Ryanair nomena nou conseller delegat, que amenaça els vaguistes

Eddie Wilson era fins ara el cap de recursos humans de l’aerolínia i ha dissenyat l’ERO de Girona

LAIA FORÈS / PAULA CLEMENTE/ PAULA SOLANAS

Ryanair ha estrenat conseller delegat en plena onada de protestes dels treballadors a Espanya i altres països europeus. El nou primer executiu de l’aerolínia és Eddie Wilson, fins ara cap de personal i encarregat de negociar amb els treballadors. El nomenament de Wilson i el moment triat no és casual: el substitut de l’històric Michael O’Leary (que al febrer ja va anunciar que deixaria el càrrec) és el responsable de dissenyar una àmplia reestructuració de l’aerolínia que inclou tancaments de bases i centenars d’acomiadaments. Els canvis han provocat la mobilització de la plantilla, que a Espanya ha convocat vagues per al mes de setembre.

Amb aquest moviment, el grup irlandès deixa clar que la seva intenció és seguir endavant amb l’ERO, que suposa tancar les bases de Girona, Las Palmas, Tenerife Sud i Lanzarote i acomiadar 512 treballadors. “Wilson és la persona que ha portat una conflictivitat laboral inèdita en els últims 30 anys a l’empresa. És el responsable del pitjor període de vagues”, explicava ahir a l’ARA un dels treballadors de Ryanair a Espanya.

Eddie Wilson es va estrenar divendres amb polèmica i demostrant que actuarà amb mà dura. El nou directiu va fer públic un vídeo en què critica les vagues anunciades pels pilots i els tripulants de cabina i els amenaça sense cap mena de pudor amb avançar l’ERO si continuen endavant amb les mobilitzacions. “Les vagues no serveixen de res”, adverteix el nou conseller delegat al vídeo adreçat als treballadors que el nou executiu va penjar a la intranet de la companyia. “Si les vagues continuen, s’arrisquen a avançar el tancament de les bases”, avisa.

O’Leary ja va anunciar al febrer que deixaria el càrrec per passar a dirigir el conglomerat empresarial de Ryanair, que inclou, a més de l’aerolínia, les filials Lauda, Ryanair Sun i Ryanair UK. L’any que ve també està previst el relleu del president, David Bonderman, que serà substituït per Stan McCarthy.

L’anunci del nomenament de Wilson, que es farà efectiu diumenge, el va fer el cap d’adquisició de talent de la companyia, Mark Duffy, al seu perfil de LinkedIn. Segons Duffy, el nou conseller delegat “ha contribuït enormement a l’èxit de Ryanair”. El polèmic ascens d’Eddie Wilson va coincidir amb una nova jornada de mediació a Madrid entre Ryanair i els tripulants de cabina que va acabar sense acord. Els treballadors mantenen la vaga per a tots els caps de setmana de setembre, començant per demà mateix.

Aturades sense incidències
Aquest primer cap de setmana de vaga de Ryanair conflueix, de fet, amb dues aturades més a l’aeroport de Barcelona -als controls de seguretat i als serveis de terra d’Iberia- i una quarta a Renfe. La dels treballadors de terra d’Iberia, que començava divendres, va tornar a concloure sense grans incidències. Els 63 vols que van cancel·lar preventivament Vueling, Iberia i British Airways, així com els serveis mínims, van neutralitzar els efectes de l’aturada. I aquest dissabte, segona i última jornada de mobilització dels treballadors d’Iberia, s’espera que els 49 trajectes anul·lats anticipadament per les mateixes tres companyies aèries facin el mateix efecte.

El comitè de vaga va demanar divendres una “solució immediata” que desencalli el conflicte amb l’aerolínia, després del fracàs de la mediació de dimecres. José Ramírez, president del comitè d’empresa, va remarcar que esperen arribar a una entesa amb la companyia que eviti que el setembre torni a ser un mes complicat. “El conflicte s’ha de desembossar sí o sí”, va insistir.

D’altra banda, la jornada d’aturades a la Renfe -convocada pel sindicat CGT entre les 12 h i les 16 h i en les últimes quatre hores abans de la mitjanit- també va desenvolupar-se amb normalitat i sense incidents. En aquest cas, per a les dues franges esmentades, el govern i la Generalitat havien decretat serveis mínims del 40% per a Rodalies, del 78% en llarga distància i alta velocitat, i del 65% els serveis Avant. La CGT, que reprèn la vaga demà, assegurava que nou de cada deu treballadors han estat cridats a fer serveis mínims.

LES CLAUS

1. Per què Ryanair canvia de conseller delegat?

El febrer passat l’històric conseller delegat de l’aerolínia, Michael O’Leary, va sorprendre anunciant que deixava el càrrec per dirigir el grup i les marques que l’engloben. El directiu justificava que vol imitar una estructura societària més semblant a la del hòlding IAG. A la pràctica, el canvi implica que el grup centrarà els seus esforços en reduir costos per frenar la caiguda de beneficis de l’aerolínia, que, paradoxalment, va anotar-se un rècord d’ingressos a Espanya. Amb el canvi, a més, Ryanair podria intentar deixar enrere el desgast a la seva imatge per les sortides de to del directiu i el seu estil agressiu de lideratge. El seu successor, però, no és gaire diferent.

2. Qui és el seu substitut?

Eddie Wilson era fins ara el cap de recursos humans de l’aerolínia i ha liderat les reestructuracions de plantilla que han provocat la nova onada de vagues dels treballadors. Fa més de vint anys que hi treballa.

3. Quants treballadors acomiadarà Ryanair?

El pla de Wilson preveu fer fora 900 empleats (500 pilots i 400 tripulants de cabina) dels 15.100 que té l’aerolínia. Ryanair justifica aquesta decisió pels retards en l’entrega dels nous avions Boeing i la possibilitat d’un Brexit sense acord, que complicaria la seva operativa. A Espanya, l’aerolínia ha anunciat el tancament de les seves bases menys “eficients”: Girona, Las Palmas, Tenerife Sud i Lanzarote. Els sindicats calculen que els acomiadaments col·lectius afectarien més de 500 treballadors a l’Estat.

4. Quin negoci genera l’aerolínia a Espanya?

En l’últim exercici, Ryanair va declarar per primer cop uns ingressos de més de 1.000 milions d’euros a Espanya, un 8,2% més que en l’anterior. Només va facturar més al Regne Unit i Itàlia. Tot i així, en l’últim any el seu benefici global es va reduir gairebé un 30% fins als 1.020 milions d’euros, encara que va incrementar la facturació i els passatgers. Aleshores Ryanair ja va culpar de la caiguda la guerra de preus al sector, com ha tornat a fer aquest estiu per justificar les retallades de personal.