Publicitat
Publicitat

Hisenda admet que el dèficit fiscal català ha crescut fins als 10.000 M€

Els diners que Catalunya aporta a l'Estat i no tornen augmenten un 38% entre el 2013 i el 2014

Gairebé 10.000 milions d’euros que Catalunya va aportar al finançament de l’Estat el 2014 no van tornar en forma d’inversió o despesa, segons reconeixen les últimes balances fiscals del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, publicades ahir. El departament de Cristóbal Montoro va fer públic el que denomina Sistema de Comptes Públics Territorialitzats, un model propi de balances fiscals que analitza el que aporten i el que reben les comunitats segons la metodologia que el ministre va encarregar en el seu dia al director de la fundació d’estudis Fedea, Ángel de la Fuente, basada en el denominat mètode de càrrega-benefici, que repercuteix a totes les comunitats despeses que es considera que són de tot l’Estat, com l’exèrcit o la casa reial, independentment d’on es desenvolupi la seva activitat. La Generalitat sempre ha defensat que també s’ha de tenir en compte el mètode de flux de caixa, que sempre ofereix un dèficit fiscal més elevat, però Montoro l’obvia.

Amb el seu mètode, segons Hisenda, Catalunya va tenir el 2014 un dèficit fiscal de 9.892 milions, un 5% del PIB. Unes dades que reflecteixen un empitjorament de la situació, ja que el dèficit fiscal va augmentar un 38% respecte a l’any 2013, quan segons els comptes d’Hisenda era de 7.189 milions.

Una part de l’augment es pot atribuir a la millora de la situació econòmica. Així ho diu el mateix ministeri, que indica que el “patró de l’ingrés i la despesa públiques fan que, en termes generals, els saldos fiscals regionals es deteriorin segons augmenta el nivell de renda”. Una idea que Albert Carreras, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, resumeix així: “Passa el que ja sospitàvem, a mesura que millora l’economia, els saldos empitjoren”. La causa d’aquest fenomen és, possiblement, que l’Estat manté una despesa més o menys estable però els ingressos fiscals augmenten amb la millora de l’economia, apunta Carreras.

Segons el ministeri, les comunitats deficitàries, a més de Catalunya, són Madrid, amb un dèficit fiscal de 19.205 milions (el 9,8% del seu PIB); el País Valencià, amb 1.735 milions (1,8% del PIB), i les Balears, amb 1.516 milions (5,8% del PIB).

Els càlculs d’Hisenda indiquen que les comunitats que més es beneficien del sistema, és a dir que reben més del que aporten, són Andalusia, amb un superàvit de 7.689 milions (5,5% del seu PIB), seguida de les Canàries, amb 4.293 milions (11% del PIB), i Castella i Lleó, amb 4.280 milions (8,2% del PIB).

El ministeri de Montoro també fa el càlcul del dèficit per càpita. Així, cada català aporta 1.317 euros que no tornen, mentre que en el cas dels madrilenys la xifra puja a 2.979 euros. En el cas dels habitants de les Illes Balears, el dèficit fiscal és de 1.373 euros per càpita, mentre que per als valencians és de 347 euros.

Sobreesforç català

En aquests saldos fiscals destaca la situació del País Basc, una comunitat rica que, no obstant, té un superàvit fiscal de 3.387 milions, el 5,3% del PIB. És a dir, cada basc rep 1.547 euros més dels que aporta. L’explicació és el règim foral. De fet, observa Albert Carreras, les grans beneficiades d’aquest sistema de finançament són les tres comunitats amb règims especials: el País Basc i Navarra, que són forals, i les Canàries, que tenen un règim especial dins del sistema general. I aquests saldos fiscals corresponen a l’any 2014, abans que el País Basc arribés a un acord sobre la nova quota amb el govern de Mariano Rajoy, amb la qual cosa en un futur encara podria millorar el seu superàvit.

L’estudi dels saldos prova de donar uns indicadors homogenis per habitant. És aquí on es desvela el sobreesforç fiscal dels catalans, que Hisenda xifra en 108 euros per càpita, quan en el cas d’Euskadi surt una xifra negativa de 679 euros. El sistema també beneficia cada madrileny amb 74 euros. Però, a més, aquesta part de l’estudi revela que per finançar unes mateixes competències Catalunya té 1.906 euros per habitant, mentre que la mitjana de les comunitats és de 2.204 euros.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT