El BCE veu la banca preparada per aguantar la crisi del covid-19

BarcelonaEl Banc Central Europeu considera que els principals bancs de la zona euro estan "ben posicionats" per fer front a la crisi econòmica causada per la pandèmia del covid-19. El BCE ha publicat aquest dimarts la seva "anàlisi de vulnerabilitat" de les entitats dels 86 bancs més grans de la zona euro, que estan sota la seva supervisió directa, en el qual avisa, però, que si la recessió fos molt profunda la posició del sector financer es deterioraria.

L'estudi del BCE, que no desglossa les dades ni per entitat ni per país, proposa dos escenaris. El primer està basat en les projeccions macroeconòmiques de l'organisme a la zona euro tenint en compte les dades actuals, mentre que el segon hi afegeix un empitjorament de les dades i, per tant, una crisi més severa. Així, mentre que en el primer cas el BCE augura una caiguda del producte interior brut de l'eurozona del 8,7% aquest any i una recuperació del 5,2% el 2021, en l'escenari pitjor la caiguda seria 12,6% el 2020 i la recuperació de l'any vinent es rebaixaria al 3,3%.

Amb aquests dos escenaris, l'anàlisi del BCE estudia l'impacte de la crisi derivada del covid-19 sobre el que, en llenguatge tècnic, s'anomena CET1 (o core capital), és a dir, el capital propi dels bancs. El core capital són els diners acumulats per un banc que serveixen de garantia per a les operacions més arriscades.

El 2019 aquest indicador es va situar en el 14,5% per al global dels grans bancs de la zona euro. Tenint en compte que el acords internacionals de Basilea posen el mínim en el 10,5%, el sector financer europeu va complir amb escreix l'any passat.

En l'escenari de crisi previst, l'organisme monetari augura una reducció fins al 12,8% d'aquesta ràtio el 2020, i fins al 12,6% tant el 2021 com el 2022. Ara bé, com és lògic, és en el cas de crisi més forta quan la situació es complica per a la banca europea, ja que la ràtio baixaria fins al 10,9% aquest any, el 9,5% l'any que ve i el 8,8% el 2022, per sota dels mínims de Basilea.

Davant de la duresa de la crisi, doncs, l'ens presidit per Christine Lagarde permetrà als bancs utilitzar aquest capital per fer front a tres conseqüències de la crisi: augments de la morositat dels clients, caiguda del valor de les inversions (per exemple, participacions en altres empreses o actius immobiliaris) i reducció dels beneficis de moltes operacions. A més, mentre duri la crisi, el BCE no obligarà les entitats a recuperar els nivells de capital requerits per la normativa, per tal d'evitar que hagin de retirar uns fons que els reguladors volen que els bancs destinin a donar crèdits a famílies i empreses.

Dividends i bonus congelats

Amb l'esclat de la pandèmia, el BCE va recomanar als bancs de la zona euro que s'abstinguessin tant de repartir dividends com de dur a terme operacions d'autocartera (compres de les seves pròpies accions) fins a l'1 d'octubre d'aquest any, una recomanació que aquest dimarts ha allargat fins, com a mínim, a l'1 de gener. A més, eixampla la recomanació també a les entitats més petites que queden fora de la seva supervisió i que estan vigilades per les autoritats bancàries dels estats.

"En aquest ambient d'excepcional incertesa sistèmica i condicions econòmiques sota estrés, cal una planificació prudent del capital", remarca el document de recomanació amb l'argot financer habitual dels bancs centrals. Segons l'organisme, això "inclou preservar les posicions de capital ajornant o cancel·lant distribucions". Dit de manera més planera, davant la impossibilitat de pronosticar com evolucionarà l'economia per culpa del coronavirus, el BCE recomana a les entitats que acumulin fons. Els bancs que hagin de pagar dividends perquè hi estan obligats per regles internes ho hauran de comunicar als reguladors nacionals.

A més, el president del consell de supervisió del BCE, Andrea Enria, ha demanat en una carta als consellers delegats dels principals bancs de la zona euro que cancel·lin qualsevol pagament de bonus i remuneracions extraordinàries als seus directius o, si no, que les posposin fins passat l'1 de gener. En la missiva, Enria avisa que "aquests pagaments poden derivar en un deteriorament de la quantitat o la qualitat del capital" dels bancs.