Europa sospita que un càrtel frena la tecnologia neta

Brussel·les obre una investigació per saber si Daimler, BMW i Volkswagen van pactar per seguir contaminant

Brussel·les no dona treva a la potent indústria de l’automòbil alemanya, que segueix en el punt de mira europeu per les seves trampes amb la contaminació dels cotxes. La CE va anunciar ahir l’obertura d’una investigació en profunditat a BMW, Daimler (Mercedes) i Volkswagen (fabricant també d’Audi i Porsche) perquè sospita que aquestes automobilístiques van pactar una estratègia que evités la reducció de les emissions contaminants dels seus vehicles.

Segons l’executiu comunitari, les empreses, conegudes com a cercle dels cinc, van pactar que no es desenvolupés ni es treballés en el desplegament de tecnologies per reduir les emissions nocives i es van conjurar per no competir entre elles. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, va lamentar el perjudici que aquests sistemes causen al medi ambient i també el malestar que generen entre els usuaris.

“Si es demostrés aquesta col·lusió s’hauria negat als consumidors la possibilitat de tenir cotxes menys contaminants, tot i que la tecnologia estava a disposició dels fabricants”, va dir Vestager en un comunicat.

Brussel·les va començar a investigar-ho l’octubre del 2017, després que una de les companyies –Daimler, segons l’agència AFP– informés de l’existència del càrtel, i va irrompre per sorpresa a les cinc seus. Segons les proves que hi va trobar, les empreses s'havien reunit per mirar de frenar l’evolució de noves tecnologies per fabricar vehicles més nets.

En concret, les marques van acordar que limitarien l’aplicació de dos tipus de sistemes tecnològics: un que permetria reduir les emissions de diòxid de nitrogen en el cas dels vehicles dièsel (un dels agents més contaminants dels que s'emeten a l’atmosfera i que provoca, a més, diverses complicacions respiratòries), i un altre que faria possible rebaixar les emissions de partícules nocives en els cotxes de gasolina.

El fantasma del Dieselgate

Ara, amb la investigació efectuada, l’executiu comunitari vol comprovar si les sospites són certes. “Ara podrem analitzar en profunditat tot el cas, i amb caràcter prioritari”, va explicar el portaveu de l’executiu, Ricardo Cardoso. Amb tot, Brussel·les es manté cautelosa i recorda que la investigació no implica que les companyies siguin culpables, sinó que demostra conductes que podrien ser il·legals. Si es confirmen les sospites, la multa podria ser milionària, de fins al 10% del volum de negoci de les empreses, que ja han mostrat la seva intenció de cooperar en la investigació.

El cas desperta el fantasma de l’escàndol dels motors dièsel trucats, el denominat Dieselgate, protagonitzat per Volkswagen, una de les companyies ara investigades. Les autoritats de Brussel·les podran comprovar si l’empresa alemanya, que entre el 2015 i el 2016 va viure un viacrucis , va aprendre la lliçó o ha seguit menystenint la millora del medi ambient.

Tanmateix, l’executiu comunitari insisteix que no té cap indici que les companyies que ara estan sota la seva lupa es reunissin també per utilitzar dispositius trucats per falsificar els tests d’emissions. “És una investigació diferent; no hi va haver coordinació sobre els coneguts dispositius trucats”, va assegurar el portaveu comunitari.

Volkswagen, Daimler, BMW, Audi i Porsche van mantenir reunions secretes per fixar preus

Converses entre els fabricants

En la documentació trobada després de les inspeccions, les cinc empreses també aborden altres aspectes tècnics, com la qualitat de les peces de recanvi, els procediments de control de qualitat o la velocitat a què es pot obrir el sostre d’un descapotable. Unes converses de les quals, de fet, ja va informar el setmanari alemany Der Spiegel ara fa més d’un any. En qualsevol cas, Brussel·les no ha trobat cap indici que les reunions del cercle dels cinc fossin il·legals.

Segons la normativa comunitària, la cooperació entre empreses no és contrària a les normes sobre la competència. Però Brussel·les investiga ara si aquesta cooperació va tenir com a objectiu limitar que hi hagués sistemes que evitessin la reducció d’emissions, ja que la UE prohibeix expressament els càrtels i les pràctiques comercials restrictives, així com els acords que limiten els desenvolupaments tecnològics.