'Corralito' sí o no? Així s'ha gestat el canvi d'opinió exprés del governador del Banc d'Espanya

El cap del supervisor es desdiu del seu missatge, que va ser ben rebut pel PP, després de rebre crítiques. Hisenda respon intensificant el discurs de la por

En 48 hores, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha passat de parlar obertament –tot i que després de la insistència dels periodistes– de la possibilitat d'un 'corralito' a Catalunya si es produeix una declaració unilateral d'independència a considerar l'escenari  "gairebé impossible". No només això, sinó que el cap de l'organisme emissor ha defugit fer servir la paraula maleïda, que evoca les cues als caixers automàtics de Grècia o Xipre, i ha batejat la possibilitat d'una limitació a la retirada de dipòsits com un  "sinistre" que no li preocupa ni a ell ni a Europa. Però,  què ha passat en aquests dos dies perquè Linde s'hagi d'empassar les seves paraules, que van ser molt ben rebudes pel PP, en una compareixença al Senat on ha estat visiblement incòmode?

Després de les declaracions de dilluns, les crítiques al governador no només van arribar dels sectors nítidament independentistes, sinó que membres del consell de govern del Banc d'Espanya van protestar perquè en les reunions de l'organisme no s'havia tractat el tema i havia embarcat la institució en unes opinions "personals". Alguns experts alertaven, a més, que el fet que el 'cap' dels bancs espanyols tan sols insinués la possibilitat d'un 'corralito' era una imprudència perquè podia provocar el pànic als estalviadors, que podrien intensificar la retirada de diners dels bancs, incrementant així la possibilitat que es produeixi un 'corralito', en una profecia autocomplerta. De fet, tal com publica aquest mateix dimecres l'ARA, sis economistes catalans de prestigi han arribat a demanar la dimissió de Linde pel que consideren que són unes declaracions "extremadament imprudents" que posen en perill "tot el sistema bancari espanyol". Fonts oficials del Banc d'Espanya no han volgut comentar aquestes crítiques amb l'ARA. 

"Els seus comentaris sobre la possibilitat d'un 'corralito' són extremadament imprudents"

Jordi Galí, Albert Marcet, Ramon Marimon, Gerard Padró, Xavier Sala i Martín i Jaume Ventura Economistes

Es dóna el cas, a més, que el discurs de Linde coincideix a la perfecció amb el que ha manifestat públicament en diverses ocasions el candidat del PP a les eleccions del 27-S, Xavier García Albiol, que està brandant durant la campanya un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) per alertar del risc de 'corralito' en cas d'independència. El cert, però, és que aquest informe no diu exactament això, sinó que avisa que podria ser l'estat espanyol el que, amb la seva "resistència" numantina a reconèixer el nou estat i declarant-li la guerra a nivell econòmic, acabés forçant el "sinistre", en paraules de Linde. 

Les paraules de dilluns de Linde van ser ben rebudes pel govern espanyol i pel PP. "És el que hi ha", va dir el portaveu del partit, Pablo Casado. Però aquest alineament amb les tesis del PP, sumat a l'efecte desestabilitzador que poden tenir les seves paraules, van fer un magre favor a la imatge d'independència que ha de mantenir l'organisme, que formalment funciona de manera separada de l'executiu, tot i que el president s'escull a proposta del govern espanyol.

Les crítiques a Linde no només van arribar des de fora de l'organisme, sinó també des de dintre. A més dels economistes i experts, altres membres molt pròxims a Linde van expressar en privat la seva incomoditat amb les paraules del governador, que acostuma a defugir aquest tipus de debats polítics, que s'allunyen de les seves assignacions. De fet, dilluns Linde no tenia previst parlar de Catalunya, i només va ser després de la insistència dels periodistes que va acabar pronunciant les polèmiques declaracions, segons fonts del Banc d'Espanya. 

Hisenda no afluixa

Tot plegat, sens dubte ha influït en la decisió del governador del Banc d'Espanya de recular, tot i que a mitges, i restar pes a la possibilitat de 'corralito'. Però el matís que Linde ha fet al Senat no ha posat fi al debat econòmic al voltant de la independència. A la vegada que el cap del supervisor ha matisat, el ministeri d'Hisenda ha afegit llenya al foc, amb un comunicat oficial, escrit amb un to molt directe i poc habitual en aquest tipus de comunicacions, en què s'interpel·la directament el president català, Artur Mas, que va referir-se a la possibilitat que Catalunya no es fes càrrec del deute espanyol en cas d'independència.

"Catalunya té una qualificació creditícia de bo porqueria. Si anuncia que no pagarà el deute, qui la finançarà?, a quin preu?"

Ministeri d'Hisenda Comunicat oficial

"Catalunya té una qualificació creditícia de bo porqueria. Si anuncia que no pagarà el deute, qui la finançarà?, a quin preu?", es pregunten des del ministeri. El departament que dirigeix Cristóbal Montoro, que en la campanya del 27-S havia tingut un paper molt discret, augura que Catalunya seria "financerament inviable i políticament inestable" en cas d'independència i asseguren que és gràcies a la respiració assistida de l'Estat que el país no ha fet fallida. 

El discurs de la por no s'atura, per molt que alguns dels seus defensors de més alta volada es vegin obligats a recular o no sàpiguen anar més enllà de l'eslògan tal i com li va passar a Mariano Rajoy dimarts.

Més continguts de