El Prat confia al ‘low cost’ l’arribada de vols de llarg radi

L’aeroport preveu que la meitat dels vols estratègics els faci Norwegian o Level

“Fa uns mesos el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, deia en una conferència que el port havia fet un salt d’escala. Ara podem dir el mateix: «L’aeroport de Barcelona ha fet un salt d’escala»”. Amb aquestes paraules celebrava ahir el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, el balanç dels últims anys de feina del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de la capital catalana i presentava el seu pla estratègic per al període entre el 2018 i el 2019. Precisament, l’entitat que integren el Govern, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i Aena confia en una de les tendències que van empènyer el creixement de rutes a Barcelona durant el 2017 per allargar aquest impuls els pròxims dos anys: les rutes de llarg radi low cost.

De les 27 destinacions que el CDRA considera estratègiques per incorporar o ampliar a l’aeroport fins al 2019, la meitat creu que les pot acabar operant Norwegian o Level. “Quan una aerolínia es crea en sis mesos, es promociona en dos i ven tots els bitllets, vol dir que l’aposta és bona”, va assegurar Font, en referència a Level, marca d’IAG creada a correcuita l’any passat.

Malgrat el moment dolç que viu el Prat en vols de llarg radi, el CDRA va tornar a insistir en els vols directes que encara no se serveixen des de Barcelona. Tòquio va repetir com la destinació més reivindicada per les institucions, i Font va recordar que hi ha més de 180.000 passatgers que van volar entre aquestes dues ciutats l’any passat, però fent connexió a través d’un altre aeroport. Amb els canvis introduïts en el conveni bilateral amb Rússia per als vols transsiberians, l’arribada d’aquesta ruta està una mica més a prop. De fet, encara que el pla del CDRA destacava les japoneses ANA i JAL com a aerolínies potencials per operar-la, Font tampoc va descartar que sigui una aerolínia espanyola com Level qui l’acabi incorporant. Tot i així, el secretari d’infraestructures no va concretar si s’espera incorporar la ruta abans del 2019 i va assegurar que seran les aerolínies les que faran l’anunci.

A part de la capital japonesa, el CDRA va reivindicar altres destinacions, com Mèxic, un vol directe que Barcelona va perdre el 2012 amb la retirada de l’aerolínia de bandera mexicana Aeroméxico. Aquesta companyia és la mateixa que ara vol tornar a obrir un vol directe entre la capital catalana i Ciutat de Mèxic, just després que Emirates anunciés que faria una parada al Prat en el seu trajecte entre Dubai i la capital mexicana. Com va avançar La Vanguardia, el govern de Peña Nieto va vetar aquesta ruta i va imposar que fos l’aerolínia mexicana qui tornés a operar el vol.

A l’Àsia, el CDRA també espera captar rutes directes a Bangkok i a Delhi. A més, l’organisme torna a fixar el focus a l’Amèrica Central i del Sud, on l’aeroport encara no compta amb gaires connexions directes en comparació amb Barajas. Santiago de Xile, Bogotà, Lima i l’Havana són algunes de les prioritats. No obstant això, segons les dades recollides pel CDRA, des que es va formar l’organisme l’any 2005 la infraestructura catalana ha multiplicat per 7,5 el nombre de passatgers intercontinentals directes, és a dir, els que no fan escala en un altre aeroport. L’any passat l’aeroport va rebre 2,6 milions de viatgers directes de les seves destinacions de llarg radi, mentre que fa dotze anys amb prou feines en va rebre 350.000.

Any de rècords

Cal tenir en compte que en aquests anys el total de destinacions intercontinentals servides des de Barcelona gairebé s’ha triplicat, però la demanda per viatjar a la ciutat ha continuat augmentant. Aquest és un dels missatges principals del CDRA a l’hora de “vendre” la capital catalana a les aerolínies com a potencial ruta directa per a les seves xarxes. De fet, en l’últim pla estratègic del comitè del 2016 hi havia 3,5 milions de passatgers que arribaven a Barcelona de manera indirecta, una xifra que va augmentar fins a 4,5 milions de persones l’any passat.

“L’anterior pla estratègic era per imposar un punt d’inflexió en l’augment de les rutes, i el nou és una eina de treball que neix en un moment dolç de màxims històrics”, va assegurar Miquel Valls, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquest sentit, el líder de l’organització empresarial també va destacar la millora de l’aeroport en matèria de càrrega aèria i va vincular aquesta evolució als rècords exportadors de Catalunya.

Més continguts de