L'Estat congela 100 milions del Govern en un compte al Banc d'Espanya

Serveix per acumular els romanents dels ingressos no gastats des de la intervenció total dels comptes

De moment, els diners de la Generalitat es queden al Banc d'Espanya. Tal com publica aquest dimecres el 'Butlletí Oficial de l'Estat', el ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha obert un compte al Banc d'Espanya des del qual controla les finances de la Generalitat, intervingudes des de fa un mes, primer sota el pretext d'evitar la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i després sota l'aplicació explícita de la llei d'estabilitat pressupostària. Tal com consta al BOE i ha avançat 'Cinco Días', amb l'obertura d'aquest compte queda articulat definitivament el sistema de pagaments a tercers pel qual és Hisenda qui paga proveïdors i nòmines de la Generalitat, però també creditors, directament amb els diners que corresponen a Catalunya pel sistema de finançament. Com que després de fer directament els pagaments als proveïdors i treballadors sobren diners, Hisenda els acumula a partir d'ara en aquest compte de "consignació" per fer altres pagaments pendents com ara creditors. L'Estat assegura que els diners seran transferits als comptes de la Generalitat quan es consideri oportú però no aclareix quin ha de ser l'escenari perquè això passi. 

El mes passat van sobrar uns 100 milions d'euros corresponents a la bestreta de la Generalitat

El titular d'aquest compte és la secretaria general de Finançament Autonòmic i Local, que penja directament de la secretaria d'estat d'Hisenda. Serà aquest departament qui gestioni els comptes de la Generalitat tal com s'especifica en el comunicat del BOE signat pel mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Des d'aquest compte "restringit" el titular ordenarà quan calgui les transferències de fons al compte del Tresor perquè després es facin els pagaments als creditors i proveïdors del Govern de Catalunya. Com va explicar l'ARA, al setembre es van fer pagaments per 876,73 milions d'euros (els pagaments sol·licitats per la Generalitat) però a Catalunya li corresponien 982 milions de la bestreta; per tant, són uns 100 milions d'euros els que de moment hi haurà en aquest compte del Banc d'Espanya. 

L'Estat assegura que els diners es transferiran a la Generalitat quan es consideri oportú però no aclareix quin ha de ser l'escenari perquè això passi



Hisenda especifica, a més, que aquest mecanisme "excepcional i especial" implica qualsevol moviment que es vulgui fer amb els romanents que queden dels ingressos de Catalunya pel que recapta. Per això, en cas que es volgués fer algun pagament amb els diners sobrants s'hauria d'acreditar de la manera pertinent, és a dir, a través de les certificacions de la interventora general de l'Estat a Catalunya, com ja passa amb la resta de pagaments. 

El mateix comunicat preveu la manera de liquidar el compte. Serà el mateix Estat a través de la Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local qui decidirà quan pot cancel·lar-se el compte i quan es poden transferir els diners sobrants a Catalunya. A més, Hisenda sol·licita que es pengin aquestes instruccions a les pàgines web del ministeri d'Economia però també a la de la Generalitat de Catalunya, la de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, la del Banc d'Espanya i la dels organismes de contractació de la mateixa Generalitat. 

Montoro insisteix en l'aprovació dels pressupostos

Precisament després de la resposta del govern espanyol al referèndum de l'1-O, el Partit Nacionalista Basc (PNB) va congelar les seves converses en matèria pressupostària amb el govern de Mariano Rajoy en considerar-la "desproporcionada". Per això, a hores d'ara el ministre d'Hisenda no compta amb els suports necessaris per tirar endavant el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2018, cosa que afegeix incertesa a les previsions de creixement econòmic de cara a l'any que ve. Tot i això, aquest dimecres el ministre Montoro ha insistit en la possibilitat d'aprovar els comptes les pròximes setmanes i assegura, contràriament al que diu el PNB, que es mantenen les converses.

Més continguts de