MERCAT LABORAL

850 € de salari mínim el 2020

Acord del govern espanyol amb patronal i sindicats per a un augment progressiu del 20% en tres anys

Acord entre el govern espanyol i els agents socials per apujar progressivament el salari mínim interprofessional (SMI) un 20% en tres anys: dels 707,6 euros nets actuals en 14 pagues als 850 euros el 2020. La ministra de Treball, Fátima Báñez, va tancar ahir un principi d’acord amb la patronal i els sindicats, que van sortir de la reunió raonablement contents pel compromís de l’executiu popular i amb l’interrogant de si Mariano Rajoy aconseguirà esgotar la legislatura per complir el seu compromís. A efectes immediats, l’acord es traduirà en una pujada de 28,3 euros de l’SMI d’aquest any el 2018 (un 4%), fins als 735,9 euros, que s’aprovarà en l’últim consell de ministres abans d’acabar el 2017.

Si compleix el seu compromís, i aconsegueix seguir governant tres anys més, Rajoy haurà tancat dues legislatures amb un augment superior del salari mínim al de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa (2004-2011) i malgrat haver congelat l’increment durant dos anys. El govern espanyol està ara en ple esprint final. L’any passat l’apujava un 8%, l’increment més important des del 2009. Durant l’etapa de Zapatero, l’SMI va passar dels 490 euros als 641,1 euros (un increment del 23,6%), i amb Rajoy l’expectativa és créixer fins als 850 euros (que suposa un 24,5% més).

Amb tot, no hi ha acord encara sobre com es repartiran els increments del 2019 i el 2020. Segons les dades del ministeri, l’augment del 4% de cara a l’any vinent afectarà 533.978 treballadors, el 3,5% dels afiliats al règim de la Seguretat Social. L’esborrany del decret -que preveu aprovar-se en el consell de ministres del 29 de desembre- fixa l’SMI del 2018 en 24,5 euros al dia, 735,9 euros al mes i 10.302 euros a l’any. “Estem parlant d’una recuperació inclusiva, que és la demanda que tenim com a responsables públics i socials”, va dir ahir Báñez, que va recordar que l’increment afecta, sobretot, dones i estrangers no qualificats amb feines temporals o parcials. El president de la CEOE, Joan Rosell, va considerar “raonable i oportú” l’acord però va deslligar-lo de la negociació col·lectiva sobre els augments salarials.

Per un dia, els sindicats van sortir de la reunió raonablement contents. Per al secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, aquest “principi d’acord és un avançament molt significatiu” perquè “elimina incertesa i ofereix un escenari d’estabilitat”, ja que es tracta de tres anys d’augment progressiu, tot i que el seu compromís continua sent arribar als 1.000 euros de SMI. “Ha de ser un esperó per a una remuntada dels sous”, va afegir el líder de CCOO, Unai Sordo, tenint en compte que, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els sous segueixen estancats malgrat la recuperació i han crescut a Espanya només un 0,3% en un any, cinc vegades menys del que han pujat els preus.

Lluny de la Carta Social Europea

Malgrat l’increment, Espanya continuarà a la cua d’Europa pel que fa l’SMI, i més si es compara amb el sou mitjà al mercat laboral, que es va situar l’any passat en 1.878 euros bruts al mes. La Carta Social Europea recomana que el salari mínim hauria d’equivaler al 60% i, amb els millors pronòstics, Espanya no arribarà el 2020 ni a la meitat. A més, segons l’INE, un de cada cinc treballadors de l’Estat va guanyar menys de 1.002 euros bruts al mes durant l’any passat. El salari més habitual a Espanya -diferent del salari mitjà, que té en compte els que més cobren- no passa dels 1.375 euros bruts al mes, que es tradueix en net a no arribar ni a mileurista.

Per a la doctora i professora d’economia aplicada a la Universitat de Lleida Maria Àngels Cabasés, l’augment del 4% és “ridícul” perquè “no està resolent l’arrel del problema”. “Parlem del salari mínim però el problema el tenim amb la temporalitat”, explica, i recorda que Espanya és el país de la Unió Europea amb treballadors més precaris i que, per tant, difícilment aconseguiran tenir l’SMI de manera sostinguda durant tot un any.

LES CLAUS

1. A quin acord han arribat el govern espanyol i els agents socials?

El pacte que van presentar ahir Báñez, les patronals i els sindicats espanyols fixa que el salari mínim arribarà als 850 euros el 2020. Això significa que en tres anys haurà augmentat un 20%. A més, estableix que aquesta pujada progressiva serà del 4% per al 2018, passant dels 707 euros actuals als 736 en 14 pagues. El que no és clar és quins seran els trams intermedis fins a assolir l’objectiu marcat, cosa que es definirà els pròxims dies. Aquesta figura es va crear durant el règim franquista, l’any 1963, i s’ha anat actualitzant anualment. Durant els anys de la crisi, i amb el PP ja al govern, el salari mínim es va arribar a congelar el 2012 i el 2014.

2. Un salari mínim de 850 euros és molt o poc?

La Carta Social Europea recomana que el salari mínim que percebin els treballadors sigui l’equivalent al 60% del sou mitjà de cada estat membre. En el cas espanyol, el salari mitjà es va situar l’any passat en 1.878 euros. Per tant, si l’Estat seguís les recomanacions d’Europa es fixaria el salari mínim en almenys 1.127 euros. Així, malgrat l’augment anunciat ahir, encara seria menys de la meitat del salari mitjà. El país amb un salari mínim més alt d’Europa és Luxemburg, amb 1.999 euros.

3. A quanta gent afectarà la mesura?

Segons el ministeri d’Ocupació espanyol, la pujada progressiva tindrà impacte sobre 533.978 treballadors a Espanya, al voltant del 3,5% dels afiliats al règim general de la Seguretat Social. Aquest canvi afectarà sobretot dones, estrangers i treballadors temporals o parcials. De fet, els sindicats asseguren que la millora és important perquè el salari mínim s’ha convertit en el sou de referència per a aquesta mena de contractes.