PANDÈMIA

Els Països Baixos: l’estat europeu del no a tot

El govern holandès ha sigut el centre de les crítiques per la seva crua negativa davant les demandes del sud

En plena patacada social i econòmica pel coronavirus es busquen solucions globals i tothom mira cap a Brussel·les. Però l’última setmana la vista s’ha desviat una mica més al nord d’Europa, a l’Haia. El govern holandès s’ha convertit en el dolent d’una pel·lícula que té com a principal argument la falta de solidaritat entre països de la Unió Europea i la falta d’una resposta fiscal conjunta per respondre a una crisi sense precedents. Els Països Baixos (com Alemanya) s’han negat ni tan sols a debatre la proposta d’emetre deute conjunt entre els països de l’euro per mutualitzar els riscos (els famosos coronabons ) i finançar les polítiques de resposta al coronavirus. Però el vas va vessar quan el ministre de Finances, Wopke Hoekstra, va insinuar que calia investigar per què Itàlia o Espanya havien arribat a aquesta crisi sense prou coixí per afrontar-la.

Els Països Baixos s’han alineat tradicionalment amb Alemanya i els nòrdics en un front de l’austeritat que ha frenat la integració fiscal de la zona euro, com ara els impostos a les tecnològiques, el fons de garantia de dipòsits o el pressupost de la zona euro. Però els últims anys, l’Haia s’ha convertit en l’ariet d’aquest front hanseàtic, amb un discurs més dur i contundent que una Alemanya que busca ser frontissa. L’últim capítol protagonitzat pel ministre de finances, però, ha escampat la indignació arreu d’Europa (i també a Holanda), fins al punt d’haver de demanar disculpes. “Què els passa als holandesos?” És una pregunta que s’ha estès més enllà de la bombolla de Brussel·les.

“No és accidental que la paraula per dir deute i pecat sigui la mateixa en holandès [més exactament deute i culpa]. Està fortament lligat amb la cultura protestant, que diu que has de ser frugal i estalviar. No és una qüestió només de diners, també és de moralitat”, explica l’eurodiputada neerlandesa Sophie in ’t Veld, del grup liberal, família política que comparteix amb el partit del primer ministre, Mark Rutte. De fet, a la pregunta sobre si l’austeritat i la disciplina fiscal és una qüestió ideològica o també social als Països Baixos, els tres eurodiputats holandesos consultats per l’ARA coincideixen en admetre que és una barreja de les dues coses.

Risc moral

“Els Països Baixos som liberals en qüestions com l’avortament o les drogues, però després, a nivell econòmic, som de la vella escola”, diu l’eurodiputat neerlandès dels Verds Bas Eickhout. Segons explica, és habitual que el ministre més popular sigui el de Finances, i recorda que des dels 80 els governs neerlandesos han sigut conservadors-liberals, i només en alguna ocasió hi han entrat els socialdemòcrates en coalicions. “Fins i tot ara, amb el coronavirus, s’ha dit: «Veus que bé que vam fer coixí»”, reflexiona.

En la mateixa línia respon l’eurodiputat socialista holandès Paul Tang: “Són totes dues coses al mateix temps. És ideològic, i la prova és que els socialistes estem a favor dels coronabons, però és cert que l’endeutament es veu d’una manera molt negativa”. Tang, com els altres dos eurodiputats, condemna durament l’actitud del ministre de Finances. Tanmateix, cal recordar que va ser un ministre de finances socialista, Jeroen Dijsselbloem (també president de l’Eurogrup), qui va arribar a acusar els països del sud de gastar-se els diners en “dones i alcohol”.

Però els eurodiputats també reclamen fugir dels estereotips i recordar la component ideològica. Sophie in ’t Veld és clara: “La idea que els del nord imposen retallades als del sud és falsa. La disciplina fiscal és als tractats de la Unió, que tots han subscrit”. L’ARA ha intentat contactar amb una eurodiputada del mateix partit que el ministre de Finances (de la família conservadora), però ha declinat participar en l’article. Idèntica negativa ha donat una eurodiputada del partit liberal del primer ministre Rutte.

La nova proposta d’Holanda

Després d’aquest capítol, però, Hoekstra va disculpar-se per falta d’“empatia” i els Països Baixos han reaparegut amb una proposta d’un fons de 100 milions que els països del nord aportarien al sud. En una entrevista ahir a El Mundo, insistia que no discutirà els coronabons. Ara bé, la prova que posar tots els holandesos al mateix sac és també un estereotip és que els tres eurodiputats consultats o els defensen o creuen que com a mínim cal parlar-ne.

Això sí, també admeten que amb el govern actual serà difícil esgarrapar algun sistema de mutualització. “Potser si és temporal i limitat, com suggereix França, sí”, apunta Tang. Per a Eickhout, a més, la proposta del fons és “insultant” perquè sembla caritat quan el que caldria, sosté, és solidaritat. Però al preguntar-li a El Mundo sobre si considera que un regal com el fons proposat és entendre el malestar del sud, el ministre de Finances torna a parlar de moral: “No hi ha cap connotació, simplement volem destacar que no és un préstec. Per a mi seria moralment incorrecte. Podem ajudar en això concret i esperem que molts s’hi uneixin”. Els Països Baixos intenten així corregir la imatge de bloquejador, però la realitat és que també han encapçalat l’oposició per aconseguir un pressupost europeu més ambiciós, i fonts diplomàtiques consultades per l’ARA anticipen que ni tan sols amb el coronavirus canviaran la seva posició. L’eurodiputada liberal, però, creu que Rutte és pragmàtic i que voldrà evitar ser vist d’aquesta manera.

L’Eurogrup se centrarà en préstecs i no en deute comú

La tensa cimera de líders europeus de fa una setmana va acabar passant la patata calenta als ministres de finances de cara a la trobada de dimarts, en què s’espera que arribin a un principi d’acord sobre nous mecanismes de resposta a la crisi del coronavirus. Però l’encès debat sobre un mecanisme de deute comú ( coronabons ) que reclamen amb força els països del sud no troba sortida. Sobre la taula de l’Eurogrup, segons les fonts consultades, hi ha només mecanismes de crèdit per rescatar les economies, fent servir el fons de rescat del Mede (que té disponibles uns 400.000 milions), que ampliaria capacitat amb un nou instrument d’uns 80.000 milions amb condicions relaxades, segons El País. També el BEI va proposar mobilitzar 200.000 milions més. Però França i Espanya continuen pressionant per aconseguir mutualització del deute, i caldrà veure si l’Eurogrup ajorna de nou aquest debat.