Hisenda s'obre a apujar l'IRPF a les rendes més altes

També hi ha sobre la taula l'opció de gravar més l'estalvi 

L’IRPF és un dels impostos que els partits fan servir de moneda de canvi en la negociació política: els últims pressupostos del PP, per exemple, incloïen una rebaixa per exigència de Ciutadans. Aquesta vegada, però, és Podem qui colla el govern central perquè les rendes més altes hagin de tributar més del que ho fan actualment i l’executiu de Pedro Sánchez està disposat a fer-ho. Aquest ha estat un dels punts de consens durant la reunió que han mantingut aquest dimecres els representants econòmics del partit de Pablo Iglesias i l’executiu espanyol, segons confirmen fonts presents a la reunió.

Fins ara, el ministeri d’Hisenda havia insistit en la idea de no tornar a modificar l’IRPF, però quan Pedro Sánchez va ser reescollit secretari general del PSOE va assegurar que la seva intenció era elevar al 52% el gravamen per a les rendes que superen els 150.000 euros. Podem s’agafa a aquest anunci per pressionar en la negociació dels pressupostos. Actualment l’últim tram per calcular l’IPRPF és el d’uns ingressos bruts anuals superiors als 60.000 euros, que han de tributar en un 45%. Els de Pablo Iglesias volen que hi hagi augments ja des els 60.000 euros anuals i entre aquestes dues postures es donarà la negociació.

Com ha explicat  el secretari d’organització de Podem, Pablo Echenique, després de la reunió, “no pot ser que qui cobra 120.0000 euros pagui el mateix que qui en cobra 60.0000. Amés, fonts de Podem presents a la reunió puntualitzaven ahir que encara hi ha altres maneres de gravar les grans fortunes, com ara elevant la tributació a l’estalvi.

Echenique també ha explicat que el govern socialista ha posat sobre la taula de negociació les xifres d’augment de recaptació previst a través de les mesures fiscals que vol imposar, però per a Podem els càlculs són insuficients . És per això que el partit d’Iglesias té la intenció de seguir pressionant durant les pròximes reunions. La realitat és que ahir, després de més de cinc hores de conversa, Podem i PSOE van sortir de la sala sense cap acord tancat més enllà d’una predisposició. “Hem vist que hi ha sintonia amb el govern en diversos punts, però tenim diferències fonamentalment de terminis d’implantació de mesures”,  ha dit Carlos Sánchez Mato, responsable d’economia d’IU.

Però tampoc hi ha hagut negatives. PSOE i Podem van conversar sobre mesures com la d’elevar el tipus impositiu efectiu de l’Impost de Societats al 15%, que ja havia anunciat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Altres iniciatives en matèria econòmica que la formació de Pablo Iglesias ha plantejat són l’eliminació de les sicav (societats anònimes dedicades a la inversió que gaudeixen d’exempcions fiscals) i l’eliminació absoluta del copagament farmacèutic, una política que el PSOE no vol eliminar del tot, encara que obre la porta a fer-ho per a les rendes més baixes.

Es refreda l’impost de la banca

Però si el PSOE cedeix per una banda és perquè n’hi ha d’altres en què no està disposat a fer-ho i on, fins i tot, s’ha esmenat a si mateix. Va ser el mateix Sánchez el que va anunciar la creació d’un impost a la banca per pagar les pensions però després de les pressions de partits i també del sector bancari, la iniciativa ha quedat aparcada. A finals de curs l’executiu ja va començar a substituir el nom d’impost a la banca per impost a les transaccions financeres, que no és el mateix perquè l’un gravaria l’entitat pel fet de ser un banc i l’altre –també conegut com a Taxa Tobin– grava les operacions financeres.

I a finals d’agost la proposta encara s’ha refredat més. Fonts presents a la reunió han reconegut que els membres del govern s’havien mostrat “refractaris” davant aquest debat. Preguntat sobre si el govern espanyol ha renunciat a la creació d’un impost a la banca, Echenique ha evitat respondre i va insistir que l’objectiu del partit que representa és aconseguir que es gravin més els bancs perquè “estan tenint beneficis milmilionaris”. Però el portaveu de Podem va admetre que es va posar especial èmfasi en la tributació de les operacions financeres “més especulatives”, com podrien ser els productes derivats, ja contemplats en la directiva europea

Més continguts de