Valònia cedeix i deixa via lliure a l’acord comercial amb el Canadà

Brussel·lesSi no sorgeix cap altre contratemps -cosa que no és descartable- la Unió Europea i el Canadà podran signar el seu acord comercial (CETA) en els pròxims dies. Valònia va resistir fins al final, però ahir la pressió sobre el govern regional i les cessions fetes a la regió van acabar desbloquejant l’acord després d’una marató negociadora. A les dotze del migdia, Bèlgica va anunciar un acord amb totes les regions. “El que hem pogut obtenir és important per als valons i per a tothom”, va assegurar el ministre-president de Valònia, el socialista Paul Magnette.

El govern federal belga, favorable al CETA, necessita l’aval dels Parlaments regionals per poder signar el tractat comercial amb el Canadà. Valònia hi va votar en contra fa dues setmanes, i aquest vot havia posat contra les cordes l’executiu federal de Bèlgica i havia fet perillar el CETA. “És un acord molt important per a les empreses, per a l’activitat econòmica. Un acord que pesa 12.000 milions d’euros”, va declarar ahir, victoriós, el primer ministre de Bèlgica, Charles Michel.

El sí de Valònia, però, no va arribar a temps per salvar la cimera entre la UE i el Canadà per signar el CETA, que s’havia de celebrar ahir. Davant el bloqueig del tractat, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va decidir dimecres a la nit no agafar l’avió i quedar-se a Ottawa fins que els europeus desencallessin el tractat. Ahir el govern canadenc va aplaudir, però amb certa precaució, l’acord belga. “Si es converteix en realitat, són unes notícies excel·lents”, va declarar el ministre d’Exteriors del país, Stéphane Dion.

Més tràmits abans de la firma

El més complicat, aixecar el veto de Valònia, ja està fet. Però encara queden dos tràmits abans que la UE pugui celebrar la cimera amb el Canadà: el vistiplau dels Vint-i-vuit a les concessions fetes a Bèlgica i l’aval dels Parlaments regionals belgues. Els socis europeus hi donaran avui llum verda, mentre que els Parlaments regionals celebraran les votacions entre avui i demà. A partir de diumenge es podria fixar la data per a la trobada per signar el tractat amb el govern canadenc.

L’acord amb el govern való preveu una clàusula de salvaguarda per protegir l’agricultura i també s’ha aconseguit que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hagi de pronunciar sobre la compatibilitat amb la legislació comunitària del tribunal d’arbitratge que preveu el CETA.

Tot i els canvis que ha aconseguit l’executiu de Magnette, a Bèlgica no tothom està d’acord amb el pas que ha fet Valònia. De fet, el bloqueig del govern való comptava amb el suport del 70% dels ciutadans de la regió. Ahir els ecologistes valons, decebuts pel desenllaç de les negociacions, van criticar el sí del president.

Quan la UE i el Canadà signin l’acord, que es va acabar de negociar el 2014, entrarà en vigor només provisionalment. El CETA haurà de superar encara una última barrera per ser definitiu: la ratificació per part dels Parlaments de cada estat membre. En el cas de Bèlgica, com que les regions tenen competències per ratificar tractats internacionals, el CETA haurà de tornar a passar pels Parlaments regionals.

Magnette va dir ahir que el CETA s’aprovarà, però va advertir que el TTIP, l’acord comercial amb els Estats Units, un país amb estàndards més laxos, “està mort”.

Què hi ha guanyat, Valònia?

Agricultura

Valònia ha aconseguit una clàusula de salvaguarda per al sector agrícola. En cas de “desequilibri del mercat”, la regió podrà aturar les importacions d’un o més productes procedents del Canadà.

Tribunal d’arbitratge

El CETA inclou la creació d’un tribunal d’arbitratge privat per resoldre els conflictes entre inversors privats i governs. Segons l’acord amb Valònia, el Tribunal de Justícia de la UE haurà de decidir si aquest tribunal privat és compatible amb la legislació comunitària. El tribunal d’arbitratge no començarà a funcionar fins que tots els països hagin ratificat el tractat.