L'FMI rebaixa la previsió de creixement de l'eurozona a un "decebedor" 2%

Manté per a Espanya un creixement del 2,7% per a aquest any, però anticipa un alentiment a nivell mundial

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat en dues dècimes la seva previsió de creixement de la zona euro per al 2018, fins a un "decebedor 2%, per l'alentiment de les exportacions i l'allargada incertesa al voltant del Brexit, si bé manté la del 2019 en l'1,9%.

"Entre les economies avançades, el creixement ha sigut decebedor a la zona euro i al Regne Unit. El creixement més baix en les exportacions després d'un fort augment en l'últim trimestre del 2017 ha contribuït notablement a l'alentiment de la zona euro", assenyala l'informe 'Perspectives econòmiques globals', presentat aquest dimarts per l'FMI.

El document, divulgat en l'arrencada de l'assemblea anual de l'ens i el Banc Mundial que se celebra aquesta setmana a Bali (Indonèsia), revisa a la baixa les perspectives d'Alemanya fins a un 1,9% estimat per a aquest any i el següent, cosa que suposa una reducció de 3 dècimes i de 2 dècimes, respectivament.

També retalla les de França, per a qui s'espera un creixement de l'1,6% en cadascun d'aquests anys, 2 dècimes i 1 dècima menys del previst al juliol.

"Els alts preus de l'energia han ajudat a frenar la demanda" en els importadors d'aquests productes, mentre que altres països "també s'han vist afectats per la incertesa política", recalca l'informe del Fons.

Itàlia, per la seva banda, mantindrà la seva baixa taxa de creixement, amb una estimació de l'1,2% per al 2018 i de l'1% per al 2019, a l'espera que s'aclareixi l'agenda política del nou govern.

Espanya, de qui l'FMI ja va avançar les xifres la passada setmana, seguirà al capdavant de les grans de l'euro, amb un creixement previst del 2,7% per a aquest any i del 2,2% el 2019.

Com està fent en els seus últims informes, l'FMI avisa que el creixement a la zona euro seguirà frenant fins al potencial de l'1,4% anual a causa de l'envelliment de la població i al fet que el creixement de la productivitat es modera.

Impacte del Brexit

L'economista en cap de l'FMI, Maurice Obstfeld, ha remarcat en roda de premsa que "el possible fracàs" en les negociacions per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), el procés conegut com a Brexit, suposa un risc elevat per al creixement econòmic.

La prolongació de les converses en marxa entre Brussel·les i Londres sense acord a la vista també ha creat "una persistent incertesa" sobre futurs costos comercials L'economia del Regne Unit es preveu que creixi per sota de la de la zona euro: amb un expansió de l'1,4% per a aquest any i de l'1,5% per al següent.

Per a la institució financera internacional, qualsevol augment en les barreres comercials entre el Regne Unit i la UE "implicaria importants pèrdues per a l'economia britànica i, en menor mesura, per als seus socis comercials, amb impacte negatiu concentrat en països amb els principals vincles comercials". Entre ells, l'FMI hi situa Bèlgica i Holanda.

L'acord de sortida inclourà aspectes com la factura que ha d'abonar el Regne Unit a la UE, d'uns 39.000 milions de lliures (44.000 milions d'euros), els drets dels ciutadans al Regne Unit i els països de la UE, així com l'estatut de la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda.

Està previst que el Brexit sigui abordat aquest mes a la cimera europea, tot i que s'espera que les negociacions sobre un eventual acord s'allarguin fins al novembre.

"S'acosten tempestes"

Respecte a l'economia mundial, l'FMI ha rebaixat dues dècimes les previsions de creixement global per a aquest any i el següent, quan espera que l'economia mundial registri una expansió anual del 3,7%, en línia amb la dada del 2017, com a conseqüència del deteriorament de les expectatives per a la zona euro i el Regne Unit, així com per a les economies emergents, particularment Amèrica Llatina i Turquia, mentre que la institució confia que els Estats Units mantindran "per ara" un creixement "excepcionalment robust".
 

"S'acosten tempestes", ha advertit Maurice Obstfeld, que ha afegit que el creixement ha sigut menys equilibrat del que s'esperava a l'abril, quan l'FMI havia pronosticat una expansió del PIB mundial del 3,9% el 2018 i 2019. "En lloc d'augmentar, el creixement s'ha estancat en el 3,7%", ha reconegut.

De fet, Obstfeld –en el que és el seu comiat com a economista en cap de l'FMI– ha destacat que no només s'han materialitzat alguns riscos a la baixa identificats en l'últim informe, sinó que ha augmentat la probabilitat de sacsejades addicionals que afecten el creixement previst, ja que en diverses economies clau el creixement "està sent avalat per polítiques que semblen insostenibles a llarg termini", cosa que incrementa la urgència perquè els líders polítics prenguin mesures.

D'aquesta manera, les projeccions de l'FMI a més llarg termini preveuen una desacceleració del creixement global de l'economia fins al 3,6% entre el 2022 i el 2023 com a conseqüència en gran mesura de la moderació prevista del creixement potencial de les economies avançades, que el 2018 creixeran un 2,4% i un 2,1% l'any vinent, cosa que representa una rebaixa d'una dècima en els dos casos en relació amb les previsions de l'abril.

Més acusada resulta la retallada en les previsions de creixement per a les economies emergents, que l'FMI situa en el 4,7% tant el 2018 com el 2019, cosa que suposa una rebaixa de dos i quatre dècimes respectivament en comparació amb els pronòstics publicats la primavera passada.

L'FMI assenyala que les últimes dades constaten el debilitament del comerç, la producció manufacturera i la inversió, tot i que la institució sosté que l'economia global és sòlida en comparació amb els primers anys d'aquesta dècada, tot i que fa l'efecte d'haver-se estancat.

"L'agenda comercial reflecteix qüestions polítiques, i la política continua sense resolució en diversos països, cosa que augmenta els riscos encara més", ha dit Maurice Obstfeld, que ha destacat que "l'impacte de les polítiques comercials i la incertesa s'estan tornant més evidents a nivell macroeconòmic".

Guerra comercial

"Dos grans acords comercials regionals estan en l'aire", en referència al Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord i el Brexit, a més que "els aranzels dels EUA a la Xina poden alterar les cadenes de subministrament, especialment si hi ha represàlies", ha afegit.

Fins ara, el govern de Trump ha gravat importacions xineses per valor de 250.000 milions de dòlars, i ha advertit de la seva disposició a afegir aranzels als 267.000 milions restants de la balança comercial amb Pequín.

La guerra comercial entre els EUA i la Xina es traduirà en una desacceleració en aquests dos països el 2019. Els Estats Units, la primera economia global, creixerà el 2018 un 2,9%, en línia amb el que s'esperava, però el 2019 la seva expansió serà del 2,5%, dues dècimes menys del que s'havia anticipat al juliol. Per al gegant asiàtic, el creixement del 2018 es mantindrà en el 6,6%, però es desaccelerarà fins al 6,2% el 2019, dues dècimes menys que el previst fa tres mesos.