L’Airef avisa que l’Estat infla els ingressos dels pressupostos

Catalunya rebrà 500 M€ més de finançament del que preveia

“Fer pressupostos tan allunyats de la realitat o amb objectius tan irreals posa de manifest una tècnica pressupostària poc defensable”. Amb aquesta contundència el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, criticava ahir els comptes públics espanyols. Escrivá ho va afirmar a partir de l’anàlisi elaborada per aquest organisme de fiscalització de les finances públiques sobre l’execució pressupostària del 2016 i ho convertia en un avís als comptes que l’executiu de Rajoy acaba de presentar i que fien la reducció del dèficit a una recaptació tributària històrica i un augment de les cotitzacions del 8%.

Escrivá va denunciar ahir al Congrés que l’Estat “tendeix a inflar els ingressos” en els seus pressupostos. Concretament, l’Airef xifra en uns 28.000 milions el que l’Estat va ingressar de menys respecte al que havia pressupostat el 2016, 13.600 milions dels quals corresponen a cotitzacions socials que tampoc es van complir. A banda del desviament de la Seguretat Social, que segons l’Airef “no té explicació evident”, tampoc en té el desviament de 3.190 milions no recaptats per l’impost de societats.

L’Airef no només va criticar uns comptes elaborats amb “excés d’optimisme”, sinó que va demanar cautela a l’hora de fer-ne de nous. L’Airef va posar de manifest que la capacitat recaptatòria de l’Estat no sembla créixer proporcionalment amb l’economia, un dels garants per al compliment del dèficit segons el govern espanyol.

Segons l’Airef, des del 2000 els ingressos tributaris de l’Estat se situen sempre al voltant del 38% del PIB, un percentatge que les reformes fiscals no han aconseguit eixamplar sinó que han provocat una redistribució de la pressió fiscal cap a les rendes del treball. “Hi ha els mateixos ingressos que el 2000 amb més tipus impositius”, va dir Escrivá, que va assegurar que les reformes de l’IRPF i l’impost de societats han suposat una pèrdua de recaptació que només s’ha compensat amb pujades de l’IVA o els tributs especials.

És partint d’aquesta anàlisi que l’Airef veu difícil que Espanya aconsegueixi reduir el dèficit per sota del 2,5% del PIB, un percentatge que considera estructural perquè amb els mateixos ingressos tindrà dos punts i mig més de despesa (provocada per les pensions), cosa que impedirà que Espanya pugui baixar del llindar del 100% del PIB en nivell d’endeutament i que l’objectiu del 60% es prorrogui sine die.

El sistema de finançament

Una altra de les reclamacions recurrents de l’Airef és la millora dels recursos de finançament de les comunitats autònomes i la flexibilització dels seus objectius de dèficit. Precisament ahir el ministeri d’Hisenda va donar a conèixer les partides del sistema de finançament de cada comunitat amb un increment general del 5%. Catalunya cobrarà 18.576 milions aquest 2017, un 6% més que l’any passat i uns 500 milions més del que la Generalitat va preveure als seus pressupostos. Un càlcul que el Govern va haver de fer a partir d’una previsió però sense conèixer les dades definitives, una altra de les pràctiques criticades ahir per l’Airef, que reclama que les comunitats tinguin clar amb quins recursos compten abans d’elaborar els seus comptes.

El govern menysté les queixes autonòmiques

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, considera infundades les queixes de les comunitats per la caiguda de les inversions previstes aquest 2017. Segons Montoro, comparar el que no es va executar l’any passat amb el pressupostat per a aquest any és incorrecte: “No es pot comparar el que no ha existit”. També ahir el diputat del PDECat Ferran Bel preguntava al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, com compliria amb els anuncis si l’any passat es va deixar per executar la meitat del promès. De la Serna, en la línia de Montoro, va evitar parlar d’incompliments i va prometre que els anuncis d’aquest any són “realistes”.

(*) Aquest article ha estat actualitzat amb la següent correcció: en una primera versió s'explicava que la Generalitat rebrà 500 milions menys del finançament que preveia quan de fet són 500 milions més

Més continguts de