La Cecot guanya a la Cambra de Terrassa i Pimec a la de Lleida

El candidat de la patronal vallesana Ramon Talamàs assoleix la victòria davant l'ANC

Els candidats de les patronals catalanes Cecot i Pimec tenen tots els números per acabar presidint les dues cambres de comerç més disputades en les eleccions, a banda de Barcelona. La Cecot ha aconseguit 19 vocalies de les 30 que estaven en joc a la cambra de Terrassa, mentre que la candidatura de l'ANC ha sigut la segona més votada en deu cadires. El seient restant ha sigut per a un independent, segons expliquen a l'ARA fonts patronals.

Tot apunta, doncs, que el candidat de la Cecot (que compta amb cinc vocalies més per designació directa) Ramon Talamàs serà escollit president de la Cambra de Comerç de Terrassa. El secretari general de la patronal vallesana, David Garrofé, ha celebrat els resultats de les eleccions i la victòria de l'ANC a la Cambra de Barcelona que, assegura, "ha deixat en xoc" les entitats empresarials.

"L'ANC té una oportunitat de fer una proposta integradora i de consens", ha afirmat Garrofé. D'aquesta manera, el secretari general de la Cecot ha estès la mà a governar consensuadament amb la candidatura sobiranista.

Et resolem tots els dubtes sobre les eleccions de la Cambra: realment són tan importants?

L'altra cambra de comerç amb uns resultats disputats va ser la de Lleida. Segons l'escrutini provisional, la candidatura Connectem Lleida –que comptava amb el suport de les patronals Pimec i Fecom– ha aconseguit almenys 15 vocalies. L'organització empresarial presentava una llista amb Jaume Saltó com a candidat a la presidència.

La candidatura de Pimec i la Fecom s'ha imposat a la que comptava amb el suport de Foment del Treball, perquè la llista de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (Coell) tan sols s'ha endut set cadires del plenari de la Cambra de Comerç de Lleida.

Sense sorpreses a la resta de cambres

A les eleccions a la resta de cambres catalanes no hi va haver sorpreses destacables. A diverses cambres només hi havia un únic candidat a la presidència, com és el cas de Jaume Fàbrega a Girona, Laura Roigé a Tarragona, Ramon Alberic a Sabadell, Sílvia Gratacós a Manresa, Josep Maria Rovira a Valls, Francesc Faiges a Tortosa i Carles Giribet a Tàrrega. En aquestes entitats, doncs, no hi hauria d'haver problemes per decidir qui ocupa les respectives presidències. Com tampoc n'hi hauria d'haver a Reus, on dos candidats –Jordi Just i Àgata Girbes– van acordar repartir-se la presidència durant dos anys cadascú.

En dos casos més, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, no hi havia cap candidat que es postulés per presidir les organitzacions empresarials, per la qual cosa seran els plens que han sorgit d'aquests comicis els que decidiran qui ocuparà finalment el càrrec.

Més continguts de