Ryanair, el malson de Vueling

BarcelonaCop sobre la taula de la reina irlandesa de les aerolínies de baix cost. Fa tres anys que Vueling es va atrevir a declarar la guerra a Ryanair pel domini del cel espanyol al preu més barat. L’any passat, quan semblava que estava guanyant terreny, la catalana Vueling fins i tot va provar de competir amb l’aerolínia irlandesa fora d’Espanya amb una ampliació considerable de la seva oferta en diversos aeroports europeus. En l’inici del 2015, però, Ryanair ha tornat a agafar-li distància gràcies als seus canvis d’estratègia mentre la germana d’Iberia ha hagut de repensar l’estratègia i rebaixar la seva oferta a Roma i Brussel·les.

Tot i que Ryanair és la líder destacada per passatgers a Espanya, el 2014 Vueling va aconseguir retallar-li en dos milions i mig la distància que li porta en nombre de passatgers. La companyia irlandesa va tancar l’any amb 27,3 milions d’usuaris a l’Estat (un descens del 0,4%), mentre que la catalana en va obtenir 18,4 milions, amb un increment del 16%. Gràcies a això, Vueling va aconseguir un benefici operatiu de 141 milions, que gairebé triplicava el d’Iberia.

Neteja d’imatge

Ryanair ha anat perdent popularitat per les nombroses queixes dels seus usuaris a tot el món. A Espanya va perdre 1 milió de passatgers el 2013 i prop d’1,5 milions el 2014, però no tan sols pel seu desprestigi sinó també perquè l’aerolínia de baix cost més gran d’Europa va decidir retallar la seva oferta a l’Estat per la pujada de taxes imposada per Aena.

Durant els últims anys, l’aerolínia dirigida per Michael O’Leary ha patit també per l’augment i auge de la competència arreu. Companyies com EasyJet, Norwegian Airlines o Air Berlin registren creixements importants en els últims anys. Totes elles, i també Vueling, són companyies de baix cost d’una categoria intermèdia entre les aerolínies de bandera i el low cost ultraagressiu pel qual apostava Ryanair.

Però les coses estan canviant. Ryanair va anunciar a mitjans del 2014 el seu primer pla de creixement a Espanya des del 2012, lligat també a una neteja d’imatge amb una estratègia que ha titulat amb l’eslògan “ Always getting better ” [Sempre millorant]. Amb l’inici d’aquesta campanya, la companyia ha començat a flexibilitzar condicions amb les quals abans era intransigent. Ara és més laxa en els límits de l’equipatge de mà i ha rebaixat els costos per facturar maletes o per assignar seients als passatgers. Com a part del pla de creixement específic per a Espanya, Ryanair va anunciar sis noves rutes des de Barajas i va incloure més freqüències a destins europeus.

Vueling va aprofitar la inhibició de Ryanair per convertir-se en la companyia que més va créixer a Espanya entre el 2012 i el 2014, i va sumar fins a 72 noves rutes a Europa. La batalla és intensa: Vueling va quadruplicar les destinacions que ofereix des de Fiumicino (Roma) i va oferir nous vols a Brussel·les. Ryanair va contraatacar amb un augment de l’oferta a Fiumicino i va revalidar la seva hegemonia a Brussel·les.

L’any 2013, els experts van arribar a augurar que l’estiu del 2015 Vueling podia disputar l’hegemonia a Ryanair a Espanya, cosa que ara sembla improbable. De totes maneres, s’ha consolidat com la principal companyia del Prat i de cinc aeroports més de l’Estat.

Malgrat tot, segons mostren els resultats del seu últim exercici fiscal (tancat al març), Ryanair conserva la corona de principal aerolínia de baix cost a Espanya i domina un 75% dels aeroports. Globalment, la companyia presidida per O’Leary va tancar l’any fiscal el 31 de març passat amb un benefici net de 867 milions d’euros, un 66% més que en l’exercici anterior, quan va registrar 523 milions d’euros. Els ingressos van créixer un 12%, fins als 5.654 milions d’euros, i va superar els 90 milions de passatgers.

La batalla per Irlanda

L’últim camp de batalla d’aquestes dues companyies és a Irlanda. El grup matriu de Vueling, IAG, fa mesos que intenta adquirir Aer Lingus, l’aerolínia de bandera del país. Ryanair també ha intentat comprar-la infructuosament, però per raons de competència mai ha aconseguit que li deixin comprar més d’un 30%. Un altre 25% és de l’estat irlandès, que ja ha aprovat l’oferta d’IAG.

Tot i això, la decisió de la compra total d’Aer Lingus està en mans de Ryanair, que, de moment, es vol fer pregar per intentar millorar l’oferta de 2,55 euros per acció que Willie Walsh, conseller delegat d’IAG i també exconseller delegat d’Aer Lingus, està disposat a pagar. En total, el grup matriu de British Airways, Iberia i Vueling ofereix 1.400 milions.

La decisió pot influir en un futur en la batalla entre les dues companyies. Si Michael O’Leary finalment accepta vendre la seva part, suposaria cedir davant d’un dels seus grans competidors i abandonar un dels seus projectes estrella. Sigui com sigui, Ryanair no deixarà de ser l’obstacle amb què Vueling (i, per extensió, IAG) topa una vegada i una altra.