Economia 03/08/2020

Catalunya, desena comunitat en ingressos del sistema de finançament tot i ser la tercera que més aporta

El dèficit fiscal afecta en 303 euros cada català

Leandre Ibar Penaba
3 min
Catalunya

BarcelonaLa Generalitat de Catalunya va sortir perjudicada, un any més, amb el sistema de finançament autonòmic. Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma que més diners va aportar a la caixa comuna del sistema de finançament, d'un total de 15 autonomies, però va ser la desena que més en va rebre, amb uns ingressos per habitant per sota de la mitjana del sistema.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, el 2018 la recaptació per persona a Catalunya va ser de 2.967 euros, un 19,5% per damunt de la mitjana de les comunitats que participen del sistema de finançament, que va ser de 2.698 euros per habitant. A l'hora de repartir-se els fons, però, la Generalitat va ingressar 2.664 euros per càpita, és a dir, un 1,3% menys que els 2.698 de mitjana del sistema, segons dades recollides aquest dilluns per la Generalitat a partir de les liquidacions del sistema de finançament publicades pel ministeri d'Hisenda. Això representa una diferència de 303 euros per persona.

En una nota amb les dades, el departament d'Economia del Govern català ha criticat que "per novè exercici consecutiu, Catalunya torna a situar-se per sota de la mitjana territorial en ingressos per habitant rebuts a través del model de finançament". "Catalunya només ha quedat per sobre de la mitjana el 2009, el primer any d’aplicació del model vigent", afegeix el departament.

L'actual model va ser negociat i aprovat de manera quasi bilateral entre la Generalitat –aleshores en mans del tripartit i amb el socialista Antoni Castells al capdavant d'Economia– i el govern espanyol, llavors també socialista i amb Pedro Solbes de ministre d'Economia. La reforma va suposar ampliar al 50% la proporció de l'IVA i l'IRPF que reben les autonomies, a més de la cessió d'altres tributs.

Cal recordar que, de les 17 autonomies, n'hi ha dues, el País Basc i Navarra, que compten amb el seus propis sistemes forals de finançament a través de les diputacions i, per tant, recapten directament els impostos i no entren en el sistema de repartiment que marca la llei de finançament autonòmic, de la qual queden al marge.

A banda de les excepcions navarresa i basca, les comunitats autònomes que més hi surten guanyant, d'acord amb els càlculs de la Generalitat, són les del centre i el nord d'Espanya. És especialment rellevant el cas de Cantàbria, Aragó i La Rioja, que, tot i recaptar més diners que la mitjana, milloren la seva posició i reben fons extres. En la mateixa línia, els governs d'Astúries i de Castella i Lleó també reben una quantitat superior de diners a la que els tocaria, ja que estan molt per sota de la mitjana pel que fa a diners recaptats.

A l'altre extrem hi ha Madrid, les Balears i Catalunya, a més d'Andalusia, que al contrari del que s'acostuma a creure, no millora la seva posició en el rànquing un cop s'han repartit els fons: és el tercer territori amb menys recaptació i amb menys ingressos.

El País Valencià, el més territori més perjudicat

No obstant, el gran perdedor del sistema és el del govern valencià. L'administració presidida pel socialista Ximo Puig és, amb diferència, la més perjudicada per l'actual sistema de finançament, seguida per Múrcia. En el cas de la Generalitat Valenciana, parteix d'una recaptació 4,6 punts inferior a la mitjana i rep uns ingressos 7,6 punts per sota. De fet, és l'únic cas d'una autonomia amb una recaptació per sota de la mitjana del sistema que empitjora la seva situació.

En aquest sentit, Puig ha sigut el president autonòmic que més campanya ha fet en els últims anys per reformar el sistema, una demanda que també s'ha fet seva puntualment el govern balear. La Generalitat també critica el sistema, però el fet que compti amb un govern sobiranista fa que la reivindicació d'un canvi en el finançament no estigui entre les prioritats de la seva agenda.

Ahir el mateix vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, va qualificar de "caduc i arbitrari" el sistema, del qual va afegir que provoca un "espoli fiscal crònic" de Catalunya davant del qual l'única solució és "la independència".

stats