Pot durar el creixement al centre d’Europa?
Quatre països han gaudit de 15 anys de gran expansió
Quinze anys després d’entrar a la UE, els quatre estats centreeuropeus del Grup de Visegrad (V4) han d’estar més orgullosos de les seves fites econòmiques que de les seves reformes polítiques. Txèquia, Hongria, Polònia i Eslovàquia han incrementat el seu PIB per càpita marcadament i convergeixen amb el seu poderós veí, Alemanya.
Quatre grans forces han causat el notable èxit de les quatre economies del V4. El primer és l’accés als generosos subsidis de la UE. El segon és l’entrada de divises dels milions d’expatriats que viuen i treballen a la UE. Una conjuntura benevolent també ha ajudat, especialment l’èxit d’Alemanya, amb diferència el seu soci comercial més important. Per acabar, tots quatre partien d’una situació que els permetia ser les fàbriques barates de les economies desenvolupades. Ara aquests quatre factors s’estan esvaint.
Un aspecte positiu de la pertinença a la UE és l’accés dels V4 als fons de cohesió, que financen colossals renovacions de les infraestructures de la regió. La despesa no durarà. El V4 perdrà un 25% dels fons europeus en el pròxim programa pressupostari europeu, ja que la UE està enfadada amb els governs populistes de la regió i els retirarà diners. A més, amb el Brexit, la UE perdrà un contribuent net.
En els últims anys la destinació preferida dels emigrants hongaresos, polonesos i txecs ha sigut Alemanya, però els enviaments de divises podrien caure: l’edat d’or d’Alemanya sembla que s’acaba entre incerteses sobre el comerç global. Els mals econòmics alemanys colpejaran directament els països del V4, més que altres països de la UE. Eslovàquia i Hongria són els més dependents del comerç i inversions germànics. Una sola planta d’Audi a la ciutat hongaresa de Gyor crea el 9% de les exportacions del país. Les alarmes han començat a sonar i dos grans fabricants més de cotxes alemanys, BMW i Daimler, han congelat inversions a Hongria. Les exportacions sumen el 97% del PIB eslovac, el 86% de l’hongarès, el 78% del txec i un 55% del polonès.
Finalment, els països pobres creixen més que els rics, perquè imitar és més fàcil que innovar, però quan assoleixen un cert grau de desenvolupament queden paralitzats. Aquest podria ser el destí d’alguns dels estats del V4: els falten companyies innovadores.
Però potser el maldecap principal per a les economies del V4 és la manca de mà d’obra. Això té l’avantatge de fer pujar els sous, que incrementen el consum, però també pot comportar que els fabricants deslocalitzin la producció a països amb salaris més barats. Al gener 13.000 empleats de la planta d’Audi a Gyor van rebre un augment salarial del 18%. Molts països de la regió arribaran a un punt en què la falta de treballadors començarà a limitar el creixement durant els pròxims cinc anys, segons un estudi.
Els polítics de Visegrad han creat polítiques per corregir la falta de mà d’obra. Una és incrementar la taxa de fertilitat amb incentius fiscals, una idea perseguida amb gran cost però amb poc efecte a Polònia i Hongria. Una altra és fomentar l’entrada de dones al mercat laboral amb guarderies gratuïtes: Polònia i Eslovàquia també ho proven, però amb èxit limitat. La immigració podria ser la manera més ràpida de reduir el problema, però els governs nativistes del G4 no se’n refien. Per al V4, doncs, els pròxims 15 anys poden ser molt més durs que els últims 15.
