GUARDONS

El Premi d’Economia Rei Joan Carles cau en desgràcia

El Banc d’Espanya i la Casa del Rei ajornen el prestigiós guardó, que molt probablement canviarà de nom

El Premi d’Economia Rei Joan Carles, el de més prestigi que es concedeix a Espanya per als economistes, no seguirà existint en el format que ha tingut des que es va instaurar fa més de tres dècades, segons han confirmat diverses fonts a l’ARA.

El guardó no s’ha pogut escapar de la polèmica que persegueix el rei emèrit i, de moment, s’ha ajornat durant uns mesos. Normalment el guanyador d’aquest premi biennal (s’entrega cada any parell) s’anunciava al setembre. Aquest cop no serà així i es treballa amb la idea de celebrar-lo d’aquí uns mesos. A més, el més probable és que també se li canviï el nom perquè no segueixi honorant el de Joan CarlesI, a qui el seu fill ha repudiat pels escàndols de corrupció que han aflorat en els últims mesos. Ni la Casa del Rei ni el Banc d’Espanya han volgut donar cap tipus d’explicació ni tampoc han volgut dir quin serà el nou nom.

L ’abdicació de Joan Carles I l’any 2014 no va ser un impediment per mantenir el premi amb el seu nom, ni tampoc perquè fos ell mateix qui seguís entregant el premi. Així va ser fins al 2018, quan el monarca emèrit va entregar l’últim guardó a l’economista nord-americana d’origen cubà Carmen Reinhart. El premi es dona a economistes de parla hispana, i entre els guardonats hi ha hagut diversos economistes catalans, com Andreu Mas-Colell (1988), Xavier Sala i Martín (2004) i Joaquim Muns (2008).

Formalment el premi el convoca la Fundació José Celma Prieto, que és qui paga els 72.000 euros en metàl·lic que s’entreguen al guanyador. José Celma era un tortosí que va morir al març als 95 anys. De fet, ja no va assistir a l’última edició del premi, entregat fa justament dos anys. La fundació ara està presidida pel seu fill, Javier Celma Mendoza, i en cap cas s’ha plantejat que la mort del fundador suposi la desaparició del premi. En canvi, els escàndols de l’exmonarca ho han complicat tot.

La fundació és qui paga, però qui tutela el premi i qui li dona prestigi és el Banc d’Espanya: el governador presideix el jurat i escull els seus membres. La Casa del Rei posa el nom del guardó i Joan Carles I sempre l’havia entregat en persona.

El fet que una fundació privada sense vincles amb la Corona doni un premi que du el nom del rei és un fet molt particular. Els premis Princesa d’Astúries, per exemple, els entrega una fundació que també és privada però que presideix la princesa, com també passa amb la Fundació Princesa de Girona.

Segons les persones consultades, José Celma Prieto va decidir crear aquest premi a la dècada dels 80 amb l’objectiu de “tocar rei cada dos anys”. Des del 1973, a més, aquest tortosí ja havia aportat els diners per als premis Ejército de Música Militar, amb els quals es reconeixien les millors composicions castrenses, com les cançons Entre trincheras o Soldado español.

La seva intenció inicial era entregar el premi d’economia amb el nom del rei per primer cop el 1981 per commemorar el 25è aniversari de la seva arribada a la presidència de l’asseguradora Metrópolis. Finalment, per causes que ningú sap explicar, el guardó no es va començar a donar fins al 1986.

Qui era José Celma Prieto?

José Celma Prieto és una persona molt poc coneguda, fins i tot en àmbits empresarials. “Sempre ve un senyor amb un bastó que és qui posa els diners”, expliquen les fonts, que ni tan sols sabien com es deia.

Celma Prieto va adquirir el 1955 l’asseguradora Metrópolis, coneguda especialment per tenir un edifici molt emblemàtic a la Gran Via madrilenya. Celma Prieto era una persona molt ben relacionada amb el franquisme i, segons expliquen les persones consultades, la companyia va fer diners gràcies al fet que se li van adjudicar assegurances amb el sector públic. El 2017 la catalana Fiatc va comprar la major part del negoci de Metrópolis.

Celma va ser nomenat fill predilecte de Tortosa el 1981, el mateix any en què va promoure un homenatge del municipi a l’exèrcit, i té un bust a la vila. També va ser un dels impulsors perquè la UNED, la universitat a distància espanyola, obrís un centre a Tortosa als anys70. I també va ser coneguda la seva condició de mecenes per a diferents projectes al municipi, com la neteja de la catedral o la construcció d’unes escales per accedir-hi.

Potser és per això que la seva mort, el març passat, només va ser destacada pels mitjans locals del sud de Catalunya.