TECNOLOGIA

Luis Martín Cabiedes: “¿Per què cada autonomia ha de tenir un Silicon Valley si ja n’hi ha un a Barcelona?”

L'inversor demana "menys tonteries i festes d’emprenedors a places de toros i més incentius"

Viu de deixar diners a emprenedors amb bons projectes però pocs estalvis. És un dels inversors més actius i coneguts de l’estat espanyol. Luis Martín Cabiedes és un madrileny filòsof de formació i inversor privat de professió que va començar a vincular-se amb el que ara es coneixen com a start-ups al principi de l’era d’internet. Després d’alguns fracassos, ara té una cartera d’èxits entre els quals hi ha Kantox, Olé o BlaBlaCar. La inversió en aquesta última, de fet, el converteix en l’únic inversor espanyol que pot presumir de tenir un unicorn [ start-up valorada en més de mil milions] a la cartera. A través del seu fons Cabiedes & Partners inverteix, juntament amb el seu germà, a Barcelona i Madrid.

¿En què es basa per triar on posa els diners?

En el fet que el futur és imprevisible i sabent que si una start-up fracassa no serà ni culpa de l’emprenedor ni culpa meva. Quan vaig veure Facebook vaig pensar que era una ximpleria, el mateix que vaig pensar quan vaig veure Twitter. Però al final aprens que no pots endevinar el futur sinó que has de tenir una estratègia d’inversió clara i que es basi en l’estadística. Si de cada deu noves start-ups vuit no sobreviuen als dos primers anys de vida, inverteixo en unes deu a l’any. Tampoc sóc un visionari i sóc conscient de quins mercats funcionen i quins no.

I què funciona?

Doncs, per exemple, aquest 2015 haurà sigut un bon any per al fintech [serveis financers basats en la tecnologia i que eliminen intermediaris], però també és evident que l’economia col·laborativa cada vegada està més consolidada, o que l’ e-commerce i els serveis a demanda estan creixent. De tots aquests, el que faig és triar els models de negoci que entenc.

Quins són els que no entén?

Per exemple, projectes basats en el bitcoin, el model de negoci de companyies com Wallapop o els serveis de repartiment ràpid que demanen treballadors autònoms. En el cas de Wallapop, per exemple, els respecto moltíssim perquè són una part fonamental de l’excel·lent ecosistema emprenedor que hi ha a Barcelona, però juguen un esport diferent, jo no sé jugar-hi. Que Wallapop, el gran model d’èxit, encara no monetitzi em descol·loca i em sembla complicat, per això no hi he invertit mai. També haig de dir que sovint canvio d’opinió. Vaig negar-me a invertir a Privalia a principis d’any, pocs mesos després em van convèncer que ho fes i al cap de mig any m’havien fet ric.

¿Què fa que Barcelona sigui un “excel·lent ecosistema emprenedor”?

No crec en les explicacions culturals, simplement crec que s’han produït un conjunt de factors que provoquen aquestes conseqüències. D’una banda és evident que la presència de les escoles de negocis hi té molt a veure; de l’altra, que Barcelona és una ciutat amb molts professionals estrangers que tenen ganes de venir a gaudir del sol i l’ambient. Si a això hi sumes el caldo de cultiu que suposa que sigui el bressol de grups com InterCom, empreses com Privalia i ara Antai, amb Wallapop o Let’s Bonus, és evident: el talent atreu el talent i encara s’hauria de fomentar molt més.

¿No s’impulsa prou l’emprenedoria a Barcelona?

Fa uns cinc anys els diners eren a Madrid i la innovació a Barcelona. Ara hi ha una mica més de diners a Barcelona i una mica més d’innovació a Madrid, però en aquest país hi ha moltes assignatures pendents i tendències que no entenc. ¿Per què cada autonomia ha de tenir el seu propi Silicon Valley si ja en tenim un a Barcelona? No té cap sentit. És cert que el talent pot néixer a qualsevol banda però ¿de NBA només n’hi ha una, oi? Pau Gasol va néixer a Barcelona però va anar a parar als Estats Units. Amb l’emprenedoria passa el mateix i no comprenc per què s’intenten crear altres focus d’innovació en comptes de fomentar el que ja tenim.

Com s’hauria de fer?

No s’han d’intentar fer focus alternatius sinó incentivar aquesta activitat com qualsevol altra activitat econòmica, és a dir, amb mesures fiscals i una legislació adequada. Perquè una start-up funcioni necessita els millors, però per definició una start-up no té els diners per pagar-los. A Espanya no està ben regulada l’opció de les stock options, és a dir, l’intercanvi d’accions en comptes de diners per aconseguir l’entrada de valor afegit a l’empresa.

Quines mesures fiscals falten?

És increïble que cada vegada que vaig al notari a tancar una venda, jo pagui zero impostos com a venture capital, el business angel en pagui un 28% i l’emprenedor un 57%, perquè es considera com a renda del treball. Aquesta no és manera d’incentivar l’emprenedoria. Tampoc té cap sentit que a Catalunya, per exemple, si reps una línia de finançament de l’ICO (l’Institut de Crèdit Oficial) automàticament no en puguis rebre de l’ICF, la seva versió catalana. Menys tonteries i festes d’emprenedors a places de toros i més incentius.

¿Hi ha tonteria al voltant de l’emprenedoria o seria més correcte parlar de bombolla?

Feia molt temps que deia que hi ha una bombolla. És un terme econòmic perfectament definit: hi ha d’haver una pujada generalitzada de preus, un mecanisme de retroalimentació i una creació artificial d’oferta. Els tres fenòmens hi eren. Però fa un mes que podem donar per explotada la bombolla, tot i que alguns encara no se n’hagin adonat. Ja han caigut els unicorns que havien de caure a escala internacional i els inversors espanyols ja no inverteixen d’una manera tan irracional. Els preus han baixat i ja no és tan senzill captar diners. Durant els últims mesos ha canviat radicalment el panorama. Aquest 2015 ha sigut un any de consolidació del mercat i ara torna a ser un bon moment per invertir.