LA CRISI DEL COVID

Objectiu: fer arribar els fons europeus a les pimes catalanes

L’economista Miquel Puig coordinarà els projectes d’empreses que facturin menys de 300 M€

“Les grans empreses ja saben com arribar a la Unió Europea, no necessiten ajuda, però hem de crear una mena de carril bici perquè les petites i mitjanes també puguin accedir als fons per a la reconstrucció”. Qui parla és Joaquim Coello, un dels membres Catalunya-Next Generation EU, el comitè d’experts que promou i identifica projectes d’inversió de les empreses catalanes perquè puguin accedir als fons que la Unió Europea ha habilitat per combatre la crisi del coronavirus.

Aquest comitè té molt clar que atraure fons per a les pimes és fonamental atès que “les empreses grans escassegen” a Catalunya. Per aquest motiu, el comitè ha escollit un dels seus membres, l’economista Miquel Puig, com a responsable de coordinar els projectes d’empreses que facturen menys de 300 milions d’euros, i la Generalitat ja hi ha donat el seu vistiplau.

El primer pas serà crear una adreça de correu electrònic (que encara no existeix) perquè les empreses puguin fer arribar els seus projectes. Un cop rebuts, es veurà si existeixen sinergies entre les propostes de diverses empreses d’aquí o fins i tot d’altres llocs d’Espanya. “És molt important tenir projectes”, subratlla Miquel Puig.

Segons els experts, que han mantingut contactes amb el secretari d’Indústria i Pimes del govern espanyol, Raül Blanco, l’Estat està disposat a blindar entre 10.000 i 12.000 milions d’euros per a les empreses que facturen menys de 300 milions. Addicionalment, es preveu reservar 2.000 milions més per a start-ups. “De capital privat n’hi ha molt avui dia, però no n’hi ha tant que estigui disposat a invertir a les start-ups que es troben en els primers estadis”, explica Puig. L’exconseller Andreu Mas-Colell també supervisarà els projectes vinculats a start-ups.

La UE entregarà als països del continent una quantitat de diners inèdita per ajudar-los a combatre la crisi del coronavirus i, al mateix temps, reconvertir les seves economies cap a nous sectors, com la lluita contra el canvi climàtic o la digitalització. En el cas d’Espanya, la xifra s’eleva a 140.000 milions, la majoria dels quals (72.700 milions) en ajuts directes, i la resta (63.300), en préstecs que s’hauran de tornar.

Amb tot, els 140.000 milions no estan garantits: cal presentar prou projectes que convencin les autoritats europees. Si en tres anys Espanya és incapaç de presentar projectes adequats, els perdrà. La part no consumida es destinarà a una caixa comuna que es repartirà entre tots els països un altre cop.

D’aquests 140.000 milions, “la meitat seran per a les autonomies i l’altra part per a l’Estat”, explica Coello (al seu torn, aproximadament la meitat dels diners que rebi cada administració seran a fons perdut i l’altra a crèdit, afirma aquest expert).

Distribució per administracions

Ara bé, els 70.000 milions que rebin les comunitats autònomes seran únicament per gestionar la crisi (ajuts per a sectors afectats, per exemple). En canvi, els fons que es destinin per a projectes de futur, amb els quals es canviï el model productiu, passaran tots per les mans del govern central. “Les empreses que vulguin fer projectes han de passar pel govern central”, explica Coello. De fet, els fons per a la reestructuració només preveuen que siguin els estats els que presentin els projectes empresarials. No ho poden fer ni les empreses directament ni administracions diferents a la dels estats.

Així doncs, l’horitzó és que Espanya tingui 70.000 milions per reconvertir l’economia en sectors com les energies renovables, l’eficiència energètica o la digitalització. I que, d’aquests, fins a 14.000 milions siguin per a pimes i start-ups. La pregunta és: ¿es presentaran prou projectes?

LES CLAUS

1. Quins projectes poden demanar els fons europeus per a la reconstrucció?

Almenys el 37% que rebi cada país es destinarà a projectes vinculats al clima (energies renovables, eficiència energètica dels edificis, mobilitat verda, etc.). A més, la Comissió Europea proposa que un 20% estigui vinculat a la digitalització (banda ampla, xarxes 5G o digitalització a l’administració pública, la justícia, l’ensenyament o la salut, per exemple). Aquests àmbits, per tant, tindran prioritat.

2. Quants diners es rebran?

Hi ha fins a 140.000 milions per a Espanya, més de la meitat a fons perdut i la resta en préstecs. Part important es destinarà a salvar els sectors afectats pel covid, però els experts catalans volen blindar fins a 14.000 milions per a les empreses espanyoles que facturen menys de 300 milions.

3. Quan es rebran els diners?

Encara hi ha detalls que s’han d’aclarir, però, quan s’obri la veda, podria ser força ràpid. Cada país ha de presentar projectes prou bons per cobrir tots els diners que li pertoquin. Si no en presenta suficients en tres anys, perdrà els diners de què no hagi disposat. A més, cada proposta ha de tenir objectius concrets, i els fons només arribaran per trams a mesura que es compleixin aquests objectius.