El Banc d'Espanya rebaixa les previsions de creixement i alerta de la incertesa politica

Retalla una dècima la previsió de creixement del PIB per a aquest any, fins al 2,7%, per sota del 3% que pronostica el govern espanyol

El Banc d’Espanya s’ha trobat amb males notícies en aquest inici del 2016. Els indicadors apunten que l’economia espanyola s’ha desaccelerat “moderadament’’ durant el primer trimestre amb un creixement del 0,7% en relació amb el desembre, cosa que suposa una dècima menys que la taxa intertrimestral del PIB del quart trimestre.

Això ha forçat el supervisor a moderar les seves previsions de cara als dos pròxims anys. El Banc d’Espanya vaticina ara que l’economia creixerà un 2,7% aquest any (una dècima menys del que preveia) i un 2,3% el 2017. L’organisme no havia fet una previsió per a aquest any, però la de l’executiu espanyol era del 2,9%. Les xifres són negatives especialment tenint en compte que el 2015 el creixement va ser del 3,2% i a Catalunya del 3,3%.

El Banc d’Espanya va aprofitar el seu butlletí econòmic per enviar dos missatges polítics. D’una banda, s’assegura que l’economia té ara riscos a la baixa més elevats que els que tenia fa uns mesos i que té a veure amb els dubtes sobre les futures polítiques econòmiques que pugui posar en marxa el pròxim govern, en el que va semblar un clar avís respecte a una eventual entrada de Podem a l’executiu espanyol.

A més, el director general d’economia i estadística del regulador, Pablo Hernández de Cos, va assegurar que la desacceleració “moderada” de l’economia espanyola no està relacionada amb l’actual incertesa política quan ja han passat més de 100 dies des de les eleccions a l’espera d’un nou govern.

El Banc d’Espanya no només va entrar a valorar les dades de creixement econòmic i va abordar el dèficit, una qüestió polèmica després de les dades fetes públiques del 2015 i el foc creuat d’acusacions entre les administracions. L’organisme alerta sobre el deute públic i estima que el dèficit públic se situarà en el 4,4% del PIB el 2016, fins a 1,6 punts percentuals per sobre de l’objectiu compromès per a aquest any amb Brussel·les, que és del 2,8%. Aquesta xifra suposaria un ajust de vuit dècimes respecte al tancament del 2015 i deixaria sense complir un ajust addicional de 16.000 milions d’euros més.

Congelació dels costos laborals

On sí que hi ha bones notícies per a l’economia espanyola és en els seus costos laborals per hora. Durant el 2015 van augmentar només un 0,3% respecte a l’any anterior, que situa el país en tercer lloc entre els països amb menys increment de la zona euro, per darrere de Bèlgica i Luxemburg, on van augmentar un 0,1%. A la mitjana de la zona euro els costos laborals van créixer un 1,5%.

La dada és negativa des d’un punt de vista de salaris i, per tant, de consum, però també té un aspecte positiu i és que aprofundeix en la devaluació interna i afavoreix la competitivitat de les exportacions.

Més continguts de