Economia 29/01/2019

L'advocat general de la UE avala el tractat de lliure comerç amb el Canadà

Bèlgica havia demanat l'opinió de la justícia europea sobre els mecanismes d'arbitratge del tractat

Ara
2 min
Els presdent de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el president del Consell Europeu, Donald  Tusk, i el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, durant la signatura del tractat, a l'octubre.

BarcelonaL'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE), Yves Bot, ha considerat "compatible amb el dret de la Unió" els mecanismes d'arbitratge entre inversors creats en el marc del tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà, l'anomenat CETA.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El CETA (sigla en anglès d'Acord Econòmic i Comercial Global) està en vigor provisionalment des del setembre del 2017. L'acord va ser ratificat per les institucions europees i canadenques, tot i que està pendent d'aprovació definitiva quan el Tribunal de Justícia de la UE emeti el seu veredicte sobre la compatibilitat del text amb el dret comunitari. En aquest sentit, el tribunal s'haurà de pronunciar arran de la petició de Bèlgica –l'ultim estat membre que va aprovar l'acord al seu Parlament– perquè la justícia europea emetés un dictamen per aclarir si el CETA contradeia alguns articles dels tractats europeus. Concretament, va ser la regió belga de Valònia la que va amenaçar de tombar el tractat comercial si no es consultava l'opinió de la justícia –a Bèlgica, els Parlaments regionals tenen dret de veto sobre els tractats internacionals.

Els principals aspectes de dubte corresponen als mecanismes d'arbitratge entre inversors del tractat, perquè crea estructures de resolució de conflictes entre inversors paral·leles que es podrien situar per damunt de les institucions judicials estatals i comunitàries. Si fos així, l'acord comercial contradiria la legislació de la UE, segons la qual els tribunals europeus tenen "competència exclusiva" en matèries judicials. Així mateix, Bèlgica també va demanar al tribunal que explicités si el CETA eliminava parcialment el dret a un jutge imparcial, l'exigència d'efectivitat del dret de la Unió i el principi general d'igualtat de tracte.

El dictamen de l'advocat general de la UE és el pas previ a la decisió del Tribunal de Justícia, tot i que en molt poques ocasions acostumen a ser contradictòries. En aquest cas, Bot conclou que en cap dels casos reclamats el CETA suposa una violació de les lleis europees, ni posa en qüestió cap dels principis ni drets recollits a la legislació comunitària.

"L'establiment d'un mecanisme de solució de diferències s'explica per l'exigència de reciprocitat en la protecció concedida als inversors de cada part contractant i és coherent amb el fet que l'acord no tingui efecte directe", ha indicat l'advocat general en un comunitat. En aquesta mateixa línia, ha qualificat de "suficients" les garanties dels mecanismes d'arbitratge, perquè té la competència "estretament delimitada" per imposar sancions només en el cas que un inversor incompleixi l'acord comercial.

L'advocat general també ha indicat que "el mecanisme previst constitueix únicament una manera alternativa de solucionar diferències en relació amb l'aplicació de l'acord, addicional a les vies de recurs que ofereixen les parts". Així doncs, no considera que es vulneri el dret a un jutge imparcial i independent garantit per la llei comunitària.

Finalment, Bot ha assegurat que el CETA "no vulnera el principi general d'igualtat de tracte" perquè la situació dels inversors canadencs a la UE no és comparable a la dels inversors europeus dins el territori de la UE, encara que no es trobin al seu país d'origen.

stats