Catalunya deixarà d’ingressar 188 M€ en IRPF
És la comunitat que més diners perdrà si s’aproven les rebaixes fiscals dels nous pressupostos
MadridEl ministeri d’Hisenda publicava aquesta setmana l’estalvi desglossat per províncies que comportaria als contribuents la rebaixa de l’IRPF prevista al nou projecte dels pressupostos i acordada amb Ciutadans. Segons aquestes dades, els pensionistes catalans i els contribuents tarragonins serien els que més se’n beneficiarien en forma d’estalvi final en la declaració de la renda. Un document d’Hisenda desglossat per autonomies al qual ha tingut accés l’ARA posa de manifest que Catalunya deixaria d’ingressar 188 milions d’euros anuals amb aquesta rebaixa. Com que Catalunya és una de les comunitats on es tributa més per IRPF, també és la que més diners perdrà amb aquestes mesures.
Les xifres s’obtenen a partir de l’estalvi mitjà per comunitat que calcula el ministeri d’Hisenda i el nombre de beneficiaris, tant de treballadors com de pensionistes, que també ha calculat el departament que dirigeix Cristóbal Montoro. Així, a Catalunya hi ha un total de 625.111 contribuents que es beneficiaran de la rebaixa de l’IRPF, que implica elevar dels 12.000 euros bruts anuals als 14.000 el llindar mínim exempt de pagar l’impost. Hisenda comptabilitza un estalvi mitjà anual de 464 euros per contribuent. En el cas dels pensionistes, seran 198.669 beneficiats amb un estalvi anual de 441 euros. Aquest impost és un dels tributs cedits parcialment a les comunitats i, per tant, es reparteix al 50% entre l’autonomia i l’Estat. Per això, dels més de 377,6 milions que es perdran de recaptació, 188 són els que deixaran d’ingressar les arques catalanes.
El secretari general del sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), José María Mollinedo, confirma l’estimació però puntualitza que podria ser fins i tot superior, perquè com que la rebaixa actua sobre la quota líquida s’hi haurien de descomptar les quotes autonòmiques.
Després de Catalunya, Andalusia (147 milions) i el País Valencià (114 milions) són les comunitats que més deixarien d’ingressar, amb la Rioja (7 milions) i Cantàbria (13 milions) a l’altre extrem. Madrid, on l’IRPF té menys càrrega impositiva, és una de les que menys diners perd tot i la seva elevada contribució a la recaptació i el seu pes en l’economia. Madrid perdria 28 milions.
Per tant, si s’aproven els pressupostos generals de l’Estat, Catalunya deixarà d’ingressar uns 188 milions d’euros l’any per declaracions d’IRPF. Cal tenir en compte que aquesta mesura es reflectiria encara més a la pròxima declaració, perquè entraria en vigor a mig exercici. Per això, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ja apuntava aquesta setmana en la seva compareixença sobre el projecte de llei dels pressupostos que dels 2.200 milions d’impacte que es preveu que tinguin el conjunt de les mesures, 900 milions es notaran aquest 2018 i la resta el pròxim exercici. El conjunt inclou les deduccions per despeses de guarderia, la deducció addicional per a família nombrosa i la deducció per cònjuge amb discapacitat.
Hisenda culpa les empreses de la poca R+D
“El problema és de despesa privada, no de despesa pública”, deia ahir el secretari d’estat de Pressupostos, Alberto Nadal, en referència a la baixa inversió en recerca i desenvolupament (R+D) d’Espanya. Nadal va reconèixer que l’Estat té un nivell d’inversió d’un 1,19% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 2,03%. Però va assenyalar que en el cas de les administracions públiques la inversió sí que està en números europeus: un 0,22% pel 0,23% comunitari. Les empreses, en canvi, estan en un 0,64% d’inversió, per l’1,32% a la UE, va dir.
Segons Nadal, les causes són diverses. D’una banda, la intensitat més gran de la crisi a Espanya; de l’altra, “no hi ha una tradició industrial investigadora” que sí que hi ha en altres països. “El nostre problema és que les nostres empreses no investiguen al mateix nivell de les altres”, va confessar, a més de fer referència també a la mida de les empreses.
