El BCE rebaixa la previsió de creixement de la zona euro una dècima i la deixa al 2%

Confirma que mantindrà els tipus fins a l'estiu vinent i retirarà la compra d'actius a finals d'any

El Banc Central Europeu (BCE) ha revisat aquest dijous a la baixa les seves previsions de creixement d'aquest any a la zona euro, que ara són del 2%, una dècima menys del 2,1% que havia previst al juny. També ha rebaixat les previsions de creixement per al 2019 –passen d'un 1,9% al juny a un 1,8% ara– perquè es preveu una contribució inferior de la demanda externa al creixement.

El president del BCE, Mario Draghi, ha dit aquest dijous a Frankfurt en la ronda de premsa posterior a la reunió del consell de govern de l'entitat que ha augmentat la incertesa a causa de l'augment del proteccionisme, les vulnerabilitats de les economies emergents i la volatilitat dels mercats financers.

La situació d'algunes economies emergents, com l'argentina i la turca, han centrat bona part de les preguntes que s'han adreçat al president del BCE. Draghi ha dit que l'impacte a l'economia de la zona euro d'aquests factors serà "limitat" de moment, malgrat que ha reconegut que hi ha alguns bancs amb una exposició més gran. La lectura de Draghi és que els països emergents més afectats per aquestes incerteses són els que tenen pitjors dades en els seus indicadors fonamentals, com ara dèficits molt elevats o un gran endeutament, mentre que els països emergents amb bones xifres no s'han vist afectats per les turbulències que s'han viscut a llocs com Turquia o l'Argentina. No hi ha hagut contagi fins ara, segons ha indicat Draghi.

Mario Draghi també ha fet referència a la incertesa que genera el proteccionisme i ha indicat que si la situació s'aprofundeix podria acabar afectant la confiança dels mercats. El president del BCE també ha hagut de fer la seva valoració sobre la situació dels bancs quan es compleixen deu anys de la fallida de Lehman Brothers, i ha dit que els bancs són ara més forts, però ha afegit que no es pot caure en el cofoisme.

Per al 2020, el BCE manté el pronòstic de creixement al voltant d'un 1,7%. L'organisme que té a les seves mans la política monetària europea no ha modificat les seves projeccions d'inflació, d'un 1,7% a la zona euro fins a l'any 2020. Draghi ha indicat que la informació disponible, incloses les noves projeccions macroeconòmiques del mes de setembre, "confirmen d'una forma àmplia l'anàlisi prèvia d'una expansió de l'economia de la zona euro i d'un augment gradual de la inflació".

La fortalesa de l'economia de l'eurozona és el suport en què el BCE basa la seva confiança que la inflació arribarà al seu objectiu, és a dir, una taxa lleugerament per sota del 2%, i que es mantindrà en aquests nivells fins i tot quan el BCE deixi de comprar bons. No obstant, el president del BCE preveu que la inflació, que a l'agost va pujar un 2%, una dècima menys que al juliol, es mantindrà en aquests nivells fins a finals d'any a causa dels actuals preus elevats del petroli.

Banca a l'ombra

Draghi també ha considerat que s'hauria d'aplicar la regulació dels bancs al sector de la denominada "banca a l'ombra", que és un sistema bancari paral·lel en el qual entitats financeres no bancàries realitzen activitats financeres que generen endeutament i participen en activitats de transformació de venciments i liquiditat.

El sector de la banca a l'ombra representa el 40% del sistema financer de la Unió Europea, segons xifres del Consell Europeu de Risc Sistèmic (CERS), un organisme independent que es va crear després de la crisi per detectar amenaces per a l'estabilitat financera.

Tipus i estímuls

El consell de govern del BCE ha decidit en la reunió d'aquest dijous mantenir els tipus d'interès de referència en el 0%. L'òrgan espera que els tipus d'interès segueixin en els seus nivells actuals, com a mínim, fins a l'estiu del 2019 i, en qualsevol cas, sempre que sigui necessari per assegurar la contínua convergència cap a una inflació a nivells inferiors, un 2% a mitjà termini.

Pel que fa a mesures de política monetària no estàndard, el consell de govern continuarà realitzant compres amb el programa de compra d'actius al ritme mensual actual de 30.000 milions d'euros fins a finals d'aquest mes de setembre. Després, el consell de govern reduirà el ritme mensual de les compres d'actius nets a 15.000 milions d'euros fins a finals de desembre del 2018 i preveu que, a l'espera de les dades que confirmin la perspectiva d'inflació a mitjà termini, s'acabaran les compres netes.

El BCE té la intenció de reinvertir els pagaments principals dels actius comprats durant un període prolongat de temps després del final de les compres d'actius nets i, en tot cas, durant el temps que sigui necessari per mantenir unes condicions de liquiditat favorables.