EXPLOTACIÓ LABORAL

La Xina, acusada d’esclavitzar uigurs

Un informe acusa 83 multinacionals d’utilitzar productes fets en empreses on hi ha “treball forçós”

Les pantalles o càmeres de mòbils i ordinadors d’empreses com Apple, Samsung, Sony o Lenovo poden estar fabricades per desenes de milers de treballadors de la minoria uigur obligats a produir en règim de semiesclavitud a la Xina.

Entre els beneficiaris de la mà d’obra forçada no només hi ha empreses del sector de la tecnologia, entre elles Cisco, sinó que també hi ha grups automobilístics com ara BMW, Mercedes-Benz o Volkswagen. I la llista inclou marques esportives com per exemple Nike i Puma, o conegudes firmes de moda com Gap, Lacoste, Calvin Klein i fins i tot Zara. Per descomptat, no hi falten grans empreses xineses com Huawei, Xiaomi o BYD.

Pequín hauria dissenyat un sistema per assignar membres de la minoria uigur de la regió del Xinjiang a fàbriques en altres províncies, on treballen sota estricta vigilància.

L’informe elaborat per l’Institut de Política Estratègica Australiana (ASPI) calcula que uns 80.000 uigurs van ser enviats a plantes de producció entre el 2017 i el 2019. Alguns directament des dels camps de reeducació. El programa, afavorit per l’administració central, es coneix com a Ajuda de Xinjiang.

ASPI adverteix que les seves xifres són conservadores i la realitat pot ser pitjor.

Dures condicions de vida

A les fàbriques, els uigurs són sotmesos a estrictes controls. Viuen en dormitoris separats de la resta dels treballadors. Algunes instal·lacions fins i tot tenen torres de vigilància i se’ls controla electrònicament perquè no puguin tornar al Xinjiang. Gairebé no poden sortir dels recintes i no els permeten practicar la seva religió, la musulmana. Estan obligats a assistir a classes fora de l’horari de treball per aprendre l’idioma mandarí, l’oficial a la Xina, i educació patriòtica.

L’exhaustiu estudi elaborat per ASPI ha identificat 27 fàbriques, en nou províncies xineses, que es troben en les cadenes de subministrament d’almenys 83 marques globals. Entre elles hi ha O-Film, que fabrica càmeres i peces de telèfons intel·ligents per a companyies estrangeres i xineses.

També s’ha identificat a la província de Henan una de les fàbriques de Foxconn Technology, que té entre els seus clients Amazon, Microsoft, Apple o Nintendo. En el sector tèxtil hi ha moltes empreses com Youngor Textile Holdings, que subministra a Marks & Spencer, Polo Ralph Lauren o Tommy Hilfiger, o com Huafu Top Dyed Melange Yarn Co Ltd, que des de la província d’Anhui produeix per a Zara, H&M o Victoria’s Secret.

L’informe adverteix que el treball forçós seria la segona fase de la reeducació a la qual el govern xinès sotmet la població uigur. Des de fa uns quatre anys, Pequín du a terme una agressiva política d’assimilació cultural al Xinjiang i ha tancat més d’un milió de uigurs en camps de reeducació, separats dels seus familiars. Les Nacions Unides han denunciat l’existència d’aquests camps, on se’ls obliga a renunciar a la seva fe i estudiar la cultura xinesa.

Els uigurs eren la minoria majoritària de la regió del Xinjiang, al nord-oest de la Xina. Són d’origen turc i de religió musulmana. La Xina defensa que la seva política va dirigida a perseguir terroristes i avortar qualsevol possible moviment separatista, del qual no se n’ha tingut mai evidències concretes. L’objectiu dels camps, segons Pequín, és formar els uigurs i donar-los una professió. Un lloc de treball seria el següent pas.

El ministeri d’Exteriors xinès no va trigar a respondre a l’informe assegurant que la informació és falsa. El seu portaveu, Zhao Lijian, va defensar en roda de premsa que els Estats Units i altres països únicament intenten difamar les “mesures antiterroristes al Xinjiang”, i va assegurar que la Xina no viola els drets humans ni laborals dels membres de la minoria uigur.

Compravenda de treballadors

Però l’informe fins i tot revela el negoci de “compra i venda” de la barata mà d’obra uigur que s’ha creat per als governs locals i els intermediaris. El govern de Xinjiang compensa les fàbriques de fora de la seva regió que contractin per un període d’un any un treballador uigur amb 144 dòlars, i compensa l’intermediari que organitza l’operació amb uns 45 dòlars per persona.

ASPI assegura que només un petit grup de marques internacionals han donat instruccions als seus proveïdors per posar fi a la relació comercial amb aquestes fàbriques. La majoria s’ha defensat assegurant que no tenen relacions contractuals directes amb elles, sinó que hi tracten només a través de tercers.