ENTREVISTA

Josep González (Pimec): "El dret a decidir? Jo ja no m'hi poso"

El líder patronal assegura que "les dades d'atur estan mal fetes", que "Canadell està obsessionat amb Pimec", que rebutja un salari mínim català i que, ara sí, aquest serà el seu últim mandat a Pimec

Josep González, president de Pimec, abans de l'entrevista / CÈLIA ATSET

Josep González rep l'ARA sense pèls a la llengua. Fa tres dècades que lidera Pimec (abans Sefes) i admet que aquest és el moment més tranquil pel que fa a les relacions entre patronals. Pimec i Foment ja no són enemics irreconciliables. Però hi ha nous núvols a l'horitzó: les relacions amb la nova Cambra de Barcelona.

Després de la sentència del Procés, les grans patronals i sindicats van fer una cosa inèdita: un comunicat conjunt demanant diàleg.

La seva importància no era tant pel seu contingut sinó pel fet que no s'havia fet mai. Això ja és significatiu, fins i tot històric.

També és cert que era un comunicat molt de mínims, bàsicament demanant diàleg, sense més. Ara que s'han calmat una mica els ànims, ¿us plantejaríeu anar una mica més enllà i plantejar possibles solucions?

Després hem anat concretant una mica més. Al Nadal vaig dir que jo veia molt bé que un partit català fos decisiu per formar govern a Madrid, per exemple. Entenia que era una oportunitat perquè es poguessin fer moltes coses a Catalunya.

Pimec havia defensat el dret a decidir. ¿El continueu defensant?

Ara ja no hi entrem, perquè s'ha complicat molt. El 2014 vam fer una interpretació del dret a decidir que era una consulta. Després hi va haver confusió: es va barrejar el dret a decidir amb la independència...

¿Creieu que la solució passarà tard o d'hora per un referèndum?

No veuria malament que es fes una consulta sobre el que pensen els catalans, però si aquesta consulta l'ha d'aprovar l'Estat entrem en una dinàmica tan complicada que jo ja no m'hi poso. Catalunya diu que sí, Espanya diu que això s'ha de consultar a tot Espanya. Si és així no hi haurà consulta, això ja ho veiem clar tots. Per tant, ja s'ho faran els polítics.

Hi ha nou govern a Madrid. Què li semblen les primeres mesures que es coneixen de l'acord entre PSOE i Podem? Per exemple, els convenis d'empresa deixaran de prevaldre per sobre dels sectorials.

"Tenim un govern d'esquerres-esquerres a Madrid, per tant, ja compto que alguns gestos laborals seran inevitables"

Tenim un govern d'esquerres esquerres; per tant, ja compto que alguns gestos laborals seran inevitables. Sobre el tema dels convenis, cal tenir en compte que antigament les empreses no es podien desenganxar del conveni sectorial i, quan tenien problemes, aquest era un obstacle important. Després va venir un govern de dretes i va dir que, a partir de llavors [la reforma laboral del PP], el conveni d'empresa tindria prioritat. ¿Ara es vol canviar? Doncs s'hauria de facilitar que les empreses que demostrin que no poden seguir el conveni sectorial perquè tenen problemes econòmics se'n puguin despenjar. I hi ha una altra qüestió laboral que es vol canviar, que és que als treballadors no se'ls pugui comptar una baixa com a absentisme laboral, tot i que els casos on això passa són limitadíssims. Ara, si es vol eliminar això s'ha d'afrontar un problema que tenim a Espanya: l'absentisme fraudulent.

A banda de l'absentisme, hi ha un altre problema laboral: l'atur. Com s'explica que encara estigui al 14%, gairebé el doble que a la zona euro?

Les dades d'atur tenen un problema estructural. Algun dia s'hauran de revisar.

Vol dir que l'estadística està mal feta?

Jo crec que sí.

Però, ¿i llavors quina creu vostè que és la taxa d'atur real?

No ho sé això...

Aleshores ho diu per intuïció?

No és intuïció. De vegades hem fet valoracions i no veiem que les xifres d'atur siguin realistes.

No ho entenc. A qui li interessa tenir unes xifres d'atur massa altes?

Són deformacions del sistema que es van produint al llarg dels anys. Les circumstàncies abans de la crisi eren unes, després de la crisi són unes altres i no s'ha fet neteja. Les xifres d'atur també són bastant qüestionables. I no ho dic jo, hi ha economistes i sociòlegs que diuen que les xifres s'haurien de revisar.

Sí? No ho havia sentit. Qui ho diu?

No ho vull posar en boca de ningú, però n'hi ha que ho diuen.

O sigui, que us ho diuen a vosaltres però no ho diuen en públic?

Jo ara diria que això també ho he sentit en públic, però si em pregunta qui, on i quan, no ho sabria dir, ho hauria de buscar.

"L'atur és alt perquè vam tenir molta immigració i, quan no hi ha feina... aquesta càrrega la tenim"

Per tant, la conclusió és que les xifres d'atur són altes perquè l'estadística està mal feta.

No només això, tenim un atur alt. Quines causes més hi ha? Home, Catalunya ha estat una receptora molt forta d'immigració, i en moments que hi ha feina funciona, però en altres moments... doncs aquesta càrrega la tenim.

Però l'atur a Catalunya és més baix que la mitjana espanyola.

No gaire més...

Tres punts [Catalunya està en el 10,9% i Espanya en el 13,9%].

Bé, és més baix, però tampoc tenim tanta diferència, eh?

¿Vostès han plantejat als governs la inquietud per aquestes dades?

N'hem parlat, però no perquè ho arreglessin sinó per saber si tenien consciència que les dades són millorables. No hi ha hagut mai ningú que qüestioni que no és veritat.

"Vam defensar que s'apugés el salari mínim, però a tota Espanya per igual"

Un altre tema candent: les desigualtats. Us preocupen?

No hi ha dubte que són un problema que estaria bé solucionar. A Pimec fa tres anys que vam ser els únics que vam defensar la pujada del salari mínim, cosa poc habitual en una patronal. Els estudis ens deien que era quasi més important la desigualtat que es produïa pels baixos sous que no pas les conseqüències negatives d'apujar el salari mínim.

Ara la Generalitat ha convidat patronals i sindicats catalans a pactar un salari mínim per a Catalunya.

Nosaltres no serem favorables a això. Una cosa és defensar la pujada del salari mínim a tot Espanya, de manera que les regles del joc són iguals per a tothom, i una altra és posar un salari mínim català.

Però si deia que el salari mínim pot ajudar a reduir les desigualtats, ¿no té lògica que aquí sigui més alt que a altres zones d'Espanya? 900 euros no compren el mateix a Catalunya que a Galícia, per exemple.

"El cost de la vida també puja perquè els impostos a Catalunya són més alts. Potser és això el que s'ha de corregir"

Sí, però llavors hauríem de mirar si aquesta és l'única manera de reduir la desigualtat a Catalunya. Perquè aquí tenim uns impostos més alts que a altres llocs, i tot això encareix la vida. Potser la correcció no s'ha de fer només per la via dels salaris. El més fàcil és dir que les empreses augmentin els sous. Però torno a dir que vam ser favorables a augmentar el salari mínim, però sempre que sigui lineal a tot Espanya, perquè Catalunya no perdi competitivitat.

Més temes: Cambra de Comerç. Pimec donava suport a una candidatura que va mobilitzar molts menys votants del que s'esperava. Per què va ser això?

La gent que va guanyar va fer un treball més efectiu. Nosaltres ens vam trobar molt poc interès de les empreses per ser a la Cambra, cosa altament preocupant. En canvi, els que van guanyar van llançar un missatge d'il·lusió: "Els independentistes ara dominarem la Cambra".

O sigui, trucàveu a les empreses i no us feien ni cas.

"Quan trucàvem a les empreses perquè votessin a la Cambra, no ens feien cas"

Sí. "Ser a la Cambra, per què?", ens deien. En canvi, quan a un independentista li dius: "Ara podrem aconseguir aquesta institució", doncs per què no? No vam superar aquesta il·lusió i no ens vam adonar de les conseqüències que això podria tenir. Si ho haguéssim vist ja hauríem bellugat més coses. No ho vam saber valorar, i ho hem d'admetre. Ara, continuem pensant que la nova Cambra està fent coses més polítiques que no pas per als empresaris.

El vostre candidat, José María Torres, va fer una roda de premsa molt crítica amb el president, Joan Canadell, fet que a ell no li ha agradat gens.

En Canadell té una obsessió amb Pimec des de fa molts anys. No oblidem que ell va estar a Pimec.

Què hi feia?

Va ser membre de la junta de Pimec, però en unes eleccions el vaig treure de la llista. Ironies de la vida, quan ho vaig fer, en Miquel Valls, que llavors presidia la Cambra, em va dir que ho havia fet molt bé, perquè aquesta persona... que patatim, patatam... Però, ironies de la vida, després va ser qui el va succeir com a president. És la vida. Però ell té una obsessió i l'ha de perdre.

Creu que Torres s'està posicionant com a alternativa de futur?

Tant com això, no ho crec. Ara, ¿és un home amb ganes de tenir iniciativa i protagonisme? Això sí. Però si això ho fa per ser president de la Cambra, no ho sé, però tampoc ho penso... No ens ho ha dit, però és que ni li pregunto aquest tema.

Anem acabant. Fa cinc anys, en una entrevista a l'ARA, va dir que segurament es trobava en el seu últim mandat com a president de Pimec. Però va renovar i segueix al càrrec després de tres dècades...

I ara ho torno a dir: aquest és el meu últim mandat.

Però ara de veritat?

Ara de veritat, esclar. Sempre ho penso de veritat. El que passa és que, a vegades, les circumstàncies canvien. No sé per què se li ha de donar tanta importància a això.

Tenint en compte que Pimec va aprovar una limitació de dos mandats, que el president porti tants anys... és curiós, no?

"Quan vam aprovar la limitació de mandats ho vam fer pensant en el futur, no perquè m'afectés a mi"

Perquè en el seu moment es va posar com a criteri a moltes institucions el límit de dos mandats. Foment el va posar, també. I nosaltres vam entendre que no era una mala filosofia, però esclar, jo ja no podia evitar que portava 26 anys de president! Quan vam aprovar aquesta norma ho vam fer pensant en el futur, no perquè m'afectés a mi. Si em diu: "Oh, vostè porta tant..." Sí, què vol que li digui? Podria haver implantat la limitació de mandats quan portava vuit anys de mandat, però en aquell temps no se li qüestionaven aquestes coses a ningú.

Va ser reelegit el 2018. ¿Plegarà quan s'acabin els quatre anys?

Això no ho sé, quan plegaré.

Pot ser que plegui abans?

No ho sé. Em sento bé. Tinc una vida plàcida. Penco molt, però és veritat que no és un pencar d'altres moments que... bé, deunidó, perquè tota la pressió política que tenim a Catalunya ens ha fet patir molt, eh? Hem viscut uns períodes en què la neutralitat de Pimec en aquest tema no era fàcil. Perquè tenim un col·lectiu d'empresaris que és molt pro independència, i un altre que no ho és. I el que hem volgut nosaltres és no perdre representativitat entre aquests dos col·lectius.

I qui el succeirà?

Ah, amic... algú que sigui vàlid. Encara no està madurat. Hi ha diverses persones al comitè executiu i a la junta directiva que jo crec que poden ser presidents potencials.