FINANCES
Economia 11/06/2015

Al BBVA li sobra mitja CX

L’entitat altera la proposta inicial i planteja ara acomiadar 2.000 treballadors de CatalunyaCaixa

Albert Martín Vidal
3 min
Al BBVA li sobra mitja CX

BarcelonaQuan CaixaBank, Santander i el BBVA pugnaven per aconseguir CatalunyaCaixa, els sindicats d’aquesta última entitat eren clars: volien que el guanyador de la subhasta fos el banc català (perquè les seves polítiques de personal han sigut històricament les millors del sector i perquè per una qüestió de pressió social no farien una gran retallada) o el BBVA (perquè té un estil més suau que el del Santander). Ahir, vista la magnitud de l’ERO que el banc d’origen biscaí planteja per a l’entitat, va quedar clar que aquesta última opinió potser era infundada.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El BBVA vol acomiadar 2.000 dels 4.386 treballadors de CatalunyaCaixa (CX), una xifra que equival a més del 45% de la plantilla. És a dir, que al banc que presideix Francisco González li sobra gairebé la meitat del personal d’una entitat amb la qual s’ha convertit en el segon gran competidor de Catalunya, només per darrere de CaixaBank. El cop més dur se l’enduran, com es preveia, els treballadors dels serveis centrals de l’entitat -els que no estan a la xarxa comercial-, amb 650 baixes. Els plans del BBVA inclouen també el tancament de 400 oficines fins al 2017, una xifra que suposa més de la meitat de les 728 que té actualment.

La patacada ha sigut especialment dura per un canvi sobtat en els plans del banc blau. El 29 d’abril passat, fa només sis setmanes, el BBVA va aprofitar la presentació dels seus resultats per anunciar que eliminaria un 20% de la seva plantilla catalana en una retallada que afectaria tant els treballadors del BBVA a Catalunya com els que provenen de CX, tot plegat amb un cost aproximat de 450 milions d’euros. Però aquestes sis setmanes -amb canvi de conseller delegat inclòs- han sigut suficients per empitjorar la proposta que rebien ahir els treballadors.

Sorpresa entre els treballadors

“Van forts”, lamentava ahir Jordi Campins, president del majoritari Sindicat d’Estalvi de Catalunya. “Esperem que el que diuen sigui només una posició negociadora d’inici”, afegia. Efectivament, empresa i sindicats de treballadors obrien ahir un procés que durarà uns dos mesos. La reivindicació dels treballadors serà triple: rebaixar el nombre d’afectats (l’anunci de fa sis setmanes parlava de 1.750 empleats, una xifra que podria ser la que acabés acceptant el banc), intentar que afecti personal de les dues entitats i evitar els acomiadaments. En aquest sentit, recordaven que les dues entitats tenen uns 1.600 treballadors en edat de prejubilació.

Els sindicats es mostren convençuts que se’n sortiran. A favor seu tenen tres factors: els treballadors creuen que el BBVA no es pot permetre entrar a CatalunyaCaixa amb un enfrontament tan directe amb ells perquè això podria malmetre la seva imatge. A més, la tradició en el sector és que els ERO siguin de tipus suau, amb la voluntarietat com a premissa. I, en tercer lloc, en el cas d’Unnim (una altra unió de caixes catalanes adquirida pel BBVA) el banc de Francisco González ja va evitar la trencadissa.

No a la ‘passarel·la’

En aquell cas es van suprimir 1.169 treballadors (un 37%) de la plantilla, dels quals 600 es van acollir a baixes voluntàries i 569 van recórrer la passarel·la, el terme amb què els implicats en la negociació es referien a deixar Unnim per passar al BBVA. Tot i l’optimisme dels sindicats, que creuen que això serà redreçat durant les negociacions, els representants de l’empresa eren clars ahir: “En aquest moment no està prevista la passarel·la ”.

Malgrat que la proposta del banc afecta només treballadors de CatalunyaCaixa, els seus sindicats no creuen que les unions majoritàries al BBVA en el conjunt d’Espanya (CCOO i UGT) hi hagin influït. “L’oferta és una fotocòpia de la que van fer a Unnim”, recorden.

Els sindicats estan “convençuts” que hi haurà mobilitzacions i ahir ja especulaven amb recuperar les samarretes negres que es van posar en les últimes manifestacions.

stats