TELECOMUNICACIONS

Huawei troba l’entrada a Europa

Londres permet al gegant xinès construir parts de la seva nova xarxa 5G i Berlín també li obre la porta

Huawei, l’exitós i controvertit gegant tecnològic xinès, competidor directe de gegants com Samsung o Apple, ha trobat la manera de seguir implantant la seva tecnologia a Europa tot i les sospites que en realitat fa tasques d’espionatge per al govern xinès. I ha trobat com fer-ho no només venent dispositius sinó també en el sector estratègic de la construcció d’infraestructures de telecomunicacions. Fonts del govern britànic van confirmar ahir que, malgrat les fortes pressions rebudes i tot i la manifesta preocupació d’alguns destacats ministres del govern de Theresa May, la primera ministra ha concedit finalment a la companyia un accés restringit a la realització de parts no centrals de la nova xarxa 5G que s’ha de desplegar a les illes britàniques en els pròxims anys. Huawei subministrarà part de l’equipament tecnològic.

Amenaça d’espionatge

La polèmica decisió, revelada ahir pel Daily Telegraph, és potencialment desestabilitzadora per a les relacions de l’aliança Five Eyes, grup format pels serveis d’intel·ligència dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda. Els Estats Units, enmig d’una guerra comercial amb la Xina, han advertit específicament als seus aliats occidentals dels riscos per a la seguretat que implicaria una estreta col·laboració amb Huawei.

Washington en malfia perquè, com a empresa xinesa, Huawei estaria obligada per llei a cooperar amb les agències d’informació i intel·ligència del seu país d’origen. En funció del grau de participació que tingui en la construcció d’infraestructures digitals, Huawei podria ser un cavall de Troia i un punt de fuita de secrets d’estat, i implicaria un risc d’espionatge contra l’esmentada aliança. Els Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda han tancat la porta a la possibilitat que Huawei proveeixi materials per a les infraestructures de comunicacions, i el Canadà encara ho estudia.

Londres defensa la decisió presa pel Consell Nacional de Seguretat, que presideix la primera ministra, perquè s’ha impedit a Huawei que s’impliqui en cap mena de tasca relacionada amb les àrees més sensibles de la futura xarxa 5G. Tot i així, la polèmica està servida, perquè, a més dels advertiments dels Estats Units, el mateix Centre de Ciberseguretat Nacional del Regne Unit va publicar a finals del passat mes de març un informe en què assegurava que Huawei podria suposar una “amenaça per a la seguretat” del país. A més, el mateix estudi assegurava també que les promeses fetes anteriorment pels directius de la companyia de millorar els riscos assenyalats pels especialistes britànics “no s’han complert” i, en conseqüència, l’esmentat Centre de Ciberseguretat “no ha observat cap dada que faci confiar en la capacitat de Huawei de canviar”.

La prevenció britànica de restringir l’accés de Huawei a les parts centrals de la xarxa 5G, o el veto directe dels EUA, contrasten amb l’aproximació inicial que Alemanya ha fet en relació amb la construcció de la xarxa. En declaracions fa deu dies al Financial Times, el president del cos regulador alemany assegurava que la seva posició és que “cap proveïdor d’equips, inclòs Huawei, no ha o no hauria de ser exclòs específicament”. Segons aquest responsable, el Bundesnetzagentur [Agència Federal de Xarxes] alemany “no ha rebut cap indicació concreta contra Huawei”, ni tampoc estan al corrent “que cap altra entitat alemanya hagi rebut cap indicació” en aquest sentit.

Els especialistes en ciberseguretat consideraven ahir que el dictamen pres pel Consell de Seguretat Nacional té caràcter quasi salomònic, i és el reconeixement tàcit de l’actual realitat tecnològica del Regne Unit, en què els equipaments de Huawei ja formen part íntegra de les xarxes de banda ampla i mòbils del Regne Unit. Un altre dels punts importants és que els estudis previs dels proveïdors de telefonia mòbil, que ja han començat a fer proves d’equips 5G amb tecnologia xinesa, han advertit que el Regne Unit podria quedar enrere en la nova cursa digital si es prohibeix que Huawei hi participi.

LES CLAUS

1. Quina és la potència real de Huawei?

La col·laboració de Huawei amb les grans operadores mundials i la implicació en la construcció d’infraestructures digitals li han valgut convertir-se en la companyia més valuosa del món, amb un valor de marca estimat de 38.000 milions de dòlars. La quota de mercat de mòbils ha augmentat espectacularment a Europa el 2018. L’últim trimestre va arribar al 23,6%, 55,7 punts per sobre de les dades del mateix període del 2017. Els seus telèfons són els més populars per darrere dels Samsung i els Apple, però les vendes percentuals creixen molt més que les dels seus dos grans competidors.

2. Quin és l’origen de l’acusació d’espionatge?

El gener del 2018, Le Monde va publicar que durant cinc anys els sistemes informàtics de la nova seu central de la Unió Africana (UA), finançada per la Xina a Addis Abeba, a Etiòpia, havien estat compromesos. L’atzar va permetre descobrir que a la nit les dades dels servidors de la UA s’enviaven a més de 8.000 quilòmetres de distància, a uns servidors a Xangai. Huawei és el principal subministrador de les comunicacions de la UA.

3. Quin és el problema actual amb els Estats Units?

A banda de les acusacions generals de potencial espionatge per part de les agències nord-americanes, fiscals del país van presentar càrrecs a finals de gener contra Huawei per presumpte frau, obstrucció a la justícia i robatori de tecnologia de la rival T-Mobile. Les sospites, però, pesen sobre intervencions en xarxes rivals per obtenir dades personals a través dels mòbils.

Més continguts de