Quatre de cada deu espanyols seran jubilats el 2064

BarcelonaEspanya avança imparable cap a l’envelliment de la població i això posarà a prova tant les costures de l’estat del benestar com la fortalesa del creixement econòmic. Els canvis demogràfics es traduiran en un extraordinari allargament de l’esperança de vida i, de manera simultània, en una reducció dràstica del nombre de ciutadans en edat de treballar, segons indiquen les últimes projeccions oficials de població per als pròxims 50 anys, publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Malgrat que siguin estimacions, la magnitud del repte és evident.

Els canvis es notaran de manera gairebé immediata, ja que el 2015 Espanya registrarà més defuncions que naixements per primer cop en almenys quinze anys. El que provocarà aquest sorpasso no té res a veure amb el nombre de persones que moren -ja que pràcticament no variarà- sinó que serà culpa del descens constant de naixements que hi ha a Espanya des del pic que es va assolir el 2009.

Actualment, els segments de població més nombrosos són els de la gent que té entre 30 i 50 anys. La previsió és que, si no hi ha un canvi radical en la natalitat, aquesta generació no serà substituïda. Així, mentre que actualment la gent de més de 65 anys suposa un 18,2% del total de la població, d’aquí quinze anys ja suposaran un 24,9% del total. La xifra es dispararà d’aquí cinquanta anys, quan l’INE estima que el 38,7% dels ciutadans superaran els 65 anys.

D’aquesta manera, pràcticament quatre de cada deu espanyols superaran l’actual edat de jubilació, que és de 65 anys i dos mesos (i que anirà augmentant progressivament fins a quedar-se en els 67 anys l’any 2027). Tots i cada un dels grups que van dels zero als 69 anys perdran població. Exactament el contrari que els que van dels 70 als 100 o més anys: en el seu cas, tots els grups guanyaran en nombre.

Menys fills

L’envelliment de la població tindrà un efecte pervers: en haver-hi menys dones en edat fèrtil, el nombre de fills també baixarà encara que es mantinguin les taxes de fecunditat actual. És, per tant, un peix que es mossega la cua.

Evidentment, aquestes estimacions podrien canviar substancialment en cas que hi hagués canvis demogràfics importants, com per exemple onades migratòries similars a les que hi va haver a Espanya durant els anys de bonança econòmica. A hores d’ara, però, l’estimació és que a partir del 2015 i fins al 2064 tots els anys baixi el nombre d’habitants de l’Estat.

Les projeccions de l’INE no ofereixen per a les comunitats autònomes informació tan detallada com per al conjunt de l’Estat, en primer lloc perquè només s’ofereixen projeccions per als pròxims quinze anys, és a dir, fins al 2029.

En aquest període, Catalunya perdrà un 3% de la població, una xifra molt pròxima a la mitjana espanyola (-2,2%). En xifres absolutes, però, Catalunya serà la tercera comunitat que més ciutadans perdrà, amb un descens de 222.000 persones. La que en surt més mal parada és el País Valencià, amb una pèrdua de 239.000 residents.

En termes relatius, les úniques comunitats que guanyaran població d’aquí al 2029 seran Melilla (+13%), Ceuta (+8,4%), les Balears (+4,8%), les Canàries (+2,9%) i Madrid (+1,7%).