FINANCES PÚBLIQUES

Lasquetty: les tisores de la sanitat a Madrid

L’actual conseller d’Hisenda de la regió va dimitir el 2014 després del fracàs del seu pla de privatització

“Danys irreparables”. Amb aquestes paraules va sentenciar -i paralitzar cautelarment- el Tribunal Superior de Justícia de Madrid el que podia comportar la privatització de sis hospitals de la comunitat. Era el 27 de gener del 2014 al matí i la resolució judicial obligava a dimitir a qui hi havia al darrere d’aquella estratègia: Javier Fernández-Lasquetty (Madrid, 1966), conseller de Salut de la Comunitat de Madrid en aquell moment. Sis anys després, Lasquetty torna a seure a la Reial Casa de Correus, seu del govern regional. Però aquesta vegada no per gestionar la sanitat, sinó les arques públiques com a conseller d’Hisenda del govern d’Ayuso. El fitxatge del diputat regional del PP va tornar a posar damunt la taula el rastre de l’empremta política, però sobretot econòmica, de Lasquetty a les institucions madrilenyes i en especial al sistema de salut públic.

De Salamanca a la Moncloa

De fortes conviccions religioses, ex secretari general de la FAES i “l’ideòleg de la dreta neocon madrilenya”, Lasquetty és tot un home de partit. Va fer el salt a la política l’any 1984 com a secretari general de les Noves Generacions del PP al districte de Salamanca i al cap de poc va començar a encadenar càrrecs de confiança. Primer va ser nomenat director de gabinet de la ministra d’Educació d’aquell moment, Esperanza Aguirre, i amb trenta anys es convertia en el director general més jove del govern d’Aznar. Després, aquest últim el va reclutar al seu costat. De fet, la premsa de l’època recull que avui Lasquetty és qui és i ha arribat on ha arribat gràcies a aquests dos exdirigents populars.

El 2004 va començar la seva carrera al govern de la Comunitat de Madrid. Primer com a conseller d’Immigració, fins al 2010, període en què va esclatar la trama Gürtel a les files del PP. Després com a cap de Sanitat, el càrrec més polèmic. La idea de Lasquetty era externalitzar la gestió de sis hospitals i adjudicar els contractes a les empreses privades Sanitas, Ribera Salud i Hima San Pablo, expliquen des de l’Associació de Metges Especialistes de Madrid (AFEM). Eren els pitjors anys de la crisi i en aquell moment als governs no els tremolava el pols a l’hora d’utilitzar les tisores, i encara menys en un partit neoliberal. Les mesures que es van prendre “van generar importants estalvis”, defensaven des del PP, i van transformar el sistema públic en un “règim de col·laboració público-privat”.

Prepotència

Però el que agradava a alguns aixecava el malestar als carrers de Madrid, i l’anunci de l’exconseller de Salut va fer saltar les alarmes. “Lasquetty era un braç executor més dels plans de privatització”, explica Mar Noguerol, metge i membre de l’AFEM. Noguerol recorda que abans d’arribar als tribunals -l’AFEM va ser una de les sis organitzacions que van obrir la via judicial presentant-hi un recurs l’any 2012-, Lasquetty va convocar una taula de diàleg amb els agents socials per abordar el conflicte, tot i que només s’hi va presentar una vegada. “Ens deien que el sistema de salut era insostenible, que calia estalviar”, recorda, i assenyala que la sanitat “és un meló molt sucós per a les empreses”.

Sobre Lasquetty, la metge el recorda com una persona “prepotent” que “no coneixia la realitat”. De fet, era la primera vegada que tenia contacte amb aquest àmbit. El cop definitiu va arribar el 2014, quan el jutge va donar la raó a les organitzacions i va mantenir la suspensió de la privatització. Aquest diari ha preguntat al líder del PP com va entomar la resolució però finalment, per motius d’agenda, diuen des de la conselleria, no ha pogut respondre.

“Assumeixo la responsabilitat de no haver-ho aconseguit”, recollien els titulars de l’època el dia en què Lasquetty anunciava la dimissió. El polític popular va sortir en roda de premsa acompanyat del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que defensava que “el model de gestió era legal”. “Em dedicaré a reinventar la meva vida amb alguna cosa que em diverteixi i m’agradi”, afegia Lasquetty.

Guatemala va ser la destinació següent. El polític va anar a treballar a un dels temples liberals de l’Amèrica Central, la Universitat Francisco Marroquín (UFM). Allà s’hi va passar quatre anys, durant els quals va arribar a tenir el càrrec de vicerector. “És la universitat privada de les elits del país, un model híbrid neoliberal, conservador i llibertari”, comenta el politòleg guatemalenc Luis Guillermo Velásquez. L’investigador assegura que el centre és conegut pels seus vincles amb els Estats Units i “recentment amb Espanya per mitjà del PP”. “Lasquetty és famós al món liberal internacional”, apunten fonts pròximes a la universitat. Les mateixes fonts destaquen que va ser a través de Lasquetty que la UFM va contactar amb la Fundació Botín, “la qual va ajudar la UFM amb les autoritzacions de Madrid per al campus de la universitat” a la ciutat.

El retorn a Génova

Una trucada des de Madrid va posar punt final a la vida universitària de Lasquetty, que va tornar a l’espai públic l’any 2018 com a cap de gabinet de Pablo Casado i que, a través d’Ayuso, li va brindar la cartera de la conselleria d’Hisenda de Madrid. El dirigent ha aterrat a la conselleria de bracet de la “rebaixa fiscal més gran” anunciada pel govern madrileny. “És un vell conegut dels que defensem la sanitat pública”, apunta la diputada regional de Més País, Mónica García, que assenyala que “és la imatge més clara de la dramàtica situació actual”. A més, el dirigent popular tampoc s’allunya dels escàndols: l’últim, renunciar a gastar 145 milions d’euros en sanitat, educació i habitatge. Passen els anys i Lasquetty continua sent la viva imatge de l’estratègia ultraliberal.