Glovo promet ara protegir més els repartidors si la llei és més “laxa”

El conseller delegat de la plataforma està obert a un model mixt d'autònoms i assalariats

“Al Marroc fem cursos formatius per a persones que veuen Glovo com un trampolí cap a altres feines. A Espanya la regulació no ens permetria fer-ho”. Qui parla és Oscar Pierre, conseller delegat de Glovo, empresa amb un model de negoci qüestionat per les condicions laborals dels seus repartidors. Per a Pierre, és precisament la normativa laboral espanyola la que impedeix que els seus missatgers tinguin més protecció social i garanties. Al congrés Reshaping Work, sobre el futur del mercat de treball, ahir el conseller delegat va assegurar que “com més laxa sigui la regulació” més coses podran fer per als repartidors. També va defensar que l’empresa no pot millorar algunes condicions pel risc que les autoritats de treball ho considerin un indici de laboralitat, és a dir, que els repartidors realment són treballadors de l’empresa. Pierre va afirmar que van actuar en contra dels consells dels seus advocats quan va decidir oferir una assegurança laboral per a accidents dels seus repartidors.

Glovo defensa que els repartidors de l’empresa no són els seus empleats, sinó professionals independents que poden decidir quan i com treballen de manera flexible, sense cap tipus de pressions o penalització. De tota manera, la Inspecció de Treball ha deixat clar diverses vegades que entre els missatgers i la companyia hi ha una relació laboral i, com va avançar dijous TV3, reclama a l’empresa 12 milions d’euros a tot Espanya per les quotes impagades a la Seguretat Social.

“A Espanya és on ens costa més tenir un diàleg amb el govern”, va lamentar Pierre durant la seva conferència. Glovo es va reunir la setmana passada amb la ministra de Treball espanyola en funcions, Magdalena Valerio. Sobre la trobada, Pierre en va dir que va ser “un diàleg sa” i va destacar l’actitud “positiva” de l’executiu de Pedro Sánchez per arribar a una entesa sobre el seu model laboral. “Entenen que això no s’aturarà i s’ha de regular”, va dir l’emprenedor.

Pierre va reiterar que la plataforma d’entregues a domicili reclama un “punt intermedi” entre la figura del treballador assalariat i el freelance. “Volem que encara pugui tenir molta flexibilitat, però que l’empresa pugui afegir més beneficis socials i garanties”, va afirmar el conseller delegat de Glovo. Tot i així, va admetre que en cas que l’Estat confirmi que els repartidors són falsos autònoms, l’empresa s’adaptaria. En tot cas, va descartar marxar d’Espanya, ja que és el seu primer mercat.

França és el mirall regulatori de Glovo i l’exemple que més repeteix l’empresa. “S’ha avançat cap a la idea d’una figura híbrida en què quan hi ha més dependència entre l’autònom i l’empresa es crea una carta de drets”, va explicar Miguel Ferrer, director de polítiques públiques de la companyia. El directiu va treure ferro a la legislació aprovada a Califòrnia per determinar si els treballadors de la plataforma s’han de readmetre com a assalariats. “No és una norma que contradigui el que estem defensant”, va argumentar.

D’altra banda, Pierre es va mostrar “obert” a permetre que l’empresa pugui adoptar un model híbrid, és a dir, que combini la presència de repartidors autònoms amb la contractació d’assalariats. Això implicaria que els missatgers que generin els seus ingressos exclusivament a través seu (unes 40 hores setmanals) tinguin l’opció d’estar contractats per Glovo, mentre que els que ho fan a temps parcial es mantinguin en la figura del freelance.

La UGT denuncia que Glovo i Deliveroo s'estalvien 168 milions anuals en sous i cotitzacions dels 'riders'

Repte per a les administracions

L’última jornada del Reshaping Work també va fer evident que el xoc d’aquestes plataformes amb la llei és un maldecap per a les administracions. El director general de Relacions Laborals de la Generalitat, Enric Vinaixa, va començar la seva intervenció recordant el centenari de la vaga de la Canadenca, amb la qual es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores, i va lamentar que el debat s’hagi judicialitzat a través de sentències contradictòries, però va insistir que el model que plantegen plataformes com Glovo ja té cabuda en la normativa actual. “La regulació ha d’atendre al recorregut de drets que hem aconseguit”, va apuntar l’alt càrrec del Govern.

La solució que planteja? Mecanismes de concertació i diàleg com el Consell de Treball Autònom de Catalunya que la Generalitat va posar en marxa al juliol.

LES CLAUS

1. Per què hi ha un debat sobre el model laboral de Glovo?

Plataformes d’entregues a domicili com la catalana Glovo no contracten els seus repartidors. Són autònoms que cobren per cada comanda i paguen les seves quotes a la Seguretat Social. Això vol dir que tampoc poden agafar-se vacances pagades i que si es posen malalts deixen d’ingressar.

2. Què n’opina la Inspecció de Treball?

Després de diverses investigacions en ciutats com Barcelona, València o Madrid, la Inspecció de Treball espanyola s’ha decantat per considerar que els repartidors de les aplis són falsos autònoms. És per això que reclama a Glovo 12 milions d’euros a tot l’Estat pels impagaments de les quotes a la Seguretat Social.

3. Com es resoldrà?

Fins ara han sigut els tribunals de primera instància els que hi han dit la seva. Hi ha un grapat de sentències contradictòries, però cap ha dictat jurisprudència. El pas següent és que es pronunciïn els tribunals superiors i, finalment, la qüestió arribi al Suprem. L’alternativa seria una llei estatal, cosa difícil amb un govern en funcions.

Més continguts de