El Suprem manté la condemna a Rato, que haurà d'estar quatre anys i mig a la presó

Secunda la decisió de l'Audiència Nacional de condemnar-lo per apropiació indeguda amb les 'black'

JÚLIA MANRESA / MARIONA FERRER I FORNELLS

El Tribunal Suprem confirma la condemna de l'Audiència Nacional i manté per a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato la condemna de presó pel cas de les targetes 'black'. Els magistrats avalen, doncs, bona part de la interlocutòria de l'Audiència i no consideren cap mena d'atenuant per la condemna de Rato a quatre anys i sis mesos de presó pel delicte continuat d'apropiació indeguda. Així ho ha confirmat la sala segona del Suprem en una sentència de 456 pàgines. A més, confirma que els altres 63 exdirectius i exmembres del consell d'administració de la caixa també van beneficiar-se de les targetes opaques amb Hisenda. 

Així, el Tribunal considera "acreditat" que va ser des del 1988 que càrrecs de Caja Madrid i després de Bankia van "planificar un sistema de targetes de funcionament opac per a l'ús del mateix president, membres d'alguns dels seus òrgans, consell d'administració i comissió de control. Cal recordar que  l'Audiència Nacional va condemnar Rodrigo Rato pel cas de les targetes 'black', que també implicava una condemna de sis anys per a l'expresident difunt de Caja Madrid, Miguel Blesa. Les penes de l'Audiència Nacional coincidien amb   les peticions que havia fet la Fiscalia Anticorrupció. Això sí, els absolia dels delictes d'administració deslleial pels quals també estaven acusats. 

"Un sistema pervertit des del seu origen" 

Sobre el cas de Rato, la sentència relata que la seva conducta com a president de l'entitat, igual que la del seu predecessor, va consistir a mantenir conscientment un sistema que ja quan es va establir el 1988 "estava pervertit en el seu origen i en el seu trasllat a la pràctica", ja que des de llavors no hi havia cap més mètode que les targetes 'black' per a les dietes i indemnitzacions. D'aquesta manera, els presidents de Caja Madrid i Bankia "disposaven il·lícitament dels diners de l'entitat" i, per tant, no podien ignorar el funcionament opac de les targetes. És més, en lloc de parar-lo, Rato "va mantenir el sistema i fins i tot el va ampliar a altres persones". 

"El recurrent va ser informat d'aquesta situació, i la seva decisió no va ser només mantenir el sistema sinó estendre'l al seu favor i, posteriorment, ja a Bankia, a José Manuel Fernández Norniella i Ildefonso Sánchez Barcoj, amb la finalitat que tots continuessin disposant de la mateixa manera del patrimoni de l'entitat", assenyala la sentència. Finalment, el Suprem considera proporcionada la pena de 4 anys i mig a Rato perquè el seu patrimoni "es va lucrar indegudament i va permetre el lucre de la resta".

Sánchez Barcoj no anirà a la presó

Les penes que imposa el Suprem varien en funció dels acusats i han estat rebaixades per a aquells que van tornar els diners. Oscil·len entre els quatre mesos de presó i els quatre anys i mig de màxim als quals s'haurà d'enfrontar Rodrigo Rato. Però de tots els exdirectius un dels que en surt més ben parat és Ildefonso Sánchez Barcoj, que evita la pena de presó. L'Audiència Nacional l'havia condemnat a dos anys i sis mesos de presó per dos delictes diferents (com a cooperador necessari i còmplice), però el Suprem creu que només hi ha delicte d'apropiació indeguda i, sumat a l'atenuant, la seva condemna queda en un any menys un dia i, per tant, no haurà d'ingressar a la presó. Això tenint en compte que va ser el que més diners va gastar amb les 'black' ( 575.100 euros) i, fins i tot, es va destapar que enviava correus a Miguel Blesa instant-lo a "disfrutar" per si venien vaques magres. 

Rato, contra les cordes

Quin és el delicte? Doncs la decisió del Suprem ratifica que els condemnats treien diners de manera opaca amb unes targetes que feien servir a part de les habituals per pagar dietes. Aquestes despeses fetes en negre no constaven en cap dels contractes ni es declaraven a Hisenda. Però les entitats en facilitaven cada any als seus directius. De fet, es calcula que entre tots van gastar 12,5 milions d'euros amb aquestes targetes. D'aquests, 9,3 milions d'euros es van gastar en l'etapa de Miguel Blesa com a president de Caja Madrid i 2,6 milions quan el president d'aquesta entitat era Rato. Tots dos van ser condemnats a respondre civilment de manera solidària per les quantitats gastades entre el 2003 i el 2012.

Aquest no és l'únic cas que envolta l'exvicepresident del govern espanyol en l'època d'Aznar. Rato també està pendent del judici per les presumptes irregularitats de la sortida a borsa de Bankia i també ha estat acusat de blanqueig de capitals a través d'un entramat societari. 

Té alguna opció Rodrigo Rato de recórrer la sentència?

Com explica l'agència EFE, te l'opció de recórrer davant el Tribunal Constitucional però el tràmit no deixaria en suspens la seva entrada a la presó. A més, segons els experts consultats per la mateixa agència, com que es tracta d'una condemna de quatre anys i mig per un únic delicte, no hi ha opció que sigui suspesa. A més, les entències del Suprem són revocables pel TC sempre que s'hagi vulnerat un dret fonamental. El termini per presentar un recurs és de 30 dies i si s'acceptés s'anul·laria la resolució impugnada.  Si tot això no passa, com sembla més factible, els temps habituals d'entrada acostumen a ser d'entre cinc i deu dies. Una altra de les poques opcions que tendria l'exvicepresident del govern espanyol seria la de demanar un indult. 

Més continguts de