Josep Lluís Bonet: "El 155 podria haver sigut més dur"

BarcelonaJosep Lluís Bonet (Barcelona, 1941) no se n’ha amagat mai: és un defensor de la unitat d’Espanya. President de Freixenet, de Fira de Barcelona i de la Cambra de Comerç d’Espanya, les seves paraules han guanyat protagonisme els dos últims anys: el procés sobiranista, la possible venda de Freixenet a l’alemanya Henkell... Després d’anunciar fa un mes que proposaria endur-se la seu de la centenària Freixenet fora de Catalunya, fa tretze dies se’n va desdir i va defensar davant el consell d’administració del grup cavista mantenir-se a Sant Sadurní d’Anoia. La clau, diu, va ser l’aplicació de l’article 155.

Com explica aquest canvi de posicionament?

Afortunadament es va produir la reacció del govern espanyol, que va aplicar el 155 d’una manera intel·ligent, perquè va fer fora el govern de la Generalitat, va tancar el Parlament i va dir als catalans que votin de manera immediata el 21 de desembre. Jo crec que això és jugar net. I al consell d’administració vam entendre que es va restituir l’ordre constitucional, estatutari i democràtic i que, per tant, podíem continuar donant un vot de confiança al retorn de la normalitat.

Però ¿hi hauria d’haver algun gest del govern central?

Jo entenc que la disposició és aquesta. El 155 podria haver sigut més dur.

Més dur? Com?

Intervenint els mitjans de comunicació i entrant fins al fons. Jo crec que han jugat net. No es pot tolerar la vulneració de l’ordre constitucional, estatutari i democràtic. I com que anàvem per aquí, doncs eleccions ràpid i no esperar sis mesos. El gran error ha sigut de Puigdemont, perquè tenia l’acord de convocar eleccions, que és el que hauria d’haver fet. I així s’hauria acabat el problema. Per què no ho va fer? Perquè hi va haver gent que s’hi va enfrontar.

Asseguren que no estava garantit frenar l’entrada en vigor del 155.

No és el que jo he sentit i llegit.

I què passarà després de les eleccions del 21-D?

Dependrà molt. Amb el màxim respecte pels resultats, he de dir que si guanya el plantejament independentista, que crec que és un despropòsit i un desastre, depenent de la política que desenvolupin, tornaré a posar la proposta sobre la taula.

¿Veu Ciutadans governant la Generalitat?

No tinc ni idea de què passarà. Pel que veig a les enquestes tot està en l’aire. El meu desig és que hi hagi un ordre constitucional, estatutari i democràtic. I diàleg. I defensar els interessos dins del que sigui lògic i de sentit comú. L’altre et condueix al que està passant. A l’arrel de l’independentisme hi ha un menyspreu als altres.

Entenc que li agradaria veure un nou govern català presidit per Ciutadans i el PP.

No. Jo el que vull és un govern que governi a favor dels interessos dels catalans, que no són els de la independència.

Perdoni, però vostè sempre parla de la part de la Generalitat. Entenc que després del 21-D hi haurà d’haver gestos des de la Moncloa si es vol redreçar la situació.

S’ha de restablir la normalitat institucional, que és la Generalitat d’acord amb el que surti de les eleccions. I el que ha de fer el president de la Generalitat és anar a la Conferència de Presidents i els partits catalans han d’anar al Congrés de Diputats i participar en la comissió de la reforma constitucional.

¿Valora com a positiva la gestió que ha fet el govern central de l’actual situació?

No. Crec que no s’han fet els esforços necessaris d’entesa per part de tots plegats. Però qui s’ha desviat i ha desviat Catalunya és el nucli de dirigents independentistes. Tenen raó en algunes coses concretes: com amb el tema de l’Estatut [retallat pel Tribunal Constitucional]. Però una cosa és que es parli i es restableixi un greuge i una altra cosa és dir: “Cap a la independència!” No té una ponderació adequada, això.

L’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez... [talla la pregunta]

Li diré una cosa: estic en desacord amb la tasca dels dos Jordis i en desacord amb el plantejament que ha fet el govern català. Respecto les persones i no desitjo que ningú vagi a la presó. Però respecto els jutges i el que els jutges determinin, perquè això és una democràcia i hi ha separació de poders. Els jutges són independents. Però no estic d’acord que es consideri delicte de sedició, perquè no hi ha hagut violència.

¿La marca Espanya ha quedat tocada?

Sens dubte. Ha quedat tocada la marca Espanya. Catalunya té menys marca, però també ha quedat afectada, i la que té moltíssima marca i ha quedat molt tocada és Barcelona. És una desgràcia i una irresponsabilitat dels que ens han portat a això.

El 155, diu, arregla alguna cosa?

Sí. El que no pot ser és que hi hagi una inseguretat jurídica perquè uns senyors, abusant del seu poder, es dediquen a declarar la independència de Catalunya en perjudici dels catalans. Fins al setembre jo deia que el que hi havia hagut era lucre cessant fruit de la situació política, però encara no hi havia dany emergent. Ara ja hi ha dany. Estem en un cicle positiu de l’economia espanyola i aquí ens desviem i ens dediquem a punxar el globus.

Freixenet torna a patir el boicot?

En zones de Catalunya ens diuen que ens el faran i, com a producte català, també des d’una part d’Espanya. Però no hi veiem rellevància, perquè les xifres van normals. És a dir, hi deu haver boicot, però no el notem.

Vostè el 2015 deia que estaria a favor d’un referèndum legal i acordat.

Esclar. De la mateixa manera que penso que el que passa a Catalunya interessa a tots els espanyols.

Vaja, que en cas de referèndum haurien de votar tots els espanyols.

Sí, si es posessin d’acord dins de la llei i democràticament.

Però amb l’actual legislació no és possible... I això és una frustració per a aquest 80% de catalans partidaris del dret a decidir el futur de Catalunya.

No comparteixo aquest plantejament del dret a decidir. El dret a decidir és anar a votar el 21 de desembre. I això és democràtic, i no el que va passar l’1-O, que va ser una mobilització, però no un referèndum.

Però ¿aquest 80% de la població pot aconseguir el seu anhel de celebrar un referèndum amb la Constitució actual i la majoria actual al Congrés?

Si s’hi arriba dins de la llei i de l’acord, per què no? El que és segur és que no farem mai res si no anem allà [al Congrés] i exercim la nostra política.

¿L’empresariat català ha fet tot el que podia fer?

Jo crec que no. En absolut. Hi ha empresaris independentistes, que no són la majoria, i aquests no han fet els deures. Jo tinc la tranquil·litat d’haver dit el que pensava.

Fa dos anys que tenen sobre la taula la venda d’una part de Freixenet a l’alemanya Henkell. Quan ho resoldran?

L’únic que hi ha sobre la taula és una oferta, i ja veurem si es decidirà i quan. No ho sap ningú. L’harmonia familiar existeix. No hi ha cap guerra de res. Això sí, hi ha algunes posicions que estan molt determinades, com la meva. Jo vull estar aquí, al costat del Josep Ferrer, que és el que he fet tota la vida. I és la meva posició personal. Els altres faran el que vulguin.

Llavors no està disposat a vendre.

Estic dient que no.

Però Henkell vol una posició de control.

Això ja ho veurem. El que hi ha és un interès de Henkell.