L'Eurogrup, inoperant malgrat el context d'"economia de guerra"

Els ministres de la zona euro no aconsegueixen ni activar el fons de rescat

Cap mesura. Després de sis hores de reunió per videoconferència els ministres econòmics i de finances de la Unió Europea no han aconseguit activar cap mesura econòmica conjunta per lluitar contra la recessió que assumeixen que provocarà el coronavirus. El president de l'Eurogrup, Mário Centeno, ha comparegut telemàticament en una solitària sala de premsa per anunciar que la suma de les mesures que han pres els estats de manera individual fins ara per lluitar contra el coronavirus s'eleva al voltant de l'1% del PIB europeu en mesures fiscals i al voltant del 10% del PIB europeu en injeccions de liquiditat. Centeno ha assegurat que estaven disposats a elevar encara més aquestes xifres i a fer "el que calgui", però d'entrada no s'ha pres cap nova iniciativa. 

"Hem donat la benvinguda a les mesures preses per part dels estats membres i la Comissió Europea", diu el comunicat emès després de la videoconferència, que fa referència a unes "circumstàncies excepcionals". L'Eurogrup assegura que ha acordat "coordinar" la resposta política per mitigar el xoc econòmic provocat pel coronavirus, i assegura que "farà servir tots els instruments necessaris", però això no es materialitza. Les tradicionals divisions entre els estats partidaris de la disciplina pressupostària (nòrdics i Alemanya) i els defensors d'augmentar la integració fiscal (França i els del sud) han frenat les reformes que havien d'acabar la unió econòmica i monetària per deixar-la més ben preparada per a la nova crisi econòmica que ha acabat portant el coronavirus.

La Comissió Europea dona carta blanca als estats perquè gastin contra el coronavirus

I aquestes mateixes divisions són les que haurien impedit que aquest dilluns s'hagi activat, per exemple, el fons de rescat de la UE, el MEDE, que té una capacitat de 410.000 milions d'euros en préstecs preparats per garantir l'estabilitat financera en temps de crisi, i que veus com la de la vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño, demanaven activar. Centeno s'ha limitat a dir que no s'exclou cap opció. Calviño, que havia manifestat una actitud ambivalent primer rebutjant una resposta fiscal massiva, deia abans de començar la videotrucada que calia "una resposta contundent" i havia posat sobre la taula la necessitat de tornar a activar la idea d'impulsar un fons europeu per a desocupats. 

"Sabem que el virus no ha arribat al seu pic. Aquests són els primers passos d'una lluita temporal però llarga. Les mesures de contenció estan portant l'economia a temps de guerra", deia Centeno abans de reunir-se amb els ministres de la zona euro. Per tant, queda en mans de cada estat decidir què vol fer amb la carta blanca que va donar la Comissió Europea per elevar la despesa pública per sobre dels nivells permesos per les normes pressupostàries i gastar contra el coronavirus. Estan d'acord en la necessitat d'invertir en el sector sanitari, protegir els treballadors i petites i mitjanes empreses i facilitar el crèdit, però cada govern farà el que pugui amb els recursos que consideri. Més enllà d'això, la Comissió permetrà mobilitzar fins a 37.000 milions d'euros de fons estructurals (ja pressupostats) per facilitar el crèdit, també amb l'ajuda del Banc Europeu d'Inversions (BEI). 

Això passava el mateix dia que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha avisat que "cada hora que passa és més urgent la necessitat de llançar un pla global d'estímuls coordinat i sincronitzat" i ha assegurat que està llest per mobilitzar fins a un bilió de dòlars en formes diverses de facilitat de préstec per ajudar a "evitar fallides en cascada i acomiadaments massius". Tot plegat, però, són grans declaracions amb to d'emergència que no concorden amb les poques mesures acordades. Com passa amb la reunió del G-7 –el grup que inclou els Estats Units, el Canadà, Alemanya, França , Itàlia, el Japó i el Regne Unit–, que va assegurar que "farà el que calgui" per lluitar contra el coronavirus però no va pactar cap acció conjunta, i mentre el virus traspassa fronteres els estats decideixen atacar-lo individualment.