El Santander nomena el tercer conseller delegat en quatre anys

L’italià Andrea Orcel, procedent de la banca d’inversió, rellevarà José Antonio Álvarez

Tres anys i deu mesos. Aquest ha sigut el temps que ha durat en el càrrec el fins ahir conseller delegat del Banco Santander, José Antonio Álvarez. Tot i la brevetat del seu mandat com a primer executiu del banc espanyol més important, la seva trajectòria ha sigut molt llarga si es compara amb la del seu predecessor: Javier Marín, a qui va substituir, va durar 19 mesos en el càrrec.

Així ho ha disposat Ana Botín. Quan encara no s’han complert quatre anys després de l’últim canvi a la cúpula directiva del banc que controla la seva família, la presidenta de l’entitat càntabra ha decidit substituir Álvarez (en el càrrec des del 2014) per l’italià Andrea Orcel. El canvi de peça ha suposat un petit terratrèmol en l’organigrama del banc. Álvarez passa a ser president del banc a Espanya en substitució de Rodrigo Echenique (que passa a ser conseller no executiu) i vicepresident del Santander amb poders executius.

En un comunicat, el primer banc espanyol va explicar ahir que el fitxatge d’Orcel s’ha fet amb assessorament extern i que els canvis tindran lloc a principis del 2019, un cop tinguin el vistiplau del Banc Central Europeu. Orcel és actualment membre del comitè executiu d’UBS i Botín va destacar la seva “experiència internacional i coneixement estratègic del negoci de la banca comercial”. També tindrà un paper important, va dir, en “la construcció de plataformes digitals integrades al grup”.

El comunicat afirmava que Orcel fa dues dècades que col·labora “estretament” amb el Santander en el terreny de la banca d’inversió. També gestionava la banca privada de la família Botín i diferents mitjans apuntaven que des d’aquesta funció s’havia convertit en un dels homes més influents tant en Emilio Botín (pare d’Ana Botín i president del banc fins a la seva mort l’any 2014) com en l’actual presidenta del banc.

Orcel va iniciar la seva carrera a Merrill Lynch, on va treballar durant dues dècades i on es va forjar un nom de banquer exitós de la City de Londres. Un dels seus encàrrecs va ser coordinar la fusió amb Bank of America i el 2014 va passar a UBS.

El nou primer executiu del banc declarava ahir que “la transformació cultural i de negoci del sector financer s’està accelerant i té cada cop més vent en contra i disrupció; en comptes de lluitar contra aquests desafiaments, les empreses guanyadores els accepten”. Unes afirmacions que semblen un clar missatge d’aposta pel negoci digital d’un banc amb 133 milions de clients i 202.000 treballadors.

El llegat d’Álvarez

Álvarez va arribar per sorpresa al càrrec el novembre del 2014. El seu fitxatge va ser llegit com un gest d’autoritat d’Ana Botín, que va fulminar Javier Marín tot just dos mesos després de la mort d’Emilio Botín. Entre les raons d’aquella decisió es barrejava el fet que Marín no formava part del nucli de confiança d’Ana Botín i que havien tingut enganxades per les intromissions de Marín en la feina de Botín filla a la filial britànica del Santander. També se li va retreure que no aconseguís quedar-se CatalunyaCaixa, que va acabar en mans del BBVA.

Els inicis d’Álvarez van ser complicats: va arribar poc després d’una mala valoració en un test d’estrès del Banc Central Europeu que va provocar una ampliació de capital per sorpresa. I els resultats tampoc no eren brillants aleshores. En els seus tres anys, han millorat: de guanyar 5.966 milions el 2015, a guanyar 6.619 milions l’any passat.