15.000 milions de deute per poder pagar les pensions

El Tresor presta a la Seguretat Social un 50% més de diners per garantir el cobrament de la jubilació

El govern de Mariano Rajoy ha assumit el vincle entre endeutament i pensions per fer front al forat de la Seguretat Social. El Tresor espanyol va anunciar ahir que preveu concedir el 2018 un nou préstec d’uns 15.000 milions d’euros per garantir el pagament puntual de les pensions, gairebé 5.000 milions d’euros més respecte als que es van prestar l’any passat per cobrir el dèficit que arrossega el sistema. Tot i així, la xifra final no es concretarà fins que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat, que es van haver de prorrogar l’any passat pel bloqueig de les converses entre el PNB i el Partit Popular.

El nou préstec per sufragar la guardiola de les pensions el va presentar ahir la secretària general del Tresor i Política Financera, Emma Navarro, que va assegurar que el més important d’aquesta decisió “és que les pensions estan garantides”. En aquest sentit, va considerar que el crèdit del Tresor és “molt prudent”, ja que la Seguretat Social compta amb altres vies de finançament. No obstant, va admetre que el desequilibri de les pensions ha sigut un dels factors que ha obligat a repensar les necessitats de finançament del Tresor per al 2018.

La veritat és que la situació de dèficit actual ha tornat a forçar la Seguretat Social a tirar de crèdit perquè els pensionistes cobrin a temps la paga extra que els correspon per Nadal i a l’estiu. L’últim mes de l’any passat l’Estat va haver de desemborsar 17.470 milions entre nòmines ordinàries i pagues extraordinàries, una quantitat impossible d’assumir amb els recursos actuals del sistema. És per això que el 2017 el Tresor espanyol ja va prestar a la Seguretat Social un total de 10.192 milions d’euros per a aquesta mateixa finalitat, un crèdit que va fer que l’emissió neta de l’organisme durant l’any passat augmentés en 10.000 milions. Navarro va reiterar que aquests préstecs en cap cas es van traduir en un increment del dèficit fiscal ni del nivell de deute públic sobre el PIB.

Segons els pressupostos de l’any passat, el dèficit previst de la Seguretat Social per al 2017 és de 16.679 milions d’euros. Quan l’equip de Mariano Rajoy va entrar a dirigir el govern espanyol el 2011 va trobar-se amb un fons de reserva de les pensions de més de 60.000 milions d’euros, mentre que actualment amb prou feines supera els 8.000 milions. Com recorda Santos Ruesga, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i expert en el sistema de pensions, amb l’objectiu de no esgotar el fons del tot, l’Estat ha triat la via de l’endeutament per sostenir el problema a curt termini. “Seria millor buscar una situació definitiva per canviar la via d’ingressos cap a la via impositiva”, apunta l’acadèmic.

Durant el 2017 la reforma de les pensions va ser un dels àmbits socioeconòmics que va ocupar més titulars. Tot i així, el nou any ha començat sense una idea clara de quan i com es repensarà el sistema perquè sigui sostenible. “Un cop hem sortit de la crisi, continua: aquest desfasament no és conjuntural, sinó estructural”, assegura Ruesga. De fet, un dels temes que ha ressorgit en els últims dies és la revalorització de les pensions, que aquest any tornaran a pujar un 0,25%, el mínim que va fixar el govern espanyol el 2013. La pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes ha provocat protestes i manifestacions arreu de l’Estat.

Cauen les emissions

Navarro va descriure l’actual situació com a “molt positiva”. Aquest 2018 l’organisme realitzarà una emissió neta inferior a la de l’any anterior. En total, seran 40.000 milions d’euros, 5.000 milions menys que el 2017, quan es van realitzar emissions per un valor de 45.031 milions. Pel que fa a les emissions brutes de deute, l’import serà de 220.145 milions d’euros, gairebé un 6% menys.

La secretària general del Tresor també va recordar que els mecanismes de finançament autonòmic aportaran uns 17.500 milions d’euros a les comunitats per refinançar el seu deute. D’aquesta quantitat, Catalunya se n’emportarà un 32% (al voltant de 5.600 milions d’euros), un percentatge semblant al de l’any 2017.

LES CLAUS

1. Per què el govern espanyol demana crèdits per pagar als pensionistes?

Quan el PP va arribar al govern l’any 2011, la guardiola de les pensions -és a dir, el fons de reserva- comptava amb més de 60.000 milions d’euros estalviats, però aquest coixí que es va fer gran amb els anys de bonança econòmica s’ha anat reduint des d’aleshores. Ara hi queden poc més de 8.000 milions. És per això que l’any passat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar que l’Estat es començaria a endeutar pels pensionistes, que aquest any tornaran a notar una revalorització de tan sols un 0,25% en les pensions.

2. Quants diners li ha prestat ja el Tresor?

L’any passat el Tresor espanyol va concedir a la Seguretat Social un préstec per un total de 10.192 milions d’euros per aquesta mateixa finalitat. Aquesta vegada, però, l’organisme ha augmentat el crèdit en uns 5.000 milions, és a dir, gairebé un 50% més que l’última vegada. De fet, el 2017 el Tresor va haver d’augmentar la seva emissió neta de deute per incloure aquest extra. De tota manera, la xifra exacta que s’entregarà aquest any no es definirà fins que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat, encallats per la falta d’acord entre els nacionalistes bascos i el Partit Popular.

3. Quin impacte té aquest nou endeutament sobre el PIB espanyol?

La secretària del Tresor, Emma Navarro, va assegurar ahir que els préstecs de l’organisme per cobrir el forat de les pensions no resta a l’economia espanyola ni eixampla el nivell del deute sobre el PIB. El catedràtic Santos Ruesga apunta que aquest mecanisme té un límit clar, perquè tot el deute que s’està acumulant al final s’haurà de tornar. El 2017 va ser un any de debat al voltant de la reforma del sistema de pensions per trobar una fórmula sostenible. La comissió del Pacte de Toledo està convocada, però els seus treballs van endarrerits.