Rajoy engega la campanya econòmica i promet crear 1,8 milions de llocs de treball en tres anys

MadridEl govern espanyol ha aprovat aquest divendres el nou pla d'estabilitat, que marca el ritme de reducció del dèficit dels pròxims anys, i que haurà de ser aprovat per la Comissió Europea l'any que ve. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha aprofitat aquesta circumstància per començar a marcar el discurs econòmic que seguirà el PP durant la campanya: "Si les coses se segueixen fent d'aquesta manera, el 2019 hi pot haver a Espanya 20 milions de llocs de treball, amb una taxa del 13,9% de l'atur", ha defensat. Això implica un creixement d'1,8 milions de llocs de treball en aquests tres anys.

El nou escenari macroeconòmic, però, preveu una desacceleració de l'economia espanyola en els pròxims anys, especialment al 2017, quan l'economia creixerà un 2,4%, segons l'executiu, per passar a créixer un 2,5% els dos anys següents. Això portarà a una caiguda de l'atur, segons les previsions de l'executiu fins al 13,9% d'atur citat per la vicepresidenta. Tot i així, encara hi haurà gairebé res milions de desocupats el 2019 i, a finals d'aquest 2016, la taxa de desocupació se situarà encara al 18,7%, amb 4,25 milions de persones sense feina.

Aquest escenari macroeconòmic forma part del programa d'estabilitat, que inclou també la relaxació dels objectius de dèficit anunciada, fins al 3,6% aquest any, per la gran desviació del passat.

Les projeccions macro

"Són hipòtesis prudents", ha defensat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que ha justificat que mentre el seu programa preveu una creixement del 2,7% aquest any, el primer trimestre el ritme de creixement és del 3,4% en termes anualitzats. "Caldria una debacle poc probable perquè això passés", ha justificat De Guindos.

Reducció del dèficit

Pel que fa als objectius d'estabilitat, el govern espanyol preveu una relaxació d'objectius fins al 3,6% de dèficit el 2016, vuit dècimes més que la previsió anterior, per passar al 2,9 el 2017, el 2,2% el 2018 i l'1,6% el 2019. Així, l'equilibri pressupostari hauria d'arribar a l'últim any permès per la llei, després de la reforma constitucional pactada pel PP i pel PSOE: el 2020, tot i que queda fora del programa d'estabilitat.

Com va comunicar ahir a les comunitats autònomes, la nova distribució del dèficit preveu que els governs regionals tinguin un 0,7% de dèficit aquest any, un 0,5% el que ve i un 0,3% el 2018. El 2019 aquests executius hauran de tancar ja amb equilibri pressupostari, mentre que l'administració central tindrà encara un 0,9% de dèficit.

Entre les mesures per reduir el dèficit aquest any, el govern calcula l'acord de no disponibilitat per part de l'Estat de 2.000 milions d'euros, que implicarà reduir la despesa en algunes partides del pressupost aprovat, i que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha insistit que no afecta la despesa social. A més, el govern espanyol espera un estalvi de 729 milions com a impacte de les mesures d'eficiència de les administracions. Per últim, l'executiu calcula una retallada del dèficit de 2.037 milions d'euros per les mesures coercitives imposades a les comunitats autònomes, i que inclouen també acords de no disponibilitat que congelen despeses ja pressupostades. 225 milions vindran de l'acord compromès per Catalunya.

Impacte de la reforma tributària

L'executiu també ha admès que les rebaixes d'impostos aprovades abans de la campanya electoral del 20 de desembre est`tenint un impcte majúscul en les comptes públics. En total, entre la caiguda de l'IRPF i la de l'impost de Societats, Montoro calcula perdre 8.834 milions d'euros de recaptació, equivalent a nou dècimes del PIB: per sobre de la desviació del dèficit del 2016.