La UE abandona l'aplicació de l'impost a les grans tecnològiques

Els ministres de Finances no es posen d'acord i ho deixen en mans de l'OCDE

Qui dia passa, any empeny. Les grans tecnològiques poden estar tranquil·les, com a mínim un any més. Després de gairebé dos anys de converses, els ministres de Finances de la Unió Europea no han aconseguit consensuar ni una proposta de mínims que serveixi per gravar l'activitat digital d'empreses com Google, Facebook i Amazon. La primera proposta de la Comissió Europea, del 2017, ja havia quedat diluïda fins a convertir-se només en un impost a les activitats publicitàries. Però ni així n'hi ha hagut prou per fixar una posició comuna.

"Em sap greu que no hàgim pogut arribar a un acord, és una oportunitat perduda", ha constatat el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, un cop acabat el debat en què han intervingut tots els ministres. Tot i això, ha volgut mirar-s'ho pel costat positiu i s'ha atribuït el mèrit "d'haver accelerat" el debat sobre la qüestió en l'àmbit internacional: "Sense les nostres iniciatives no s'hauria trencat el bloqueig". De moment han decidit esperar les conclusions de l'OCDE a l'estiu i, en cas que triguin a arribar, "tornar-ne a parlar" el 2020. 

Els estats de la UE ja es plantegen deixar per al 2022 l'impost a les tecnològiques

Però el debat ha sigut tens. Hi ha diferents blocs dins els estats membres. D'una banda, el que encapçalen França i Alemanya, els dos països que havien posat damunt la taula l'última proposta de mínims, la que només pretenia gravar els ingressos per publicitat i no l'ús de dades o el conjunt dels ingressos obtinguts per les tecnològiques. Aquesta última proposta ha comptat amb un grup de països com ara Espanya, Itàlia i Àustria que, tot i demanar més ambició, preferien arribar a una posició conjunta de mínims.

En un altre extrem hi ha països com Grècia i Estònia, que han fet servir el mateix motiu per oposar-s'hi. El ministre de Finances grec ha sigut categòric assegurant que la proposta s'havia diluït tant que "ja no valia la pena", i ha destacat que l'aplicació de l'impost final proposat podia ser més cara que els ingressos obtinguts. Això sí, els que s'hi han oposat més fermament són Irlanda i els països nòrdics: Dinamarca, Suècia i Finlàndia. 

Cal recordar que, en el cas d'Espanya, el govern de Pedro Sánchez va decidir tirar endavant la proposta inicial de la Comissió Europea i aplicar la taxa Google en l'àmbit espanyol malgrat la falta d'avanç europeu. El govern espanyol preveu recaptar uns 2.100 milions d'euros per aquest concepte, uns ingressos vitals per quadrar els comptes públics de cara a Brussel·les.

Més continguts de