El Col·legi d'Economistes augura una recuperació lenta

L'organisme alerta que el risc que tanquin empreses continua sent molt alt

El Col·legi d'Economistes veu signes de frenada en la caiguda de l'economia catalana provocada per la pandèmia del covid-19, tot i que espera que la recuperació fins a tornar a assolir els nivells de finals del 2019 es podria allargar fins el 2023. 

Segons Jordi Goula, membre de la comissió d'economia catalana de l'entitat, el mercat laboral està donant mostres positives pel que fa a la reincorporació de treballadors afectats per ERTOs a la seva activitat habitual. D'acord amb les dades oficials, ha dit Goula, la gran majoria d'empleats que van aturar la seva feina durant la pandèmia "estan tornant a treballar", la qual cosa és una "notícia bona", ja que hi havia el risc que, amb el desconfinament, hi hagués un nombre important d'empreses que tanquessin o que fessin reajustaments de personals que incrementessin l'atur. Això, ha afegit, no ha estat el cas, i els augments d'aturats han vingut per persones que no treballaven abans de l'epidèmia i que ara han decidit començar a buscar feina.

Pessimisme entre els economistes catalans: la recuperació serà llarga i el PIB català caurà un 10%

No obstant, Goula ha destacat que caldrà estar atents a com evolucionin diversos sectors, com el comerç i el turisme, que dependran de l'evolució de la pandèmia i, sobretot en el segon cas, de l'arribada de més o menys visitants estrangers. En canvi, altres sectors que van patir aturades brusques de l'activitat entre el març i el maig, com ara la construcció o la indústria, estan recuperant-se a bon ritme.

El president de la comissió, Modest Guinjoan, ha advertit que el risc que tanquin empreses continua sent molt alt, sobretot perquè "es reprèn l'activitat, però la demanda no és la mateixa". És per això que aposta perquè les administracions públiques mantinguin polítiques destinades a facilitar ajustaments dintre de les companyies i a facilitar el crèdit a les empreses més afectades. A més, els indicadors apunten que "les previsions d'inversió de les empreses han quedat tocades" i cauran notablement, amb l'efecte negatiu que comporta sobre l'economia, fruit també de la reducció dels beneficis. "Els resultats empresarials sortiran molt perjudicats aquest 2020", ha assegurat Guinjoan.

Finalment, Albert Carreras, també membre de la comissió i expert en política pública, ha ressaltat que les administracions han demostrat ser "molt conscients" de la necessitat d'omplir el buit d'activitat deixat pel sector privat durant l'estat d'alarma. Així mateix, ha assegurat que el pressupost de la Generalitat va quedar obsolet en el moment d'aprovar-se per culpa del coronavirus, però malgrat això va tenir un efecte positiu perquè va actualitzar la despesa, particularment la sanitària.

El Banc d'Espanya preveu que l'atur s'enfili per sobre del 18% fins al 2021

Carreras creu que l'Estat aprofitarà que pot accedir "amb millors condicions" que les comunitats autònomes als mercats de deute, per la qual cosa optarà per mantenir sense canvis els objectius de dèficit dels governs autonòmics mentre avança els diners que els pertoquen del sistema de finançament i aprova transferències extraordinàries, com la de 16.000 milions d'euros Això deixa la Generalitat en una situació "forçosament subordinada", ha assenyalat, però alhora és la solució "segurament més eficient", ja que és l'Estat qui compta amb el suport financer del Banc Central Europeu i la Comissió Europea.