CRISI A L’AUTOMOCIÓ

Volkswagen revoluciona la cúpula però els dubtes persisteixen

Nomena nous presidents a la matriu i a Seat, però ajorna la llista final de vehicles afectats pel frau

Matthias Müller és des d’ahir oficialment el president de Volkswagen. El fins ara cap de Porsche haurà de liderar el fabricant automobilístic més gran del món en la crisi més greu de la seva història, de la qual encara no se saben totes les conseqüències. Müller agafa el relleu de Martin Winterkorn, que va dimitir dimecres a causa del “desastre moral i polític” que ha suposat per a Volkswagen l’escàndol de la manipulació dels registres d’emissions contaminants en onze milions de vehicles.

El consorci automobilístic alemany va excusar-se ahir novament davant els clients i l’opinió pública pel “comportament il·legítim de tècnics i inventors”, va precisar el cap del consell de vigilància del grup, Berthold Huber. L’aclariment de la crisi, però, està lluny de produir-se. Tot i la compareixença d’ahir del consell de vigilància de Volkswagen davant la premsa, encara queden moltes preguntes sense resoldre, tant pel que fa al personal com a la tecnologia. Qui és responsable directe de les trampes? Quins vehicles són els afectats? Totes aquestes qüestions acompanyaran Volkswagen durant temps.

“Nosaltres podem superar i superarem la crisi”, va assenyalar Matthias Müller des de Wolfsburg. El cap de Porsche, de 62 anys, era el favorit per al nomenament abans de la cimera d’ahir. Müller és un home del consorci: va ser aprenent a Audi, i després va estudiar informàtica per tornar després a Volkswagen i convertir-se en gestor de producte a Audi. A Volkswagen va treballar molt temps amb Winterkorn i alhora era un home de confiança de l’excap del consell de vigilància del consorci i patriarca de Porsche, Ferdinand Piëch.

Precisament Winterkorn, que ahir hauria firmat una pròrroga de contracte fins al 2018 com a màxim executiu de Volkswagen si no hagués hagut de dimitir per l’escàndol, havia guanyat al juny un pols pel poder al consorci a Piëch.

Just una setmana després que es descobrís l’estafa, el grup automobilístic encara no es va atrevir ahir a exposar -contràriament al previst- quins models de vehicles exactament estan afectats. El que es va saber ahir a través del ministre alemany de Transports, Alexander Dobrindt, és que només a Alemanya hi ha 2,8 milions de cotxes dièsel de Volkswagen que han sigut manipulats. De moment es diu que són cotxes de classe dièsel d’1,6 i 2 litres, la qual cosa no vol dir que també puguin estar afectats altres vehicles.

Sembla que no només estaria afectada la flota de cotxes dièsel de Volkswagen, sinó també lleugers vehicles de servei i autobusos del consorci llançats a Alemanya. La crisi ha arribat de ple a Europa.

El dubte de Müller

Una pregunta oberta és fins a quin punt el mateix Müller estava al cas de les pràctiques d’engany a Volkswagen. De moment, el consell de vigilància del consorci es va limitar a anunciar un esborrany de la nova estructura de lideratge del grup i de les marques. Ahir, però, només es va comunicar un acomiadament. Fins i tot el cap de Volkswagen a Nord-amèrica, Michael Horn, que va admetre la pífia per les trampes fetes davant les autoritats dels Estats Units, continua de moment al càrrec, si bé li posaran al costat un dirigent amb càrrec superior.

El consell de vigilància va demanar temps per depurar amb precisió les responsabilitats dels culpables de la crisi, si bé ja van avançar l’adéu del cap de vendes i màrqueting del consorci, Christian Klinger, que serà substituït per Jürgen Stackmann, fins ara president executiu de Seat. La filial espanyola de Volkwagen passarà a ser liderada per l’italià Luca de Meo, que procedeix d’Audi, on era vicepresident executiu de vendes i màrqueting i membre del consell d’administració des del 2012.

L’experiència de De Meo

De Meo, amb més de 20 anys d’experiència en el sector de l’automòbil (amb pas per Renault, Toyota i el grup Fiat), és graduat en administració d’empreses per la Universitat Comercial Luigi Bocconi de Milà, on va néixer el 1967. Tant l’executiu italià com Stackmann prendran possessió dels seus nous càrrecs l’1 de novembre, vuit dies abans que Volkswagen dugui a terme una assemblea extraordinària d’accionistes a Berlín.

En un ball de cadires amb què es reestructurarà el consorci, el fins ara president de Skoda, Winfried Vahland, serà el nou cap de Michael Horn a Nord-amèrica. El successor de Vahland serà Bernhard Maier, fins ara el cap de vendes de Porsche. El departament de producció de Volkswagen serà suprimit, alhora que es reforça el d’aprovisionament amb la renovació per cinc anys del contracte de l’espanyol Javier García Sanz.

La nova estructura que esbossa Volkswagen pretén aconseguir una “descentralització”, reforçar marques i regions i apartar-se del model de la direcció d’un sol home omnipotent com podien ser Martin Winterkorn o Ferdinand Piëch.

Matthias Müller ha de conduir ara un consorci amb 600.000 treballadors per la crisi més dura de confiança de la seva història. En l’escàndol de la manipulació dels registres d’emissions contaminants en motors dièsel destapat als Estats Units estan afectats onze milions de vehicles al món, segons ha reconegut Volkswagen.

Més continguts de