Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

L’elit econòmica abraça el catastrofisme amb Catalunya

Els experts alerten del risc de profecia autocomplerta en un relat que contrasta amb l’optimisme del 2012

“Escenari terrorífic”. “Gana”. “Ruïna”. “Erm”. “Empobriment brutal”. “Suïcidi econòmic”. “Caiguda dramàtica”. Aquestes són algunes de les expressions que en els últims dies han usat personalitats del món econòmic i polític sobre l’eventual independència de Catalunya.

Les valoracions han arribat de manera simultània a les primeres dades que valoren el nivell del sotrac econòmic que ha seguit a la crisi institucional desencadenada entre Barcelona i Madrid des del referèndum de l’1 d’octubre.

Així, mentre que sectors com l’immobiliari o el de la banca d’inversió perceben una aturada brusca i el de l’automoció s’atura amb unes vendes que només han crescut un 0,5% en la primera quinzena d’octubre, el govern central ha retallat la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2018 en tres dècimes i l’Airef (el supervisor fiscal) eleva la possible retallada del PIB fins a 1,2 punts percentuals, gairebé la meitat del que estava previst per a l’any vinent.

A l’espera de veure si les sensacions es converteixen en realitat, la valoració de la situació econòmica actual i de la viabilitat d’un estat català queda a expenses de les declaracions dels experts i dels representants institucionals. I l’elit econòmica espanyola, que podríem anomenar l’Espanya de l’Íbex-35, que agrupa des de membres de l’executiu central fins a institucions econòmiques com el Banc d’Espanya o la CNMV, els partits tradicionals, les grans empreses cotitzades, les grans patronals i fins i tot la Casa del Rei, no tenen dubtes: la independència és molt negativa. I no té por de dir-ho amb gran contundència.

Discurs de la prudència

¿Aquest zel a l’hora d’advertir del desastre hi va ser l’any 2012, quan Espanya vorejava el default amb la prima de risc per sobre dels 600 punts, estava en franca recessió, s’abocava al rescat i s’havia convertit en el principal motiu d’inestabilitat dels mercats europeus? La resposta és no. Tal com exposa el recull d’opinions que acompanya aquest article, aleshores el missatge -també unitari- era de confiança en la recuperació. I no només això: hi havia fins i tot crítiques als mandataris estrangers que qüestionaven aquest esquema optimista.

“Demanem a la resta que assumeixin les seves responsabilitats i siguin prudents en les seves afirmacions”, va dir Rajoy a Sarkozy. “No crec que el senyor Hollande hagi dit això, perquè lògicament no sap com estan els bancs espanyols”, va afegir com a resposta a les crítiques que el president francès havia dedicat a la salut del sector financer.

Per què aquella visió unívoca de la realitat? Per què aquell intent de controlar el discurs? “S’estan construint relats contraposats amb la intenció que determinats arguments triomfin i justifiquin determinades accions polítiques”, explica Josep Lladós, professor d’economia de la UOC. Segons afirma, fer previsions en el context actual és “enormement complicat perquè no hi ha precedents”. “La interpretació de les dades sempre ve marcada pels nostres judicis; ara s’hauria de tenir un màxim rigor científic”, afegeix, i adverteix que en els últims dies “hi ha representants polítics que estan mentint”.

Però la situació, per la mateixa naturalesa del procés econòmic, és doblement perillosa: l’economia és una suma d’expectatives i confiança i l’acumulació de veus pessimistes -o optimistes- poden desencadenar una caiguda o un augment del consum que en última instància portin a acomplir el pronòstic realitzat. És el que s’anomena profecia autocomplerta. “És una previsió que s’alimenta a si mateixa: la pròpia percepció sobre el futur econòmic pot retraure o augmentar el consum, confirmant les expectatives dolentes o bones”, explica Lladós.

Antonio Ladrón, professor de la UPF, confirma l’efecte que té el pessimisme en els consumidors i en l’economia. “Per descomptat que afecta: sempre que un consumidor s’enfronta a la incertesa o a informacions contradictòries rebaixa el seu consum”. “La gent tendeix a pensar en la seva expectativa d’estabilitat laboral abans de comprar”, apunta.

Lladós, per la seva banda, reitera que “la confiança dels agents econòmics és un factor clau en les decisions d’inversió i de consum o estalvi de les famílies” i que “per això cal demanar comportaments responsables als líders econòmics”. Cal recordar, en aquest sentit, que l’inversor George Soros va aconseguir devaluar la lliura esterlina (i guanyar mil milions de dòlars en només un dia) el 1992 apostant a una caiguda en el valor d’aquesta moneda. El seu convenciment va contagiar els mercats i n’hi va haver prou per produir l’efecte que ell perseguia. Soros, esclar, era prou fort i gran per sembrar aquesta inquietud en els inversors.

El que cal callar

L’ARA va tenir ocasió de preguntar en el seu dia a l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez sobre la gravíssima situació dels bancs l’any 2012 i, en concret, sobre un banquer que afirmava que en plena crisi moltes entitats “estaven tècnicament fallides”. MAFO va respondre així: “¿S’imagina que aquest financer ho digués a l’estranger? No li va passar pel cap”.

El seu successor, Luis María Linde, va ser criticat anys després per haver afirmat que hi havia risc de corralito a Catalunya amb la independència. Aquest terme, corralito, és pràcticament un tabú en l’àmbit financer per l’enorme risc que es produeixi només per haver-lo esmentat. Linde es va saltar la norma, de la mateixa manera que ho ha fet aquesta setmana, menys directament, el ministre d’Economia, Luis de Guindos.

Hi ha veus crítiques amb el discurs catastrofista de l’Espanya de l’Íbex-35, com les dels sindicats i la del president de Pimec, Josep González. Al programa L’entrevista de la Xarxa de Televisions Locals, González recordava que cal estar “serens, perquè si no, tindrem un problema afegit”. “Seria molt lamentable, gravíssim, que des de Madrid es convidés les empreses a treure la seu de Catalunya”, feia. González va afegir que “costen d’entendre les motivacions de tot plegat” i que “cal separar el que passa del que es diu que passa”. “No es poden magnificar els problemes, hi ha exageracions que no ajuden a resoldre el problema ni a poder dialogar”.

Tot plegat quan no fa ni cinc anys Rajoy es planyia que la gravíssima crisi d’Espanya no era sinó “una crisi de confiança”.

2012: Confiança davant el rescat

Luis de Guindos

MINISTRE D’ECONOMIA

“El problema no és estrictament espanyol [...]. El que es posa de manifest és que hi ha hagut un increment del nerviosisme en els mercats, però no ha sigut només a Espanya: ha afectat el conjunt dels països de la zona euro” (ABRIL)

“Estic segur que els creditors no incorreran en la més mínima pèrdua” (JULIOL)

J. Gay de Montellà

PRESIDENT DE FOMENT DEL TREBALL

“No he trobat cap empresari que em digui que canviarà la seva seu social” (OCTUBRE)

Mariano Rajoy

PRESIDENT DEL GOVERN

“No hem de fer cas del soroll. Avancem a bon ritme. Tots tenim problemes i tots treballem per solucionar-los; espero que la resta facin el mateix, assumeixin les seves responsabilitats i siguin prudents en les seves afirmacions”(ABRIL)

“Les entitats financeres no poden caure, perquè cauria el país. No es pot deixar caure una entitat financera en una situació impossible, perquè afecta el conjunt del país”(MAIG)

“Els estalvis estan més garantits que mai” (MAIG)

“No hi haurà cap rescat de la banca espanyola” (MAIG)

“No és un rescat, es tracta d’un crèdit que pagarà la banca” (JUNY)

“No hi ha consens més gran que el de donar al país la posició que es mereix; les fortaleses d’Espanya constitueixen un tresor d’incalculable valor” (JULIOL)

“Demanaré que es compleixin els compromisos, perquè aquesta és una crisi de confiança”. (SETEMBRE)

César Alierta

PRESIDENT DE TELEFÓNICA I DEL CEC

“La prima de risc es troba excessivament penalitzada pels mercats; uns 150 punts serien més pròxims a la situació econòmica real del país [...]. La situació de l’economia espanyola és molt millor del que es comenta en els fòrums internacionals, som un país molt solvent i competitiu i la recuperació serà relativament ràpida gràcies a les reformes del govern” (MAIG)

Isidre Fainé

PRESIDENT DE CAIXABANK I LA CAIXA

“Espanya serà millor i tornarà a tenir un paper principal en l’economia mundial [...]. No hem de deixar-nos vèncer per la frustració i el pessimisme” (DESEMBRE)

Joan Rosell

PRESIDENT DE LA CEOE

“T’han tocat, president [Rajoy], moments molt difícils, crítics per a la nostra història, però estem convençuts que amb esforç i il·lusió resoldrem els problemes [...]. Aquest país necessita moltes dosis de confiança [...]. Hem de desterrar aquest pessimisme negatiu que ens envaeix i, a través del treball i l’esforç, tenir confiança en el futur [...]. El que no podem fer és cridar tots els dies, crispar, perquè això no porta enlloc” (NOVEMBRE)

Joan Carles I

REI D’ESPANYA

“Cal confiança, tenacitat, unió i treball”(AGOST)

“La confiança és el primer factor que ens farà sortir de la crisi”(DESEMBRE)

2017: L’apocalipsi del Procés

J. Gay de Montellà

PRESIDENT DE FOMENT DEL TREBALL

“És el caldo de cultiu, que hi hagi ruïna i gana. Els moviments radicals de la història d’Europa s’han fonamentat en la pobresa i l’engany de la gent”

“Necessitarem cinc anys per tornar a la normalitat i superar aquesta caiguda intensa. En dos anys ens hem carregat dues generacions de treball a Catalunya”.

“Jugar amb l’economia no és cremar un bosc, com fan alguns, t’emportes moltes inversions” (OCTUBRE)

Matías Carnero

PRESIDENT COMITÈ EMPRESA SEAT

“Rebem moltes pressions polítiques i monàrquiques per fer el canvi de seu [...]. El rei coneix, igual que Mariano Rajoy, directius de Seat” (OCTUBRE)

Luis de Guindos

MINISTRE D’ECONOMIA

“Aquí hi perdrem tots, amb una situació d’incertesa i d’incògnites econòmiques que no serien bones [...]. És una situació de perdre o perdre”

“Catalunya estaria sotmesa a un aranzel comunitari del 10% i al que s’anomena efecte frontera

“Haurien de crear la seva pròpia moneda i el seu banc central i arribaria la tensió entre la seva divisa i l’euro, amb un efecte inflacionista” (SETEMBRE)

“La independència seria terrorífica, un suïcidi econòmic per a Catalunya”

“El que hem vist [el canvi de domicili social de 800 empreses] és només l’aperitiu”

“Veuríem el que ja hem vist a Grècia: es limitaria la retirada de diners”

“Catalunya no podria fer front ni a la sanitat ni a l’educació”

“Un 70% de la producció de Catalunya es veuria sotmesa a aranzels o a traves administratives” (OCTUBRE)

Mariano Rajoy

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“Una secessió no és una poda agradable feta per un amable jardiner, sinó una amputació terrible i dolorosa” (FEBRER)

“Això no passarà i faré tot el que calgui, sense renunciar a res, per evitar-ho”

“Ens obligaran a fer el que no volem fer” (SETEMBRE)

“Espanya no es dividirà i es preservarà la unitat nacional. Faré tot el que la legislació em permeti” (OCTUBRE)

Felip VI

REI D’ESPANYA

“Les autoritats, amb la seva conducta irresponsable, poden fins i tot posar en risc l’estabilitat econòmica i social de Catalunya i de tot Espanya” (OCTUBRE)

Josep Lluís Bonet

PRESIDENT DE FREIXENET

“La independència seria una catàstrofe per a Catalunya, Espanya i la resta d’Europa”

“Les empreses de Catalunya no conceben la independència [...]. No hi ha necessitat de fer sortir a la llum cap pla de contingència”

“Si estàs desitjós d’invertir a Catalunya però veus el que pot passar, t’esperes. És el que estan fent els empresaris”

“Estic convençut que l’1-O no hi haurà cap referèndum” (SETEMBRE)

Josep Oliu

PRESIDENT DEL BANC SABADELL

“No cal passar per la junta per moure la seu social, i això és un avantatge” (GENER)

“Abans d’un altre referèndum, portem TSB a Londres” (OCTUBRE)

Etiquetes

Més continguts de