La Generalitat proposa un salari mínim català de 1.239 euros

Tot i que el Govern no té competències, vol desplegar-lo a través de les negociacions col·lectives

Tot i que la competència és exclusiva de l'Estat, el Govern continua amb el seu objectiu d'aplicar un salari mínim interprofessional (SMI) català. Aquest dijous l'executiu ha fet un pas més i ha anunciat que hauria de ser de 1.239,50 euros mensuals, un 37,7% més que l'estatal, que des del gener passat és de 900 euros. "El salari mínim espanyol actual és insuficient perquè Catalunya té un cost de vida més alt", ha deixat clar el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès.

Aragonès ha fet l'anunci acompanyat del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la secretaria d'Economia, Natàlia Mas, després d'explicar la proposta a sindicats i patronals aprofitant un ple del Consell de Relacions Laborals.

El Govern ha deixat clar que tot i les limitacions competencials, "la Generalitat té instruments per tirar-lo endavant". Aquestes vies són pressionar els agents socials perquè l'apliquin via negociació col·lectiva, a través de la contractació pública que faci l'administració catalana (el Govern farà un estudi de l'impacte que tindria en els seus comptes) i aplicant-lo al personal de la Generalitat. "La incidència dins del personal, però, seria baixa perquè entre els 240.000 treballadors públics n'hi ha pocs amb sous inferiors als 1.200 euros", ha especificat Aragonès.

El Govern empeny els agents socials perquè pactin un salari mínim català

El salari, que són 17.353 euros anuals en 14 pagues, s'ha calculat a partir de les directrius del Parlament Europeu, el Comitè Europeu de les Regions i el Parlament de Catalunya, que diuen que hauria de representar, com a mínim, el 60% de la mitjana salarial de Catalunya.

El 14% dels treballadors estan en el llindar de la pobresa

La taxa de pobresa en el treball és actualment d'un 14,4%. "Com a Govern no ho podem permetre. Ho hem de combatre",  ha insistit Aragonès. Aquest increment, recull un estudi de la Generalitat, impactaria en un 31% dels treballadors i sobretot en les dones que són, segons la secretaria d'Economia, les que ocupen "la part baixa" de la piràmide salarial (un 24% d'homes enfront un 38% de dones). Els altres grups que se'n beneficiarien serien persones que entren per primer cop al mercat de treball, empleats sense qualificació professional i assalariats del sector primari. Pel que fa a demarcacions, on tindria una major incidència seria a Lleida.

El Govern ha deixat clar que el d'aquest dijous és un primer pas i que ara, a part d'estudiar l'impacte en els comptes de l'administració catalana, cal un calendari d'aplicació.

Oposició de les patronals

La proposta no ha estat ben rebuda per les patronals. El president de Pimec, Josep González, ha assegurat que la veu amb "preocupació"  perquè faria perdre competitivitat a les petites i mitjanes empreses. "Una cosa és apujar el salari mínim i una altra fer pujades significatives", ha dit González, que ha reclamat "seriositat" davant de la pujada.

Tot i l'oposició inicial de la Pimec, el conseller de treball s'ha mostrat esperançat i ha recordat que les patronals catalanes no es van mostrar contràries a la pujada del salari mínim estatal, a diferència d'altres organitzacions.

També s'han pronunciat els secretaris generals de la UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo, que, de nou, han recordat que Catalunya no té competència per fixar el salari mínim, tot i així han aplaudit el pas de l'administració catalana d'apujar els salaris exigits en els contractes que treuen a licitació pública.

Més continguts de