunal Constitucional, al gener. El TC va considerar aleshores que el decret, aprovat ja durant el govern del PP, no vulnerava la seguretat jurídica, i a més va afirmar que l’executiu va “justificar suficientment” la necessitat d’aprovar les mesures per la via d’urgència.

I si aquella sentència, dictada a instàncies del govern murcià i no de cap inversor, ja va suposar una pedra a la sabata de les empreses que havien arriscat els seus diners en l’energia verda comptant que rebrien ajudes estatals, la nova decisió del Suprem suposa una estocada gairebé definitiva per a les seves aspiracions de recuperar-los.

Segona retallada

La reforma energètica del govern de Rajoy va servir per revertir el dèficit de tarifa, però també va generar una conflictivitat judicial mai vista. A Espanya, la majoria dels centenars de casos van anar a parar al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional, que n’ha agrupat alguns. Tot i així, s’espera un degoteig de sentències, que, vist com han anat fins ara els pronunciaments dels tribunals, seran, previsiblement, desfavorables als inversors. El guió, doncs, serà molt semblant al que va seguir la justícia en l’anterior retallada de les ajudes a les renovables, aprovada per Miguel Sebastián, ministre d’Indústria socialista, el 2010. Aleshores l’executiu va disminuir el nombre d’hores remunerades de les renovables, i el Suprem també li va donar la raó davant de l’allau de demandes dels inversors.

Ja amb Soria de ministre, el govern espanyol va fer un pas més contra les renovables i va definir un nou règim retributiu en el qual es va reconèixer una rendibilitat “raonable” i lligada a un diferencial als bons de l’Estat, cosa que va suposar una retallada d’uns 1.700 milions d’euros respecte al marc normatiu anterior, però va contribuir a frenar el dèficit de tarifa. El Suprem considera que això no és ni una “expropiació d’uns drets patrimonials adquirits” ni una “retroactivitat prohibida”, tot i que reconeix que es va privar els inversors de rendibilitats “d’entre el 13% i el 30%”.

La decisió de la justícia espanyola, però, no afecta la que pugui prendre el Centre Internacional per Resoldre Diferències Relatives a Inversions (CIADI), un organisme d’arbitratge que depèn del Banc Mundial. El 2015 Espanya es va convertir en el país amb més demandes davant d’aquest organisme, davant de Veneçuela, precisament per aquestes ajudes.

LES CLAUS

1. Per què es van retallar les ajudes?

El govern del PP va retallar les ajudes, que havia aprovat l’anterior executiu socialista, per aturar, segons va explicar aleshores, el creixement del deute del sistema elèctric pel dèficit de tarifa. També es pretenia descarregar les finances públiques en un moment de retallades generalitzades.

2. Per què el Suprem dóna la raó a l’executiu?

L’Alt Tribunal es basa en una sentència del Constitucional del gener que defensa que el decret en què es basa la retallada era legal perquè no va crear inseguretat jurídica. El Suprem argumenta que no es pot dir que hi hagués retroactivitat prohibida i diu que seria il·legal “petrificar” els guanys de les empreses.

3. Quin impacte té aquesta decisió per a les futures demandes?

Als tribunals espanyols hi ha centenars de demandes per aquest assumpte. Tot i que el Suprem només s’ha pronunciat sobre les de quatre empreses, és previsible que les següents sentències (algunes agrupen diversos casos) vagin en la mateixa línia que aquesta.

4. ¿És la fi dels maldecaps sobre la reforma elèctrica per al govern espanyol?

Tot i que la majoria d’inversors espanyols van optar per la via judicial estatal per dirimir si havien de ser indemnitzats, molts inversors internacionals van acudir a l’arbitratge internacional. Aquests casos encara s’han de resoldre i podrien tenir un final diferent.

5. ¿La decisió del Suprem s’ha pres per unanimitat?

No. Dos dels set magistrats de la sala tercera del Tribunal Suprem (Eduardo Calvo i Isabel Perelló) han considerat en dos vots particulars que la norma hauria de ser suspesa per retroactivitat il·lícita i perquè vulnera els principis de seguretat jurídica i de confiança mútua.