La Generalitat xifra en 16.800 milions el dèficit fiscal dels anys 2015 i 2016

La diferència entre els ingressos i la despesa de l'Estat a Catalunya va ser del 8% del PIB

El dèficit fiscal de Catalunya amb l'estat va ser de 16.800 milions d'euros anuals en els exercicis 2015 i 2016, segons els càlculs publicats aquest divendres per la Generalitat.

Això suposa un 8,2% del producte interior brut (PIB) català en el cas de 2015 i del 7,9%, el 2016. "Es constata que els ingressos aportats per Catalunya tenen un pes semblant al del PIB català, mentre que la despesa de l’Estat es situa gairebé sis punts per sota d’aquest percentatge", diu el Departament d'Economia en un comunicat.

La balança fiscal és la diferència entre el que ingressa i el que gasta l'Estat a Catalunya en un any. Quan és negativa -és a dir, l'Estat ingressa més del que gasta-, es parla de dèficit fiscal, mentre que quan és positiva es parla de superàvit.

Hisenda admet que el dèficit fiscal català ha crescut fins als 10.000 M€

El Govern ha arribat a aquestes xifres seguint els càlculs del mètode del flux monetari, que té en compte la despesa de l'administració estatal al territori català i que l'administració catalana considera "més adient per mesurar l’impacte econòmic real de l’activitat de l’Estat sobre el territori català". Amb l'altre mètode de càlcul habitual, el de càrrega-benefici, la Generalitat situa el dèficit fiscal en 11.830 milions d'euros el 2015 i 12.225 milions el 2016; és a dir, un 5,8% i un 5,7% del PIB, respectivament.

Això es deu al fet que la despesa de la Seguretat Social —bàsicament pensions i prestacions d’atur— són drets adquirits pels ciutadans a títol personal i, per tant, no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern espanyol. En el cas del flux monetari, els ingressos aportats per Catalunya sense incloure la Seguretat Social continuen representant un pes similar al del PIB (19%), però el diferencial dels ingressos respecte a les despeses supera els 10 punts.

"Si s’exclouen les operacions de la Seguretat Social, el diferencial entre el pes dels ingressos aportats i les despeses rebudes (per Catalunya) s’incrementa substancialment", declara el Govern en el comunicat. "Els ingressos aportats per Catalunya sense incloure la Seguretat Social continuen representant un pes similar al del PIB (19%), però el pes percentual de les despeses se situa en un 8,1% el 2015 i el 8,6% el 2016", afegeix el text.

Diferències entre els dos mètodes

El fet que hi hagi dos mètodes de càlcul de les balances fiscals és una de les raons que provoquen divergències entre experts i, sobretot, polítics, sobre quines són les balances fiscals autonòmiques. En el cas del mètode de flux monetari, s'imputen els ingressos estatals al territori on es recapta -en aquest cas Catalunya- i després es calcula quan gasta l'Estat en aquest mateix territori. En canvi, el mètode de càrrega-benefici imputa els ingressos al territori on resideixen les persones que els paguen, i la despesa es calcula al lloc de residència de les persones que se'n beneficien.

En el cas de Catalunya, doncs, els resultats són xifres bastant diferents, concretament superiors amb el primer mètode. Això es deu al fet que una inversió a Catalunya no només beneficia els catalanes, també beneficia persones d'altres indrets d'Espanya. Per exemple, una empresa valenciana que exporta productes a França per ferrocarril, també es beneficia directament de la inversió ferroviària de l'Estat en els trams de via situats a Catalunya, ja que les mercaderies han de passar per Catalunya.

"Les dades cada vegada estan més amagades"

Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF. 

Com varia el dèficit respecte a altres anys?

No hi ha cap sorpresa respecte al que ha sigut sempre. L’única diferència és que cada vegada hi ha més dificultats per trobar les dades, sobretot les que afinen. Les xifres gruixudes de recaptació es tenen; són les menors, com les d’Adif, Aena i altres, les que costen de trobar. L’equip del departament d’Economia ha de buscar a les memòries d’aquestes empreses públiques, on les dades regionals cada cop apareixen més amagades, o fer estimacions.

Per què no es tenen?

Perquè l’Estat no les subministra. És desídia del govern espanyol. Aena és el cas més clar, perquè des que hi ha Maurici Lucena ja no dona dades desglossades per aeroport, hi ha hagut una apagada. I és una sorpresa que amb Lucena i amb Jordi Hereu i Josep Antoni Duran i Lleida al consell no lluitin per posar-hi llum i taquígrafs. Menystenen el govern català.

Quin impacte té el fet de no tenir aquestes dades exactes sobre la xifra de dèficit publicada per la Generalitat?

És marginal. Té poc impacte sobre el saldo, són cacauets. Però serveix perquè des de l’Estat es desqualifiquin les xifres presentades per la Generalitat amb l’argument que no s’han tingut en compte algunes dades. Però si no es presenten és perquè el govern espanyol no les publica.

L’Estat publicarà les seves balances fiscals?

Fa uns anys l’Estat encarregava els càlculs a [l’economista] Ángel de la Fuente, perquè deien que les balances fiscals de la Generalitat eren incorrectes. Però ara ja ni això. Des que va canviar el govern, ja no ho han fet més.